Debat de política general

El primer a destacar és el procés que hi ha entre el que diuen els qui intervenen al debat, i el ressò mediàtic final, o sigui allò que finalment s'en fa notícia del que han dit. El procés és ben curiós, hi contribueixen òbviament els discursos i el tò que hi posen a cada part, emfatitzant més o menys segons l'interès (aqui Montilla ho té realment difícil), els equips de premsa de cada intervinent i la notícia que els interessa traslladar, i la interpretació periodística.

A més però, hi ha un altre factor, el factor sort. A vegades és molt clar el que és notícia de cada d¡scurs, a vegades però no tant. Aquesta vegada crec que ha estat de les segones. He seguir el debat en directe, i es feia difícil endevinar quin seria el titular de cadascú, la prova és que n'hi ha hagut diversos, alguns dels quals m'han sorprès, no tant perque surtin sinó per la magnitud com han estat tractats.

Crec que ha estat un debat molt protagonitzat pels dos grans, CiU i PSC-PSOE, Mas i Montilla, Cap de l'oposició i President. Els altres no han sabut trobar forat. D'altra banda, i centrant-me en aquests dos, ha estat un debat de temes puntuals més que no pas de projectes. Montilla perque li costa dibuixar-lo, i Mas perque l'ha aplaçat fins al 20 de novembre:

José Montilla (PSC-PSOE): Ha millorat lleugerament el seu català, i se'l veia una mica més solt en el paper. Discurs exageradament llarg, més de 2 hores, i tot llegit, escrit per no se sap ben bé qui, però hi ha havia molt toc d'assessor allà. El discurs no era del tot dolent, però el fet de fer-lo tot llegit treu molt mèrit, perque qualsevol persona que sàpiga llegir podria fer-ho com a mínim igual de bé o malament que Montilla. Al final de l'inacabable llistí telefònic intenta esbossar projecte, però no s'en surt, discurs apedaçat, confús, on no crec que m'equivoqui si dic que en aquesta part final hi havia massa aportacions de gent dispersa. Perfil baix en les rèpliques on aguantava el tipus perque l'Artur Mas es reservava.

Artur Mas (CiU): Discurs de crítica àmbit per àmbit, dibuixant un Govern que no funciona. Mas reserva el gruix del seu projecte per la presentació de la Casa Gran del Catalanisme el proper 20 de novembre. Mas hauria arrassat Montilla en un discurs de projecte, de totes maneres la capacitat d'oració d'un i altre no admet la més mínima comparació en favor de Mas. Aconsegueix col•locar diversos titulars importants que han marcat el debat.

Joan Ridao (ERC): Desaparegut, com ERC. No han sabut trobar perfil propi més enllà de que alguns dels seus diputats no van aplaudir Montilla. Mala notícia per a ERC que passin de puntetes en un Debat de Política General on la notícia és que Montilla defensa acabar amb la pugna Catalunya - Espanya, acabar perque Catalunya ha d'aturar-ho s'entén.

Daniel Sirera (PP): Ha estat fatxa. Recuperació de vells discursos i mètodes de l'època Vidalquadrista. Es confirma que qui mana realment al PP català és Angel Acebes. Sorpren en una persona com Sirera que anys endarrera era considerat com del sector moderat i més català del PP.

Jaume Bosch (ICV - EUIA): Crossa del Govern i accent social. El paper habitual d'Iniciativa amb un Portaveu amb molta capacitat però oratòria i presència per sota de la dels seus predecessors.

Albert Rivera (C's): Lamentable. La manca d'arguments és tan patent que fa vergonya aliena i tot. Convertir el no aplaudiment dels diputats d'ERC a Montilla en el centre d'una intervenció, a més del curiós tòpic, no compartit per ningú, de que el Govern està als peus del nacionalisme català (?), demostra simplement de que ni tan sols s'han preparat el debat. Han agafat els dos primers arguments que han vist per allà. No sorpren sabent com treballen els projectes de llei i la qualitat de les esmenes que hi presenten. Treball zero i sortir del pas amb l'antinacionalisme com a única premisa.