Joan Laporta, quasi tot bé

Pensava escriure aquest post abans de disputar-se el Getafe - Barça, i evidentment abans de saber quin seria el resultat d'aquest partit. Per tant el publico igualment, i de la mateixa manera que pensava fer-lo. Ara bé, deixeu-me dir com a prèvia, que crec que, o bé Rijkaard demostra molt a curt termini, d'aquí a Nadal per exemple, que la seva idea de Barça va més enllà del "sortiu i disfruteu", o per mi l'etapa Rijkaard al Barça s'haurà acabat.

La balança de la gestió de Joan Laporta al capdavant del Barça s'inclina, per mi, de manera clara del costat positiu, amb algun aspecte negatiu al qual també cal referència:

Al balanç positiu, que com dic clarament pesa més, hi destacaria:

Gestió esportiva: Laporta va agafar un equip que, com a molt, era de la part mitja alta de la classificació a la Lliga espanyola, i directament no apareixia als rànquings europeus. En pocs anys va aconseguir, com prometia, una de les plantilles més competitives d'Europa. Una de les claus és que, per fí, després de que els equips punters i no punters d'Europa fés 15 anys que tenien director tècnic, el Barça va descobrir que n'havia de tenir, i la gestió de Txiqui Begiristain, a més, ha estat més que bona i bàsica per assolir aquest objectiu.

Gestió econòmica: L'explicació sobra, i més per algú poc entrat en assumptes econòmics. D'un Barça endeutat fins a extrems que crec no arribarem mai a saber, a un Barça sanejat i potent. Ferran Soriano té clarament part de culpa en tot això.

Màrqueting: D'un Barça bàsicament només català, s'ha passat a un Barça internacional. D'un Barça amb uns 10 milions de seguidors, s'ha passat a un Barça que diuen que en suma ja més de 200 milions, amb tot el benefici social i econòmic que això representa.

Catalanisme: D'una directiva que, a contra natura, tothom indentificava com propera al PP, passem a un Barça que recupera el vessant nacional català com un dels seus trets distintius i indestriables.

Gestió social: Aquí comença a haver-hi els primers clarobscurs. La gestió social és en general bona, el soci ha recuperat protagonisme, s'han organitzat millor els desplaçaments dels afeccionats, i la remodelació de l'Estadi és un encert que han dut ben en secret, no esperava ningú, i és perfectament oportuna. Per altra banda però queda pendent el compromís de la Grada jove, ningú sap encara exactament com s'escullen els compromisaris a les assemblees en un àmbit que fa encara massa "tufillo", i tenim en aquest camp, també, l'escàndol de les entrades de la final de París.

Equip: Laporta, tot i la marxa de Rossell i els seus, ha aconseguit un gran equip. Gent com Ferran Soriano, Marc Ingla, Txiqui Begiristain, Xavier Cambra.. i molts que m'en deixo injustament, són un extraordinari equip en molts dels camps, a anys llum dels "equips" de gent, si es que n'hi havia, que rodejaven Gaspart o Núñez.

A la balança negativa, que també n'hi ha i és bó analitzar i no ignorar, hi trobem:

L'escàndol de les entrades de París: A l'habitual robatori que la UEFA realitza de les entrades per les finals europees, s'hi va afegir aquesta vegada, per sorpresa i desgrat inesperat de tothom, el saqueig que van fer-ne els directius i jugadors del club i el RACC. Fet que va costar el meu vot (en forma de signatura preelectoral) a les darreres eleccions a Joan Laporta.

Les seccions: Fer fora Pesic, per portar Valero Ribera, per marxar aquest al cap de ben poc, va ser un error de tal bulto, que encara paga el rendiment d'algunes seccions, Handbol i Bàsquet especialment.

Mania persecutòria: La malaltissa mania persecutòria de Laporta i la seva junta directiva els porta a tal nivell d'obsessió que els fa caure en errades monumentals que deterioren massa sovint la imatge del propi Laporta. Ni hi ha quinta columna contra ells, ni Rossell mou tant i és tan perillós, ni res semblant. La pròpia gestió de Joan Laporta hauria de valer com per anar-se'n a dormir cada dia sense preocupacions.

RACC: Vestigi del nuñisme a eliminar encara, és el negoci que l'Agència de viatges del RACC fa, a costa de la il·lusió en els desplaçaments del socis del Barça, en cada desplaçament de l'equip.

Grada jove: Al Camp Nou es troba a faltar una Grada jove, basada en l'animació sana (tifo en el llenguatge futbolístic) i allunyada de tota conducta violenta. Al Palau Blaugrana en tenim un bon exemple amb els Dracs i Sang Culé, i el contraexemple al Camp Nou, actualment amb la supervivència mínima de les restes de tot de grups que han acabat agonitzant per les baralles entre ells i per la permissivitat en l'espiral violenta que agavafa sobretot un d'ells.