Primer error

No es pot dir que l'inici del mandat del nou Regidor de Gràcia Guillem Espriu hagi estat un desastre, seria injust analitzar-ho així, però sí que hi trobem ja el primer error greu, tan d'actuació com filosòfic.

Certament Espriu té dos aspectes positius en aquests primers dies de mandat. Un la comunicació, ha entrat amb una idea clara de millorar la comunicació, com a mínim interna a l'Ajuntament i amb els grups municipals, també amb les entitats, falta veure què passa amb la comunicació amb la gent en general, sens dubte la més important. En aquesta línia el fitxatge de Iolanda Collboni (nova consellera tècnica), un dels poquíssims fitxatges amb cara i ulls que ha fet Espriu, està ajudant i pot ajudar molt en aquesta tasca.

L'altre aspecte positiu és la Festa Major, ha anat bé, en la línia de remuntada dels darrers dos anys, remuntada perque va bé, no pel número de carrers que hi participen, aspecte que caldrà valorar amb molta cura. Espriu ha tingut només dos mesos escassos per preparar els dispositius etc... de Festa Major, amb l'equip a mig fer, sense estar l'Ajuntament constituït, i certament, tota aquesta precarietat no s'ha notat, la cosa ha anat prou bé.

La creu de tot plegat però, la tenim amb la gran apagada que va patir Gràcia i Barcelona. A Espriu no se l'ha vist. Certament ha passejat per la zona afectada, però s'ha inhibit de qualsevol actuació i responsabilitat com a Regidor de Gràcia amb l'excusa que les competències no corresponen a Gràcia.

Algú s'imagina l'Alcalde de Girona per exemple, alcaldessa en aquest cas, amb la ciutat a les fosques i callada dient que allò no és competència seva?, o l'Alcalde o alcaldessa de qualsevol lloc en situació similar. Segur que en una situació així, qualsevol Alcalde sortiria demanant raons, proposant les solucions que tingui a l'abast i actuant.

Quan un és màxim dirigent polític d'un lloc, Alcalde, o Regidor de Gràcia en aquest cas, té la responsabilitat política sobre tot el territori i en tots els assumptes que l'afecten, independentment de qui siguin les competències, aspecte que queda per a la solució posterior del conflicte.

El que fa patir és que aquesta no ha estat una actuació casual de Guillem Espriu, el que fa patir és que aquest sigui un principi filosòfic que apliqui durant el seu mandat, o sigui que s'inhibeixi davant problemes que el superen amb l'excusa de les competències. Greu error.