A peu de carrer
Una de les acusacions més injustes que sovint es fa als polítics es que no estan al carrer, que només hi van quan s'acosten eleccions. És una injusta falsedat, perque tant els de dalt, com els de baix, com els del mig, passem una bona part de la nostra jornada al carrer, alguns havent-s'ho de combinar amb els horaris de feina, o sigui després de la feina, quan els que tan critiquen, per mi incults incapaços de generar opinió pròpia i que viuen de l'opinió creada, segurament estan estirats al sofà de casa.
I què sentim els polítics al carrer? que sento ara jo mateix quan a política a nivell nacional?:
1- Costa moltíssim, per no dir que no he trobat a ningú, que parli bé del President Montilla. No dóna la talla, es nota que l'han posat allà, no està preparat, està sotmès, és una titella... són les principals opinions que es senten a peu de carrer. Més una de realment preocupant, la de "no em representa", crisi de legitimitat del President Montilla, lògica després d'esdevenir President havent perdut les eleccions. L'únic atribut que se li atribueix és el de treballador.
2- Del tripartit sí que trobes algú que t'en parla bé, però costa, són una clara minoria. Critiques i apatia vers el tripartit. Pacte de perdedors, baralles constants, són molt diferents, espanyolistes. Fins i tot hi ha un sector de gent indignada, revoltada, a qui no costaria gaire anar a llençar pedres a la Plaça Sant Jaume si algú encengués la metxa. A la part positiva és que es barallen menys que el tripartit 1, i la suma d'opinions diferents considerada com a positiva per a un Govern.
3- Crisi molt gran amb la política. La distància política - societat és ara més gran que mai, i si no ens preocupem seriosament podem acabar tenint una crisi impressionant. Grans crítiques als partits i al món polític en general i sense excepcions. Us adreçaria als posts que vaig escriure a finals de juliol d'aquest mateix any.
4- No us penseu que ara diré que CiU i Artur Mas apareixen com la gran alternativa al carrer. No és veritat. Per la raó que sigui no apareixem encara com a tals, i les trifulques internes darrerament viscudes, no ajuden gens. D'altra banda la lluita en el món nacionalista, entre CiU i ERC bàsicament provoca, més que res, una abstenció creixent al món nacionalista.
Aquest és el pols del carrer ara mateix. Almenys el que percebo jo.
publicat per Carles Agustí at 22:11
2 Comments:
Si, estic d'acord amb el pols que estàs exposant. Només m'agradaria llistar algunes possibles causes o consignes que han contribuit a crear-lo - construides de forma conscient o no amb la intervenció de diversos agents - i que se’ns varen transmetre com a ciutadans.
- La propaganda que amb un nou govern lligaríem els gossos amb llonganisses
- Que la independència era a tocar. Que hi hauria un avenç nacional espectacular
- Es van fer callar, demonitzar, tractar de botiflers, les veus que avisaven de possibles conseqüències en els diversos plantejament polítics
- La incongruència entre les paraules dites durant molt temps pel que no manaven i els fets següents
- La demostració, dues vegades, que el vot dels ciutadans no serveix de gran cosa, que no es negocia per formar govern en funció dels diversos programes tal com es deia en campanya electoral, i simplement es reparteix el poder
- La manca d'ambició nacional i de de lideratge del país per defensar els seus ciutadans i les seves necessitats davant de qui sigui i on sigui per per part del nostre govern
- La constatació que tenim un govern que no ens defensa com a nació
- El control de la majoria de mitjans de comunicació per part d'una mateixa manera de veure Catalunya
- El fet que als principipals llocs de poder manin els mateixos es constata que ha estat permès gràcies a un partit en concret amb totes les dinàmiques associades
- Diversos programes humorístics de ràdio i de televisió dedicats als polítics, que hi han de ser, però que han creat i fomentat tòpics, de vegades d'acord amb les pròpies inclinacions polítiques de qui interpreta el personatge i les seves fílies i fòbies, i a través dels quals s'ha acabat fomentant la visió que esmentes dels polítics. Què va ser primer l'ou o la gallina?
- L'estatut, no ens hem agradat com va dir en Pujol
- La nostra societat civil no és tan forta com créiem
La llista seria llarga...i en els teus post al bloc ja n’has parlat.
Finalment, i des de la meva humilitat, algunes coses que diuen amb la boca petita aquells que ens prometien el paradís fa pocs anys.
- Que nacionalment anem endarrera, en això coincideixen totes les plataformes i algunes n’apunten directament als responsables, fins i tot amb propostes de trencament però em sembla que no arribarà l’aigua al riu. Em sembla a mi que una de les coses que haurieu de fer des és recordar qui ha construït nacionalment aquest país durant 23 anys i ha fet progressar els seus ciutadans, amb totes les seves limitacions i errors, i qui l’està fent recular, ja no avançar, nacionalment parlant i en la seva traducció cultural, econòmica i social. Per aquí podeu engrescar gent, però amb una formulació d’un horitzó més clar, i un camí engrescador amb actuacions concretes. D’altra banda ja s’ha vist, amb el tema de l’aereoport i els trens, que el poder polític no acompanya les demandes de la societat civil , potser aquesta societat civil no és tan forta com pensàvem. Caldria que les diverses plataformes i sensibilitats convergissin cap a una línia d’actuació conjunta i d’aquesta manera arrossegarien també els partits que haguessin sabut llegir els signes dels temps per convergir-hi també. Així segur que treuríem el país del carreró on es troba. Tornem cap a l’eix nacional on és Catalunya qui guanya i no l’eix esquerres dretes on és Espanya qui guanya. Això ja ho savíem fa quatre anys, molta gent va badar i ara ho estem pagant.
Pel que fa als exemples d'acord, són més exemples de molts més que s'en poden posar.
Respecte el darrer paràgraf del teu comentari, indicar-te que precisament al darrer Consell Nacional de CDC vaig fer una intervenció per defensar una millor penetració de la política, i especialment CDC en la societat civil. La resposta de partit no pot ser només a través del faristol, les rodes de premsa i les notes de premsa.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home