L'exemple de CiU a Lloret de Mar

Lloret de Mar, un dels municipis més bonics de Catalunya i alhora amb més mala fama, i al qual em lliga el fet d'estiuejar tota la vida a la platja de Fenals, s'ha convertit en un dels exemples més contundents de la falàcia del tripartit.

Vagi aquest post com a reconeixement a CiU de Lloret, i en especial al Xavier Crespo, l'Alcalde de Lloret, ara amb majoria absoluta, després de governar sense majoria els darrers quatre anys.

Vist des del punt de vista de l'estiuejant, o de la persona que estima Lloret sense ser fill del poble, i per tant amb cert marge d'error, Lloret de Mar era, fa quatre anys, el clàssic municipi que patia des de feia uns quants anys un Govern tripartit, o sigui socialista amb les dues crosses habituals. Patia la grisor d'aquest tipus de governs, la manca d'iniciatives, la manca de projectes, la inèrcia, el llenguatge buit..., el més greu però era que el Govern socialista de Lloret basava la seva acció en l'expansionisme urbanístic més bèstia, el que ha donat mala fama al municipi. El Govern socialista de Lloret vivia cavalcant en l'onada d'urbanisme desenfrenat i turisme massiu que certament va permetre sortir, als anys 60, a Lloret de la pobresa i trobar el futur a molts dels seus habitants, però que ja fa temps que està portant el municipi a la decadència.

A Fenals en tenim un bon exemple, amb el nou barri de Fenals, un atemptat urbanístic i sociològic que encara patim d'aquella època i que darrerament s'està mirant d'arreglar com es pot. També volíen urbanitzar salvatgement Sant Quirze, en ple Comtat del Jaruco, rumors a Cala Banys i Canyelles, creixement previst del municipi per sobre de les 100.000 persones...

I això el tripartit, urbanisme expansionista salvatge, economia depredadora de tot, inclòs el medi ambient.

En plena debacle, va sortir una veu que es va atrevir a dir una cosa tabú fins aquell moment en el llenguatge políticament correcte lloretenc, prou creixement, creixement zero fins i tot va sentir-se, i també prou turisme massiu, reorientació del turisme buscant qualitat per sobre de quantitat d'una manera seriosa i no només superficial. Va ser el Xavier Crespo, qui apareixia encapçalant la llista de CiU a Lloret amb aquest llenguatge trencador i novedós, qui volia fer obrir els ulls a Lloret.

Creixement zero volia dir aturar no se quantes construccions ja previstes, protegir uns quants espais amenaçats, requalificar terrenys per protegir-los, també comprar-los com a darrera alternativa per protegir-los... tota una revolució gens fàcil en un poble acostumat a créixer a cop de formigó i turista d'espardenya.

El discurs del creixement zero esdevé absolutament pioner, no a Lloret, sinó a tot Catalunya. Quan molts municipis s'estan plantejant avui dia sí realment l'objectiu ha de ser sempre créixer més i més, CiU de Lloret i Xavier Crespo ja van sortir fa 4 anys dient que ells no, i fen-t'ho amb absoluta valentia des d'una de les localitats més basades en l'economia del pur creixement.

Crespo trencà l'any 2003 el discurs polític lloretenc, amb un discurs que canviava completament la dinàmica de sempre del poble, aconsegueix obrir els ulls als lloretencs i guanyà les eleccions situant-se inclús aprop de la majoria absoluta. En 4 anys, CiU de Lloret ha implementat tot aquest canvi de filosofia, visualitzat ja en algunes accions concretes, amb més territori protegit, no havent de patir tant pel futur de determinats espais, i reduint el creixement màxim futur del municipi a 70.000 persones de moment, unes quantes desenes de milers menys que el model de ciutat que tenia previst el tripartit.

Avalat per la gestió i fet bó el discurs, CiU i Xavier Crespo han aconseguit, ara sí, majoria absoluta, i podran seguir governant i aplicant aquests principis almenys 4 anys més. I el tripartit fent d'ombres fantasmagòriques pels carrers de Lloret amb el discurs de l'esquerra i la dreta completament trencat, perque la dreta depredadora que tant denuncien són ells mateixos a Lloret de Mar, i no només a Lloret de Mar.