Les misèries del catalanisme polític
Algú és conscient que en aquests moments la suma CiU + ERC al Congrés dels Diputats dóna majoria asboluta a Jose Luís Rodriguez Zapatero?. CiU sola no li dóna, ERC sola tampoc. CiU + ERC sí, sent molt díficil per a Zapatero l'establiment d'una majoria alternativa. Algú és conscient del poder que representaria això per al catalanisme polític?.Algú s'imagina un Govern de Catalunya presidit per un nacionalista, suportat per dos partits CiU + ERC, per tant amb estratègia conjunta, a Catalunya i a Espanya, per tant defensant un Estatut de màxims i amb una majoria al Congrés dels Diputats suficient per condicionar del tot ZP i el PSOE?. Algú és conscient de l'escenari que això representaria en el procés de reconstrucció nacional?.
Des de quin sentit lògic és pot llençar per la borda, sense més, una oportunitat tan històrica com aquesta?. Després ens queixem que hi ha molt vot catalanista a l'abstenció?.
Quan l'escenari podria ser aquest, la realitat és que és el contrari, ERC ha entregat Catalunya al PSOE, s'ha entregat en cos i ànima al PSOE amb xecs en blanc als socialistes (com recorden els dirigents de la pròpia Esquerra Joan Ridao i Joan Carretero) a Catalunya i a Espanya. I mentrestant CiU centrant el debat en una més que improbable entrada al proper Govern de l'estat, com si això fos un objectiu de la Federació. Que algú obri els ulls ¡¡¡
publicat per Carles Agustí at 10:53
3 Comments:
Podria passar això i molt més. Per què caldria limitar aquest acord a defensar un Estatut de màxims? En vam acordar un el 30 de setembre de 2005 i després ha passat el que ha passat.
L'acord CiU + ERC podria anar molt més enllà d'això. Podria ser un acord per l'autodeterminació i la plena sobirania. Però mentre aquesta no sigui l'aposta de CiU, i no ho va ser quan calia formar govern ni ho és ara, no es pot retreure a ERC que intenti governar amb les esquerres. Potser amb una CDC sense Unió seria més probable l'entesa.
En tot cas, com que veig que tu també vols la plena sobirania, és a dir, un estat propi, et convido a afegir el bloc a la Xarxa de Blocs Sobiranistes (www.xbs.cat) i a fer difusió de la iniciativa www.estatpropi.cat.
Benvolgut Xavier, conec la campanya que tu impulses des de fa ja bastants mesos. He visitat també el teu blog i conec la Xarxa de Blogs Sobiranistes. De fet m'hi vaig inscriure en forma de comentari i simbòlicament quan encara no existia aquest blog, ara que en tinc no dubtis que m'hi adheriré en format blog.
Llàstima que el comentari que deixes aquí no ajuda gaire a la mateixa campanya, doncs denota clarament la teva opció de vot i no és precisament sobiranista. Sort però que el món convergent seguirà sortint de blogs la Xarxa de Blogs Sobiranistes, doncs la majoria d'independentistes d'aquest país voten CiU, estadística inqüestionable i que a alguns us fa mal i no voleu veure.
Respecte els arguments que exposes al teu comentari:
- L'Estatut del 30 de setembre segueix sent l'únic vàlid i sobirà del poble català, la resta són simples eines de negociació amb l'estat.
- M'estàs dient que la solució a que CiU no és sobiranista és que ERC entregui Catalunya als espanyolistes?, és fer a Montilla President de Catalunya?.
- Es que per tu ERC és independentista?
- L'estratègia d'ERC d'entrega al PSOE és el que ens portarà a la independència?.
Et proposo que facis un rànquing entre els militants de CDC que trobis que siguin sobiranistes i els que trobis que no siguin sobiranistes i sumis a veure de quins n'hi ha més. Deixa'ns així escollir a nosaltres si som o no sobiranistes. Et serviria per treure't uns quants vels de sobre que no et deixen veure massa bé.
Vagi per endavant que celebro la iniciativa de blocs sobiranistes com a independentista que em sento.
Carles, fas bé de demanar que la gent es plantegi qüestions, moltes vegades la por a rebre respostes que no ens agraden pot fer obviar la reflexió. Només fent-nos preguntes i essent sincers podrem avançar nacionalment i deixar-nos estar de sectarismes i de criminalitzacions, de bons i dolents, d'omplir-se la boca de virtuts i després tu
rurut. Fer-nos preguntes implica passar de les paraules als fets, ens permet passar dels grans discursos a la pràctica d'allò que es predica i extreure'n si les línies de fons d'allò que es fa van a favor o en contra de la construcció nacional del país i això és potser el que el Sr. Mir s'hauria de plantejar també tot i que suposo que ja ho deu fer. Com a persones cal que contínuament posem en dubte els propis apriorismes, també a nivell nacional, per a permetre avançar en el debat de forma continuada.
Som i Serem
Publica un comentari a l'entrada
<< Home