Per una Diada unitària i reivindicativa
Jordi Pujol també cometia errors, i un d'ells va ser, en un moment polític donat, defensar que la Diada passés de ser reivindicativa a festiva, acabant amb el temps amb aquelles massives manifestacions més o menys unitàries que es produïen el dia 11 a la tarda.Segurament va ser una decisió que responia a una lògica del moment polític concret, però que només tenia sentit a curt termini, perque a la llarga ens ha suposat un problema.
Avui dia tothom, o pràcticament tothom, almenys els catalanistes, considera que la Diada ha de tornar a ser reivindicativa. L'herència que trobem però, és una Diada difuminada, amb centenars de miniactes i minimanifestacions, repartides totes entre el dia 10 i el dia 11, i bona part d'elles completament partidistes, no populars.
Aquest recentment passat 11 de setembre, s'ha notat un rebrot del fet nacional, de les ganes de reivindicar, de protestar contra el moment polític de maltracte de Catalunya. En el meu entorn això s'ha notat en forma de gent que et diu que té ganes de venir a cridar i protestar i et pregunta què ha de fer, on ha d'anar. El més trist és no saber què dir-li, perque no hi ha cap acte - manifestació popular, sinó que tot són actes de partit, on podrien no sentir-se còmodes.
És hora doncs de tornar a les Diades d'abans, amb la manifestació unitària i popular de la tarda, on tots els partits polítics i organitzacions que considerem que Catalunya està maltractada i que necessita molt més autogovern, hi acudim de manera reivindicativa a protestar pel maltracte i a reivindicar el reconeixement com a nació que mereixem. Una manifestació on qui vulgui identificar-se amb un partit concret podrà fer-ho perque s'organitza per blocs, però qui vulgui fer-ho com a simple ciutadà també pugui fer-ho barrejat anònimament entre la gentada.
publicat per Carles Agustí at 12:03
2 Comments:
Completament d'acord amb allò que dius, fora bo que hi haguessin uns espais comuns, en forma de manifestació col·lectiva, per a tota la gent que no vol desfilar sota unes sigles concretes però que vol reivindicar els nostres drets com a poble. Vaig ser la vigilia de l'11 al fossar i cada cop hi ha més col·lectius, amb tot el dret del món, que fan la seva intervenció i ofrena, com per exemple els que hi havia abans de CDC i el que hi havia entre aquests darrers i ERC. Amb tota la proliferació d'iniciatives d'aquest tipus, aviat hi haurà problemes logístics, però no serà pas una mala senyal. Un punt important és que una part molt important del públic, la que es queda asseguda just a sobre la frase commemorativa del fossar, es traga, perdó per l'expressió, tots els mítings i això vol dir que hi ha gent que vol sentit i contrastar discursos i realitat, paraules i fets, jo entre ells. D'altra banda i a diferència dels darrers anys a CDC i la JNC no els va escridassar ningú quan feien els parlaments al fossar i això és positiu. Em sembla que el temps va posant tothom al seu lloc o senzillament els radicals i mal educats han buscat d'altres objectius. Contrastant amb tot això l'endemà al matí, al monument de Rafael Casanova, a 2/4 de 2 hi havia poca gent comparat amb d'altres anys, es notava el pont o també que els actes del parc de la ciutadella puguin restar una part del públic que passeja per l'entorn, no ho se. Ja parlant de Gràcia em va agradar més la celebració de l'any passat un estil més de carrer,la d'enguany no ha estat una mala pensada però potser es podrien combinar els dos estils. Una altra qüestió és com visualitzar més al carrer, tant per la gent que ens visita però també pel propis ciutadans, que celebrem la Diada Nacional de Catalunya. Desgraciàdament a la gent li costa posar la senyera. Podríem fer un concurs d'idees. Potser a Gràcia es podria impulsar penjar grans senyeres al mig del carrer de la mateixa manera que els carrers de festa major pengen el lliri de Gràcia, la senyera i el banderí de la Federació. Tot són idees.
Coincidim en plantejaments pel que fa a la Diada Nacional.
A nivell de Gràcia l'acte a l'Ajuntament va estar bé, jo m'hi vaig sentir còmode, ara bé, cal complementar-lo amb un acte de carrer.
Pel que fa a les banderes, estic d'acord, de totes maneres diria que aquest any n'hi havia algunes més, mostra segurament d'allò que dèiem, la gent vol manifestar els seus sentiments i no sap com, i almenys penja la bandera.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home