25 de juny 2007

Alícia al país de les meravelles

No pensava repicar amb aquest tema, però davant l'absoluta manca d'anàlisi i autocrítica en aquest sentit, crec convenient fer-ho.

Fa ja quasi un mes de les eleccions municipals. La precampanya i sobretot la campanya d'aquestes van venir marcades per un escenari concret que compartien tots els mitjans de comunicació: Tot estava ja fet, tot quedaria igual, l'única cosa que calia veure era de quin tamany seria l'estavellada electoral de CiU i quan poder de més acumularia el PSC-PSOE.

Aquest era un escenari que, o bé convenientment creat i ben alimentat per alguns, o bé per l'efecte "opinió creada", tots els ànalistes, comentaristes, mitjans de comunicació... van comprar, i es donava per fet.

Ben amanit amb unes quantes enquestes, curiosament totes iguals, que han acabat equivocant-se per tant totes, i que feien moltes d'elles una pudoreta difícil de no ensumar, s'han arribat a dir barbaritats de l'estil: "No caldria fer eleccions", "hi ha eleccions només perque toca", "res no canviarà", "L'únic que ha de fer CiU és mirar com tancar la paradeta" i podria seguir amb un llarg etcétera.

L'escenari real, no el del país de les meravelles, deia que en aquesta legislatura, per exemple a Barcelona, s'ha enfonsat el Carmel, s'han enfonsat les finances municipals amb un desastrós Fòrum, l'Alcalde Clos ha hagut de marxar corrents perque no podia caure més baix (curiosament l'han fet Ministre), i tot això portava a dir que tot quedaria igual???. A nivell nacional ERC ha venut el país al PSOE, o sigui als espanyols, ha canviat el President de la Generalitat (ara n'hi ha un d'espanyolista), CiU va guanyar per més de 100.000 vots les eleccions, tenim un nou tripartit, l'Estatut està encallat, la gent està fastiguejada de la política... i tot això portava a dir que tot quedaria igual???.

Evidentment tot no ha quedat igual, hi ha hagut canvis, i no pocs. El PSC segueix pedent vots en la mateixa manera proporcional que va acumulant poder (qui li dóna?). ERC s'estavella de manera bastant considerable, sobretot a Barcelona i voltants. ICV trenca la tendència alcista i recula, creix la CUP i Plataforma per Catalunya, el PP perd encara més l'escassa presència territorial que té a Catalunya, i.... sorpresa ¡¡¡¡ per alguns està clar, CiU no només aguanta sinó que creix, amb uns grans resultats a Barcelona. Gens sorprenent per tot el que he dit abans, sí sorprenent pels qui van creure i promovien aquest escenari fals.

Em pregunto si durant la precampanya i campanya hi hagués hagut anàlisi real i imparcialitat, què hauria passat realment?, hauria guanyat Trias les eleccions? potser sí, qui sap.

El que més dòl de tot això és l'absència absoluta d'autocrítica entre el qui l'hauríen de fer a tal efecte. Silenci i qui dia passa any empeny, i fins la propera, on veurem si tothom tornarà a comprar un escenari creat interessadament per alguns, o hi haurà anàlisi imparcial i real de la situació política.