Canviem la Mercè
Crec que la Mercè és una Festa Major que fa anys que pateix una crisi de connexió i representativitat amb la pròpia gent de Barcelona. Se li ha volgut donar un caràcter tan cosmopolita, universal, multicultural... (tots aquests aspectes amb els quals els que ens governen des de fa anys a la ciutat pretenen amagar la catalanitat), que ha acabat sent de tot menys barcelonina i catalana.
A les festes majors de més renom, com la Semana grande de Donosti o Bilbao, San Fermín, les festes de Vitoria, Santa Tecla o la mateixa festa major de Gràcia, entre altres, hi ha elements clarament identificatius en cadascuna d'elles, i la població les espera amb il·lusió i s'hi implica al màxim.
Potser m'equivoco, no pretenc tenir la raó absoluta barcelonina, però crec que a Barcelona no hi ha aquesta il·lusió per les seves festes, ni la implicació, ni elements identificatius que la distingeixin.
Si parlo per mi i el meu entorn en sentit amplament generós, ningú espera la Mercè més que perque és un pont i pot marxar de viatge o de cap de setmana. Tampoc conec ningú que s'impliqui a fons amb la festa, més enllà d'obligacions polítiques. I elements distintius, més enllà del Piromusical, que certament poc a poc va fent-se un espai, d'un gran correfoc i d'algun concert significatiu, no se ni que s'hi fa a la Mercè.
A nivell personal, de més jove només recordo anar al massiu correfoc i algun concert igualment massiu. Més endavant recordo passejar en família per la Mercè, buscant alguna cosa pels nens, i acabar al Passeig de Gràcia enmig d'una mena de Mostra d'entitats llençant missatges relacionats amb tot això del cosmopolitanisme, universalisme, etc. que tan els agrada, però que de festa major res de res. Aborrits, giravem mitja cua i cap a casa.
En suma, cal canviar la Mercè de dalt a baix, i fer-ne una Festa Major per als barcelonins i catalans sense complexos, tornant a implicar la població, que és de qui ha de sortir la festa, no de quatre ments pensants, implicar-la i il·lusionar-la, trobant entre tots els elements característics que la identifiquin i facin nostra i popular més enllà de Barcelona.
publicat per Carles Agustí at 23:00
4 Comments:
D'acord amb tot plegat, tot i que la primera cosa que s'hauria de fer en reformar la festa seria aturar l'orgia de despesa econòmica que representa. D'altra banda cal pensar per a qui es fa la festa, jo diria que més aviat per als turistes. Sembla que l'objectiu sigui omplir espais de masses amb tots els problemes logístics, i de relació amb el veinat conseqüents. No és una festa que traspüi catalanitat, més enllà de fer servir alguns elements més comercials per donar serveis al turistes. D'altra banda, es fa una fira d'entitats a la Plaça de Catalunya on la pobra gent que està atenent als stands ha de xisclar per fer-se entendre davant del pobre ciutadà que vol tenir informació. Ningú ha pensat que amb la música a tot drap no es pot atendre a la gent? Sembla que la festa de la tan anomenada multiculturalitat consisteixi en oferir els carrers de la ciutat per tal que la gent faci tot allò que vulgui, on gairebé tot s'hi val i com més soroll hi hagi millor. És potser que els decibels baixos en espanten? Es pot ser comercial amb menys decibels. D'altra banda, si t'aclares amb el programa, pots veure-hi un garbuix d'activitats barrejades sense fil conductor. Uns quants anys enrera encara detectaves unes certes línies definides on hi podies trobar uns gèneres concrets amb propostes innovadores, després, en nom de la multiculturalitat i ves a saber si potser també en nom d'un servilisme, l'evolució ha portat al garbuix actual on poques coses són clares. La festa major de Barcelona, ha de ser feta als barris i per als barris, per a les persones que hi viuen, reservant alguns grans espais per actes multitudinaris. Ja en vindrà de gent de fora no cal que pateixin, hi haurà activitats per a tothom. S'han de repensar les activitats, els ciutadans i les entitats s'han de poder incorporar al procés decisori de quines activitats cal que es facin a cada barri i sota quines condicions. La catalanitat de la festa també s'hi ha d'incorporar, no n'hi ha prou amb quatre dosis de música feta a casa nostra enmig del xou multicultural, la catalanitat vol dir llengua, literatura, costums (nous i antics), exposició d'inquietuds, exposició de la nostra societat organitzada, mostra dels nostrs problemes socials i com pot ser possible una festa major per a tots, també visualització de la nostra història com a ciutat però sense oblidar també que és la història del cap i casal de Catalunya, tot plegat sense oblidar-nos també de transmetre uns valors que com a ciutat volem remarcar. Potser d'aquesta manera ens començaríem a sentir la festa major com una mica més nostra, la festa major de la gent que viu a la ciutat de Barcelona, que gaudeix la ciutat però que també la pateix.
Hola Carles.
La veritat és que de la meva época de "barceloní" adoptiu per qüestions de feina, en tinc un record molt bonic de la Mercé.
Sembla que ara ha canviat i potser seria bó redreçar-la. La Mercé es podria considerar com la festa major de Catalunya, però us correspon als barcelonins possari remei. No dubto que trobareu la manera.
Salut i €
No diré gaire res perque francament, Som i Serem, estic molt d'acord amb el que dius. Crec que el teu escrit és un bon complement al que he mirat d'explicar.
Gràcies pel comentari Eduard. Ja veus, tindrem feina, de moment crec que fins i tot els barcelonins tenim problemes per identificar-nos-hi.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home