Catalunya democràtica?

Evidentment a Catalunya tenim un règim democràtic, però la democràcia no és una cosa que es tingui si o no, sinó que hi ha gradacions entre la zero democràcia i la democràcia total, avui dia podríem dir que inexistent encara en estat pur al món.

De fet, hi ha alguns estudis internacionals al respecte, que fan públics de tant en tant rànquings de democràcia arreu del món. Quan estudiava al "cole" recordo que el clàssic exemple de país que estava a mig camí entre democràcia i dictadura era Mèxic, ara ja més democràtic, potser ara l'exemple del que abans era Mèxic ara és Rússia.

La pregunta és, on seria Catalunya en aquests rànquings?. Actualment hi ha una sèrie de factors que em fan pensar que, tot i la tradició democràtica, al moment actual Catalunya no estaria a dalt de tot d'aquestes classificacions:

- Recentment, a les passades eleccions municipals, es van comprar alcaldes. Un partit concret va comprar alcaldes, el PSC-PSOE. És un fet demostrat, va ocupar una portada de Telenotícies. S'han comprat alcaldes prometent-los coses, a nivell personal i polític pel poble, sempre i quan es presentessin pel PSC-PSOE. Una desena es van vendre. La notícia va durar un parell de dies, es va anar oblidant, i increiblement com si aquí no hagués passat res.

- Amenaces a periodistes. No només passa a les pitjors dictadures, a Catalunya també. És sabut i notori que el cap de premsa del Senyor Montilla, Antonio Bolaños, amenaça públicament, i no públicament, periodistes, enviant també cartes amenaçadores al més pur estil mafiós, a directors de mitjans de comunicació. Hi ha sospites també de depuració de periodistes concrets i d'influència del Govern en promocions a mitjans de comunicació privats. Davant tot això, aquí no passa res.

- Ja més a nivell general, la justícia espanyola, i de retruc la catalana encara que aquesta menys, està absolutament desprestigiada per la seva absoluta politització i manca d'independència. Poc diu de la justícia catalana que no actui davant d'evidències com les abans explicades.

- La corrupció, aquí molt lligada la majoria de vegades, a finançament dels partits polítics, però no sempre, és un fantasma que també flota constantment sobre la política amb sensació d'escàs control mediàtic, públic i per part de la justícia.

- La manca de poder decisori, la part de sobirania que ens té segrestada Espanya, és una merma democràtica de primer ordre.

- El fet evident, reconegut, i escassíssimament denunciat, de que moltes de les resolucions, propostes d'acord i mocions del Parlament simplement no es compleixen, perque no dóna la gana al Govern de torn, tot i l'evident obligació de fer-ho.

- Finalment l'escassa democràcia interna dels partits polítics, amb sovint curioses polítiques de promoció i valoració de la gestió dels seus càrrecs, i amb manca de transparència als congressos. És també un camp on cal avançar.