L'esquerra més antiga d'Europa

Els que m'heu seguit recordareu que vaig donar suport públic a Ségolène Royal, per tant soc poc sospitós de Sarkozynista.

El cas però, és que una vegada iniciada la campanya electoral francesa, Sarkozy va demostrar tenir més idees més enllà de la porra a la mà, i Royal va titubejar en els seus plantejaments per fer equilibris amb les faccions cavernàries del seu partit i amb l'extrema esquerra, encara amb certa presència sociològica a França.

Sense variar el meu suport a Ségolène Royal, Sarkozy va dir coses dignes de ser escoltades. Mireu sinó aquesta part del mateix discurs d'investidura. No comparteixo cert tò que utilitza Sarkozy, tampoc la literalitat del que hi diu, i jo crec que la revolta del maig del 68 va tenir aspectes positius. Salvades aquestes distàncies però, diu coses en que quanta raó té, francament.

Parla de França lògicament, però no us sona una mica aquí?. Crec que molts d'aquests principis que diu Sarkozy serien aplicables aquí Catalunya, on patim una de les esquerres més antigues d'Europa:


Hem derrotat la frivolitat i la hipocresia, el pensament únic del que ho sap tot, del que condemna la política mentre la practica.

No permetrem mercantilitzar un món en el que no quedi lloc per a la cultura. Des de 1968 no es podia parlar de moral, ens havíen imposat el relativisme, la idea de que tot és igual, allò vertader i allò fals, allò bell i allò lleig, que l'alumne val tant com el mestre, que no s'han de posar males notes per no traumatitzar els mals estudiants.

Ens van fer creure que la víctima compta menys que el delinqüent, que l'autoritat estava morta, que les bones maneres havien acabat, que no hi havia res sagrat, res admirable. Era l'slogan del maig del 68 a les parets de la Sorbona: "VIURE SENSE OBLIGACIONS I GAUDIR SENSE TRABES".

Van voler acabar amb l'escola de l'excelència i del civisme. Assassinaren els escrúpols i la ètica. Una esquerra hipòcrita que permetia indemnitzacions milionàries als grans directius i el triomf del depredador per sobre de l'emprenedor. Aquesta esquerra és a la política, als mitjans de comunicació, a l'economia. Li ha pres el gust al poder. La crisi de la cultura del treball és una crisi moral. Rehabilitaré el treball.

Van deixar sense poder les forces de l'ordre i van crear una frase: "S'HA OBERT UNA FOSA ENTRE LA POLÍCIA I LA JOVENTUT". Els vàndals són els bons i la policia dolenta, com si la societat fós sempre culpable i el delinqüent innocent.

Defensen els serveis públics, però mai utilitzen un transport col·lectiu. Adoren l'escola pública, però els seus fills estudien en col·legis privats. Diuen estimar els suburbis, però mai hi viuen. Signen protestes quan s'expulsa a algun okupa, però no accepten que s'instal·lin a les seves cases.

És aquesta esquerra la que, des del maig del 68, ha renunciat al mèrit i a l'esforç, la que atia l'odi a la família, a la societat i a la nació.