Acebes + Zaplana = ZP President

Mariano Rajoy va cometre el greu error de quedar-se com a lloctinents els principals causants de la derrota d'Aznar l'any 2004, Angel Acebes i Eduardo Zaplana. Ambdos representants de la dreta espanyola més extrema i carrinclona, amb fonaments ideològics basats en els elements més primaris d'aquesta dreta, inclosa la influència clerical més retrògrada.

No només se'ls va quedar com a lloctinents, sinó que a més a més han marcat l'estratègia d'un Mariano Rajoy a qui, de fet, no hem pogut veure, no l'han deixat. El que hem vist és el duet Acebes - Zaplana, amb l'allargada ombra d'Aznar al darrera, i un Rajoy que únicament posava la cara.

La qüestió és que, tot i que la política dóna moltes voltes i com el futbol fins a darrera hora no es pot dir res, ara com ara, el resultat de les elecciones espanyoles està més que cantat, i és de victória del ZP i el PSOE, amb més possibilitats de majoria absoluta pel PSOE que no pas de victòria del PP.

El motiu és l'estratègia Acebes - Zaplana del PP. Embolicats en la bandera d'Espanya, no se sap massa si la constitucional o la d'abans, i amb l'únic discurs de l'Espanya que es trenca i de la lluita antiterrorista. Mirant de posar un nom a tot allò que va malament, "Zapatero", estratègia que els va funcionar amb un Felipe Gonzalez ja de tornada, però que no té perque funcionar sempre. O sigui, tot d'elements que apel·len a sentiments però molt i molt lluny de la problemàtica quotidiana de l'electorat. I això que la gestió de ZP és d'allò més justeta i sense projecte com analitzarem un altre dia.

L'error és doble. Primer, Espanya ja no és el país cavernari d'abans. Poc o molt s'ha modernitzat, i el discurs aquest tan primari de l'estratègia Acebes - Zaplana pot posar dret a uns quants cavernaris que encara queden, fins a equilibrar forces amb el PSOE si voleu, però no superar-lo.

El segon error és que, mira que ens consideren espanyols sempre, però per aquesta estratègia sembla que, puerilment, no comptin que Catalunya, el País Basc, i també altres Comunitats amb certa idiosincràsia pròpia com les Illes Balears, València, Galícia, Canaries, Navarra... també voten. I aquest discurs tan primari del PP l'únic que fa és excitar el vot anti-PP, sobretot cap al PSOE, però també cap als partits nacionalistes.

La suma dels dos errors és derrota segura del PP.

Pel que fa a Catalunya, el gran risc del PSC-PSOE és un relaxament del seu electorat davant l'evident victòria del PSOE. D'això ja s'encarreguen els dos diaris més llegits del país, que curiosament un dels dos alguns situen proper a CiU (?). Aquest darrer sortia, la setmana passada, amb l'habitual enquesta de més que dubtosa reputació, on amb poc més de 100 entrevistes a Catalunya i marges d'error de més de 10 punts en algunes demarcacions (una aberració insultant des de qualsevol punt de vista científic) s'atrevien a sortir amb un titular que si li donen a escollir al José Zaragoza no sap escollir-ne un de millor: "El PP se acerca". El titular ideal per als interessos del PSC-PSOE. Així doncs els Zaragozas, De Madres, Montillas i aparell vari del PSC-PSOE a Catalunya ho té "atado y bien atado".