Gràcia de nit

Dijous i divendres de la setmana passada vaig tenir ocasió de comprovar "in situ" l'ambient nocturn gracienc, el qual he tastat no poques vegades, però el pas dijous passat per la Plaça Revolució em va frepar i m'ha incitat a escriure aquest post.

Dijous, una delegació de CDC vam anar al Teatreneu a veure l'obra de teatre ZZAPING, absolutament recomanable per a tothom qui llegeixi això i vulgui passar una bona estona. En acabar l'obra vam sopar al Bar del Teatreneu acompanyats de l'Enric Ballabriga, amo i senyor de l'esmentat establiment així com de totes les ovelles negres i similars que hi ha per Barcelona i Mataró, i a qui cal agrair l'atenció dispensada.

En sortir de l'establiment a quarts de tres, la imatge que presentava la Plaça Revolució era absolutament desoladora. Un botellot immens ocupava tota la plaça, amb escassos centímetres quadrats de sòl no ocupat, el soroll era eixordidor, la brutícia que hi havia per terra enorme, i no faltava la imatge de gent orinant als mateixos portals dels veïns o de les botigues de la zona. Ara entenc profundament al pobre Joan Josep Egea quan tantes i tantes vegades ens ha explicat els mals que pateixen els veïns de la zona. Puc assegurar que dormir allà segur que era completament impossible.

Seguint caminant, ambient de nit pels carrers, aquest sí saludable, doncs són joves i no tant joves animats que van d'un local a l'altre. Arribem a la ja més coneguda Plaça del Sol, amb idèntica imatge de la Plaça Revolució però amb més vigilància i cert major control.

Divendres a la nit, camí del pregó de les festes del Camp d'en Grassot, vaig poder tornar a veure de refilada la imatge d'una Plaça de la Revolució que anava "agafant ambient". En arribar al Camp d'en Grassot, al carrer Grassot concretament, tot molt més sà, ambient de festa major clàssica de carrer de Gràcia. Assistiem al pregó, a banda dels veïns i veïnes, els Consellers Municipals en funcions, tot i que el discurs institucional ja el feia el nou regidor, escollit a dit pel l'Alcalde, el Guillem Espriu.

Als "espectacles" de la Plaça del Sol i de la Revolúció, cal sumar-hi la creixent queixa dels veïns de la Plaça del Diamant, desgraciada plaça que va de pitjor en pitjor a cada remodelació que pateix. Ara s'ha convertit en punt de reunió, no ja de joves de botellot, que encara, sinó de grups de desestructurats socials de totes les edats, que fan de la pobra plaça el seu fortí, de nit i també de dia, establint el seu centre neuràlgic en els bancs situats a dos metres de la zona de jocs infantil, amb nens i tot a dins.

Aquest de les places és un dels temes que porta a pensar que Ricard Martinez i ERC, han perdut la gran, immensa majoria dels seus vots per haver fet President de Catalunya José Montilla, però també han perdut vots en clau gracienca per una sèrie de temes propis (pla de mobilitat, seguretat, okupes, manca d'immersió en la societat civil gracienca, sorolls...) i en aquest etcétera hi trobem el tema de les places. Com pot ser que no s'hagi trobat cap solució en 4 anys?, o les que s'han proposat eren epidèrmiques com denunciava CiU (campanyes als balcons, mediadors, fòrum del silenci...). Guillem Espriu i el PSC-PSOE es trobaran amb el mateix problema, i el seu tan elaborat com ininteligible discurs no sembla massa bona eina per arreglar-ho. Donem-li els 100 dies.