La visió política de Josep Lluís Carod-Rovira

Ahir vaig acudir a la presentació de la pel·lícula del centenari del Club Esportiu Europa, genial, recomanable. Per aquest motiu avui pensava fer un post sobre l'Europa. En arribar a casa però, vaig poder veure el lamentable espectacle de Josep Lluís Carod-Rovira al programa "Una pregunta para usted" de TVE. Un Carod maleducat, groller, violent, egòlatra com sempre, que gairebé insultava els que li feien preguntes, i no va pels que li deien "Jose Luís" que aquests s'ho mereixien, sinó pel tracte en general a tots els assistents. Una actuació que provocava vergonya aliena fins al punt que vaig haver de canviar de canal per no patir més. El més greu és que aquesta persona és el vicepresident de Catalunya, cosa que no sempre té present.

El resultat és que segur que la imatge dels catalans a Espanya avui és pitjor i no s'ha avançat ni un milímetre cap a la independència. Per aquest motiu el post d'avui no va de l'Europa, sinó que n'avanço un que tenia previst per més endavant.

Quan Carod-Rovira va decidir entregar el Govern de Catalunya a les forces espanyolistes, l'any 2003 i també el 2006, va justificar-ho de diverses maneres: Avançar cap a la independència, substituir CiU, catalanitzar el PSC, no prescindir de la societat catalana que vota PSC, govern d'esquerres, controlar millor el Govern o 23 anys són massa entre altres coses:

Avançar cap a la independència: Amb Montilla de President aquest argument sona a irrisori. La desnacionalització és avui dia un dels problemes clau que té Catalunya, i volgut per Montilla i el PSC, mentre Carod mira les mussaranyes des del seu despatx. Un Govern sotmès, que no defensa els interessos de Catalunya sinó els del PSOE etc... No m'allargo. És més que evident que no s'estan creant les condicions per a la independència.

Substituir CiU: Ves per on s'ha demostrat que CiU no era un partit de funcionaris i aguantat pels alts poders econòmics i que desapareixeria un cop deixés el Govern. L'únic sorprès d'això deu ser el propi Carod. Els 60.000 militants de CiU seguim aquí, el milió de votants també, inclús creixent en suport al darrer cicle electoral. És clar també que l'abandonament de la C d'ERC, per la E, i la política gairebé de falç i martell d'algun dels seus liders, no ajuda gaire a substituir CiU.

Catalanitzar el PSC: Des que Carod va fer aquesta aposta, el PSC ha passat de Maragall a Montilla, de PSC-PSOE a PSOE. Ja queda tot dit.

No prescindir de la part de societat catalana que vota PSC: Argument que Joan Carretero qualificava d'ininteligible, i certament ho és. Curiós que prescindeixi de les urnes i no vulgui prescindir d'aquesta part de la societat catalana. Interpreto que es referia a catalanitzar ideològicament sectors de la societat catalana que no ho estan. Algú ha notat algun canvi en aquest sentit?. Actuacions com la d'ahir al programa de TVE segur que fomenten exactament el contrari.

Govern d'esquerres: Algú em pot dir una sola mesura d'esquerres entesa com a polítiques socials?. Blandeixen la Llei de barris que de manera molt similar ja existia amb Pujol, i la Llei de dependència, que ara com ara no es compleix i no és d'aquí, és de les Corts espanyoles i envaeix competències de la Generalitat. Alguna cosa més?.

Controlar millor el Govern: Preferien tenir Consellers independentistes en un Govern espanyolista que no un President nacionalista. Argument que cau pel seu propi pes. En tot cas tothom pot veure com el ritme del Govern el marca l'entorn de Montilla mentre Carod es dedica a escriure articles.

23 anys són massa. Cal un canvi: CiU ja s'havia regenerat internament, i tenia, i té, una jove generació formada i preparada per governar al costat d'Artur Mas. En canvi, trobem un Govern amb una de les dosis d'inflament de càrrecs, xiringuitos varis i d'ineficàcia més grans (caos d'infrastructures, subvencions encallades, malestar de la funció pública, dimissions constants d'alts càrrecs, errors, baralles, més d'un discurs al Govern...).

Ara aquest senyor ens surt amb l'ocurrència del referèndum el 2014. Després de tot el que hem vist, té credibilitat per fer-ho?. No és una mala idea fer el referèndum el 2014, però per fer-lo cal anar creant les condicions per a l'èxit del mateix i la preparació de la societat catalana per ser lliure. Em fa l'efecte que amb l'actual Govern estem precisament creant el contrari, i si el procés l'ha de liderar Carod-rovira, amb els antecedents que presenta, més val que anem en compte.