Ministres

Per mi, la raó de ser del nacionalisme català, del catalanisme polític, és l'assoliment d'un objectiu que és la plena sobirania de Catalunya. Potser a alguns ja els està bé arribar a algun estadi inferior i no per això deixen de ser catalanistes i nacionalistes, ara bé, no comparteixo aquestes tesis, no les entenc.

Aquest principi és bàsic per explicar el meu posicionament al voltant del debat sobre si CiU ha d'entrar o no a formar part del Govern de l'Estat espanyol. Si l'objectiu del nacionalisme català és l'exposat al paràgraf anterior, el nostre paper a Madrid ha de ser servir aquest objectiu, i no caure en paranys que no ens toquen, com el de la governabilitat, estabilitat, moderació, transformar Espanya... uns per inassolibles, altres perque distreuen la nostra real raó de ser. No dic que estiguin malament tots aquests valors, si es poden aportar s'aporten, però que no distreguin l'objectiu real de la nostra raó de ser política.

Dit això, per mi no és impossible per principis que CiU pugui entrar alguna vegada a formar part d'un Govern espanyol, sempre que sigui servint aquests objectius exposats més amunt, i no altres que no ens pertoquen, i sempre que les condicions siguin concretes i molt favorables.

Per exemple, jo estic disposat a discutir, i inclús acabar acceptant l'entrada de CiU a un Govern espanyol, sempre i quan CiU governi a Catalunya i el partit amb el qual entressim a governar l'estat tingués una mentalitat molt oberta i disposició d'avançar en la resolució del problema català. Llavors sí, a canvi oferim governabilitat, moderació i tot això.

Comparant la situació exposada en l'anterior paràgraf amb l'actual, observem que no s'assemblen en res. CiU no governa a Catalunya perque el Sr Carod-Rovira i el Sr Montilla, i no les urnes, així ho han decidit, primera condició que no es compleix. Dels dos grans partits estatals, n'hi ha un que basa el seu discurs en la indissoluble unitat d'Espanya i en una campanya agressiva contra les reformes estatutàries, el processos autonòmics etc... per tant aquest descartat. L'altre és un llop (PSOE) amb pell de xai (ZP), que darrera les bones paraules i una certa simpatia i bona intenció aconsegueixen els mateixos resultats que els d'abans, o sigui ni aigua per Catalunya, per tant amb aquests seria també difícil la cosa, més quan són els mateixos que han decidit fer President de Catalunya el Sr Montilla contra la voluntat de les urnes.

Està difícil per tant. L'única escletxa que veig de possibilitat d'entrar al Govern de l'Estat és amb el PSOE, pactant d'entrada tota una bateria imponent d'aplicació directa de l'Estatut sense més dilacions i, per exemple, l'oficialització de les seleccions nacionals catalanes, aspecte en el terreny simbòlic però absolutament important en el procés de generar consciència nacional. Encara hi hauria una cosa que no quadra, i és això de que CiU aquí no governa precisament perque li ho impedeix aquell amb qui aniriem a pactar a Madrid. La solució seria lògica per tant, avançament electoral a Catalunya i compromís de respecte a la llista més votada.