26 d’octubre 2007
Convergència i Unió, i especialment Convergència Democràtica de Catalunya, és el que politològicament es coneix com un "catch all party", o sigui un partit que agafa vots de tot arreu. Certament, a Catalunya, CiU pot recollir vots fins i tot de tots els extrems. Una persona molt de dretes i no nacionalista pot arribar a votar CiU per impedir un Govern de les esquerres, i una persones molt d'esquerres i independentista pot votar CiU perque a Catalunya hi hagi un Govern nacionalista català. Entre aquests dos extrems hi ha els intermitjos que, amb més raó, poden acabar votant CiU.
Un dels problemes dels "Catch all parties" és que, en abarcar un electorat tan heterogeni, els processos decisoris de posicionament en assumptes concrets de la política diària, costen molt, perque s'han de mesurar molt.
I certament, ser un "catch all party" és un aspecte positiu pel que abarques de societat, però alhora a CiU se li retreu, com un dels principals problemes, certa ambigüitat en moltes qüestions. I es que per heterogeni el nostre electorat, alguns exemples:
La meitat del nostre electorat és independentista, l'altra meitat no ho és. La meitat del nostre electorat és de centre esquerra, l'altra meitat és de centre dreta. La meitat del nostre electorat és creient i catòlic, l'altra meitat no. La meitat del nostre electorat estaria molt proper a posicions socialdemòcrates, l'altra meitat no. La meitat del nostre electorat és de Barcelona i Àrea metropolitana, l'altra meitat no... i així podria anar seguint amb diversos exemples.
Això de la meitat no sóna massa científic, certament, us asseguro però que pels estudis demoscòpics de que disposem, no m'equivoco gaire parlant de "meitats".
Aquesta és la nostra realitat electoral, gran riquesa i dificultat de gestionar-la alhora.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home