Per què votaré Duran Lleida

Aquest escrit pretén anar més enllà del fet evident que som del mateix partit, o Federació, ell és el Secretari General de la meva Federació, compartim projecte polític, i òbviament votaré Convergència i Unió a les properes eleccions espanyoles.

No tenim el mateix horitzó polític, jo crec que l'única sortida a la relació Catalunya - Espanya és que cadascú tiri per la seva banda, ell diu que no creu amb aquesta solució, i que hem d'insistir a mirar d'entendre'ns.

Crec que ha fet declaracions desencertades més d'una vegada, quan en la defensa d'una moderació genèrica política, que és una de les seves qualitats positives i reconegudes, ha volgut contraposar això amb l'independentisme català, no adonant-se que amb declaracions així, crispa un ample percentatge dels seus propis votants, i dubtosament n'agafarà masses de nous.

Crec també que alguns dels seus plantejaments necessiten una posada al dia, doncs la regeneració d'Espanya i la reformulació d'aquesta des de dins, s'han demostrat com eines útils per al desenvolupament d'Espanya (que ja està bé i ja ho hem fet), però no per al reconeixement nacional català.

Crec que en les famoses declaracions de l'Oriol Pujol, quan va dir que calia polir el candidat, es deuria referir a tots aquests aspectes, i ho va fer d'una manera ben acurada i certera, no entenc doncs el linxament que va patir.

Dit tot això, exercici de sinceritat necessària perque el posicionament sigui creible. Duran Lleida és un nacionalista català que creu en la Catalunya nació, i que com a tal, és molt el poder i reconeixement polític que li manca a Catalunya. Poder i reconeixement que venen emmarcats en l'Estatut aprovat pel poble de Catalunya en Referèndum, i en l'aprovat el 30 de setembre al Parlament de Catalunya, l'Estatut real, al qual Duran va donar suport i el va assumir com a horitzó polític per Catalunya.

Aquestes eleccions no estem decidint encara la independència de Catalunya, sinó que ha de ser la legislatura precisament de l'aplicació de l'Estatut amb fermesa i serietat, cosa que ha de servir per superar aquest període d'ignominia que pateix Catalunya, amb uns serveis que no funcionen i una sensació de maltracte i espol·li per part de l'Estat com feia molts anys que no es veia.

Aquests plantejaments, Duran els porta a terme a través d'una brillant i convictiva oratòria, envoltat d'uns qualificatius que s'ha guanyat a pols, els de la serietat, els de la moderació en les formes, els de l'eficàcia, els de l'elegància política... adjectius que l'han portat a ser el polític millor valorat de Catalunya. Tot ben guarnit amb una més que notable influència en tots els estaments polítics, econòmics i socials de Catalunya i de l'Estat, eina clau per a l'èxit de les nostres reivindicacions nacionals.

Per tot plegat, Duran, malgrat els matitzos exposats al principi, em mereix confiança.

A més, aquesta legislatura s'ha demostrat, més que mai, que l'única diferència entre PP i PSOE és una pell de xai en forma de "talante", un és un llop tal qual, i l'altre és un llop amb una pell de xai. No podem permetre que a Zapatero li surti gratuït tot el mal que ha fet a Catalunya. És l'hora de votar partits i polítics catalans, que l'única prioritat seva sigui defensar Catalunya a Madrid amb les mans completament lliures, cosa que hores d'ara, dels candidats que s'hi presenten només compleixen Duran Lleida i Convergència i Unió.