Tavascan - Sort

Aquest pont de la Puríssima he tingut la sort de passar uns dies a l'Hotel Llacs de Cardós de Tavascan (Pallars Sobirà), absolutament recomanable per qui vulgui passar allà uns dies de descans i turisme de muntanya.

La Vall de Cardós és una zona, antigament molt aillada i allunyada, que s'ha desenvolupat molt, en oferta turística, en varietat, en comoditat... convertint-se en una zona amb un enorme potencial, frenat per Iniciativa i el tripartit, que impedeixen la necessària construcció del túnel de Comiols, que reduiria el llarg trajecte en més de mitja hora o fins i tot tres quarts.

Crida l'atenció l'absoluta falta de neu, absent inclús a les pròpies pistes d'esquí, on només la trobes en racons on no hi arriba el sol. Efecte directe del canvi climàtic, que ens ha de començar a preocupar a tots.

Tavascan és una localitat preciosa, de 60 habitants, el típic poblet de pessebre al qual ara hi falta la neu. Lluny de la massificació turística combina tranquilitat amb serveis. Preciós amb alguna taca com una matussera central elèctrica, i alguna mena d'edifici extrany abandonat que hauria de ser demolit immediatament.

Tavascan forma part del municipi de Lladorre, un dels que l'Alcalde ha estat comprat pel PSC-PSOE, i ara mana el PSC-PSOE en un territori on sociològicament no hi deu haver cap socialista, però manen perque han comprat l'Alcalde, on no hi arriben les urnes hi arriben els diners, això sí, presentant-se amb sigles amagades, per acabar d'enganyar la gent, no veiessin que realment són els socialistes. I es que, com sovint passa en política, territori tranquil no vol dir vida política tranquil·la, som a la zona on Victor Orrit (PSOE), Alcalde de Tremp i Joaquim Llena, l'implicat en nombrosos escàndols urbanístics, increiblement encara Conseller d'Agricultura i home fort del partit socialista a les Terres de Lleida, miren de colonitzar terreny polític pam a pam, compra de vot a compra de vot, i on herois com Agustí Lopez (Alcalde de Sort) resisteixen l'envestida.

La Visita a Sort és obligada, s'observa un municipi net i cuidat, amb l'encant del poble del Pirineu, però la sensació de capital pirinenca. Destaca el carrer Major, el curiós Parc del Riu, guanyat al riu, i el riu real, net com no n'havia vist mai cap. Una capital que deuria ser tranquil·la, i que d'uns anys aquí s'ha desenvolupat moltíssim i li arriben onades de turistes, bàsicament de tres tipus: els dels esports d'aventura (d'aquests no n'he vist aquests dies); els del turisme de muntanya, el més nombrós, bàsicament familiar i estès a tota la Vall de Cardós, i finalment un turisme curiós atret per la Bruixa d'or, turisme de primera corona metropolitana, sovint jove, dels que fan que Catalunya estigui als vagons de cua en ensenyament de qualsevol estudi que es faci, i dels que fa pensar què hem fet malament en política lingüística, perque el català el deuen saber, però no el parlen. És un turisme de dècim de loteria, arriben, la compren, dinen i marxen, pernoctació mínima.

La Bruixa d'or s'ha convertit en una de les grans atraccions d'un Sort que ha d'estar agraït al seu propietari, el ja famós Xavier Gabriel, doncs les cues a l'administració de loteria són permanents i sovint desmesurades, i el col·lapse de vehicles a la part nord del poble, on hi ha la Bruixa d'or, perfectament perceptible.

L'única crítica que s'em acut per Sort, i per la Vall de Cardós en general, és que la Llei del tabac no hi ha arribat. La pràctica totalitat de bars i restaurants permeten fumar, i en bona part d'ells l'ambient de fum irrespirable és patent i recorda altres èpoques. Hauria d'estar completament prohibit fumar en qualsevol local de concurrència pública.