Catalunya, l'ós hivernant
El nou Portaveu del Grup Parlamentari de CiU, l'Oriol Pujol, va definir l'altre dia Catalunya com un ós que hiverna. Crec que és una definició prou encertada, o vull creure que és encertada, ja que l'alternativa és que estigui morta.Amb tot el que està passant: Rodalies, TGV, Estatut, aeroport, inversió de l'estat... i la societat civil segueix dormitant. On són les organitzacions socials de Catalunya?, on és la gent?, com es manifesta la protesta?. No puc creure que les persones que s'han de llevar 2 i 3 hores abans del normal i arribar a casa tardíssim amb totes les molèsties en els trasllats, estiguin tan tranquils, arribin a casa tranquils com sempre, arribin les eleccions espanyoles, votin i a més votin PSC-PSOE de manera majoritària. No puc creure que l'esquema de la gent sigui aquest.
Recomano un interessant article del company Josep Montmany al respecte.
La qüestió és que amb la que està caient, en unes condicions on seria fàcil portar més d'un milió de persones al carrer, Catalunya només és capaç de canalitzar les seves protestes amb una manifestació surrealista de 1.000 persones a la Plaça Sant Jaume, composada per unes 15 faccions diferents, completament enfrontades entre elles, incapaces inclús de cridar res tots junts alhora, i que no va acabar arribant a les mans de miracle.
No sé què ens està passant. Confio amb la teoria de la hivernació. De fet la reacció catalana sempre ha estat peculiar, mai és una reacció immediata (post 1714 per exemple) , sinó latent i que acaba trobant el seu moment per sortir. Confio que surti.
En aquest sentit crec que el meu partit hauria de tenir més en compte el component societat civil. Opino que sovint ens basem excessivament en l'estratègia comunicativa en sentit estricte, o sigui faristol, notes i rodes de premsa, i deixem massa de banda el treball amb la societat civil.
publicat per Carles Agustí at 21:36
2 Comments:
La gent està inquieta (només cal mirar molts blocs o veure les audiències del Polònia), però el problema és que no hi ha persones o entitats que puguin actuar com a referents davant tots aquests problemes. Els ciutadans consideren culpables tot el que està passant a tota la classe política i a bona part de l'anomenada "societat civil", entre altres coses perquè han passat d'ells olímpicament. I la prova ha estat fixar només la vista en l'arribada del TAV de Madrid quan el gran problema dels ciutadans és tenir una xarxa de rodalies que fa dues dècades que s'hauria d'haver ampliat de manera significativa (i per ampliar, em refereixo a fer noves línies, no a posar més trens per les mateixes línies del segle XIX).
Totalment d'acord amb la primera part del teu comentari. La prova és que ara que algú sí ha sabut tirar (Plataforma pel dret a decidir), ja veuràs l'èxit de la manifestació de l'1 de desembre.
Matitzo la segona part del teu comentari, rodalies d'acord, però TGV també, és bàsic si volem unes infrastructures modernes. I TGV no només amb Madrid, sinó connexió amb França i corredor del mediterrani quan abans millor.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home