1 any de Govern Montilla

El 28 de novembre passat va fer 1 any de la presa de possessió de José Montilla com a President de la Generalitat.

Montilla, el PSC i entorns mediàtics i polítics, han aconseguit que aquesta data passés pràcticament desapercebuda. Poc deurien tenir a explicar si el que es busca és que passi desapercebuda.

El cas és que a nivell de societat civil catalana també va passar desapercebuda. El que en molts països del món hauria estat milers de persones manifestant-se i recordant de moltes maneres la infàmia d'aquell moment, a Catalunya va passar desapercebut el primer aniversari en que, per primera vegada a la història de Catalunya, una persona d'obediència espanyola assumeix la presidència del nostre país, i sense haver estat votat pels ciutadans.

Podria escriure's molt sobre la reacció catalana, ja se n'ha escrit. No és una reacció immediata. La societat catalana s'empassa el que sigui com si res no passés, analitza, calmadament estudia, i al final, d'una o altra manera reacciona. Ja reaccionarà. Crec sincerament que a CiU hem contribuit a normalitzar aquesta situació anormal que es viu a casa nostra, acomplexats per les crítiques que rebiem d'estar enfadats i no acceptar les regles del joc democràtic, vam plegar veles i vam contribuir a apagar la flama de la infàmia d'aquell moment. Excés de responsabilitat, com sempre.

Del balanç d'aquest any 1 Montilla, em costa trobar-hi coses positives, i us asseguro que miro de fer l'anàlisi com a ciutadà català normal, i no com a polític implicat en el projecte convergent, però tot i fer-ho així, em costa molt, moltíssim trobar-hi aspectes positius.

De manera esquemàtica, i per no fer més llarg un post inevitablement llarg:

Grans línies d'actuació:

- El pecat original de ser el primer President espanyolista de la Generalitat sense haver estat votat a les urnes plana i pesa molt sobre la tasca d'aquest Govern. Sempre hi és present aquest anàlisi faci el que faci el Govern.

- Silenci. És una de les característiques del nou Govern i especialment del seu President. En contrast amb el Dragon Khan maragallià, Montilla va imposar el silenci, que amaga el follón constant del tripartit 1, però també amaga moltes coses.

- Reculada. Catalunya ha reculat en tot: En respecte a la resta de l'estat, econòmicament, en estat d'ànim, en orgull, en infrastructures, nacionalment. Aquesta sensació és, a més, generalitzada i interioritzada pels catalans.

- Submissió. Res no es fa aquí que pugui molestar al PSOE. El Govern espanyol del PSOE fa i desfà aqui el que vol amb el silenci còmplice del Govern català.

- Manca de lideratge. Montilla no és un lider, és un polític molt mediodre en tots els sentits que s'ha trobat on s'ha trobat per circumstàncies de la història. No lidera, no transmet lideratge i el país ho nota. La pretesa imatge de bon gestor que els seus assessors miren d'introduir a la societat fins i tot amb èxit parcial, no es veu manifestada de cap manera amb fets palpables, reals i concrets.

- Rebaixa de la institució. El respecte, l'alçada, l'orgull amb que vèiem els catalans la nostra institució d'autogovern i el nostre President, han quedat clarament rebaixats pel tot s'hi val del tripartit.

- El caos. Apagades, rodalies, TGV, aeroport. La viva imatge del caos amb l'increible silenci de qui ens governa.

- Polítiques socials: Era el gran identificatiu d'aquest Govern. Algú em pot dir una sola mesura clara d'aquest Govern en polítiques socials?. Algú ha notat res en la seva vida particular?.

- Manca de projecte: Més enllà d'anunciar-nos polítiques socials, on anem?, quin és el projecte?. Més quan hi ha tres projectes diferents en el sí del propi Govern.

- Estatut: Naufragi a la vista. Ha respectat Zapatero l'Estatut sorgit del Parlament?, s'està aplicant?. Lluita Montilla per la seva aplicació?.

- Desnacionalització: Pedra a pedra, maó a maó, l'objectiu és desfer tot allò que de construcció nacional va fer CiU i Pujol (TV3 i la crosta nacionalista, entrada de l'estat a les institucions catalanes, normalització del castellà com a llengua d'ús a la Generalitat, desmantelament de l'estructura exterior catalana...).

A la part positiva:

Menys soroll: El silenci comporta, evidentment, menys soroll. Aquell batibull constant del tripartit 1 sembla haver-se apaivagat, cosa que agraeix la societat, l'economia i la pròpia gestió política.

Millor coordinació: Sensació de millor coordinació entre els responsables del Govern i del funcionament en sí del Govern.


Actuacions sectorials

Les amenaces de Presidència: Insults, amenaces i cartes mafioses destinades a periodistes és el que surt de l'entorn, radicalment espanyolista, de Montilla a Presidència.

Absència de polítiques socials: Ja remarcada més amunt.

Conflicte al camp: Conflicte permanent al món de la pagesia. Absència d'una política clara.

Problemes a l'educació: Trontolla el model educatiu català per les amenaces i pressió a l'escola concertada i privada, la manca d'eficàcia i inversió, i la no aplicació, per pensaments ideològics ancorats als anys 70, dels principis de cultura de l'esforç i autoritat dels mestres.

Problemes a la Sanitat: Trontolla també el model, fins ara modèlic. Manca de professionals, vaga de metges, ambulàncies insuficients, col·lapses...

DURSI: La desaparició del Departament d'Universitats , Recerca i Societat de la Informació, deixa sense atenció, davant l'estupefacció del sector, les universitats, la recerca i la societat de la informació a Catalunya.

Interior: Els qui ancorats en ideologies caduques del maig del 68 veuen la policia com quelcom repressor representant de la burgesia opressora, ara controlen la polícia. Caos i conflictivitat constant que, sens dubte, ha d'afectar a l'eficàcia.

Infrastructures: Sense comentaris. No calen.

A la part positiva:

Cultura: S'ha redreçat, en part i sense evitar la pertinent dosi d'espanyolització, el desgavell i autodestrucció de l'època Mieras. El Conseller Tresserras sembla una de les ments més preclares del Govern.