La Casa Gran del Catalanisme

El perquè

El Catalanisme polític ja ha assolit, no sense dificultat, tots els objectius que s'havia marcat al llarg del segle XX: Recuperació de les institucions nacionals de Catalunya, pervivència com a nació i regenerar Espanya.

La situació actual d'empatanament de la política catalana, amb alta dosi de partidisme, manca de projectes, submissió de Catalunya a Espanya i inici de decadència n'és una mostra.

El projecte de la Casa Gran del Catalanisme vol ser la refundació, amb noves idees, nous objectius i nous horitzons, del catalanisme.


L'escenari

La històrica i solemne conferència ha tingut lloc al Palau de Congressos de Catalunya, amb capacitat per a 2.500 persones i assistència de 4.500. Seients plens, passadissos a rebentar, calor sufocant, sala annexa absolutament plena, els adjacents també. Fins i tot s'ha hagut d'impedir l'entrada de gent al propi vestíbul del Palau de Congressos doncs tampoc s'hi cabia.

Discurs de 47 fol·lis i 75 minuts de duració.


El Contingut

Artur Mas ha fet un exhaustiu i perfectament relligat repàs a la història del catalanisme polític, describint-ne els objectius i les fites aconseguides, totes. Motiu per iniciar-ne la refundació.

El primer que cal preguntar-se és si en una conferència que anuncia la refundació del catalanisme, s'hi deixen anar els continguts suficients com per fer bó aquest anunci. I la resposta és sí: Hi ha estructuració, hi ha lògica, hi ha discurs, hi ha continguts, hi ha reflexió i hi ha propostes. Es podrà criticar la proposta, però no el gruix i solidesa de la mateixa

Ha situat quatre eixos bàsics de discurs:

- Passar de la pervivència de la nació a la nació plena.

- Passar de la modernització a un país capdavanter.

- Passar de regenerar Espanya a situar Catalunya al món.

- Passar d'autonomia a dret a decidir.

Tot plegat superant el partidisme i el tacticisme a curt termini per presentar un projecte obert a tota la societat catalana, al 60% que se sent catalanista i a tots els altres que vulguin sumar-s'hi.

Nova definició del fet de ser català, drets i deures per l'immigració, estratègia de catalanització dels catalans, defensa de l'estat del benestar, l'empresa com a signe d'identitat de Catalunya, incorporació de nous valors com la sostenibilitat, regeneració democràtica i full de ruta si l'Estatut és retallat al Tribunal Constitucional, són la resta de continguts que m'han cridat l'atenció.


La percepció

El que jo he percebut és, a banda de la reformulació i actualització dels plantejaments i objectius, un canvi d'esquema mental i polític del catalanisme.

De la pedagogia i regeneració d'Espanya, sempre amb el seny per davant, el pactisme, el peix al cove, resistir el mal dels cops rebuts i acceptar el fet de ser una part més d'Espanya amb personalitat pròpia.

Passar a una situació en que, assolits els objectius marcats a principis del segle XX, Catalunya ja és nació madura com per exercir per si sola. Això comporta dret a decidir sobre tot allò que és nostre. Valentia en la defensa d'allò que ens pertoca. No actuar com una part de, sinó com un tot i situar Catalunya al món.


La sensació

L'espectativa general i personal era molt gran amb aquest discurs, i francament han quedat més que colmades.

En un moment de submissió de Catalunya a Espanya, d'evident crisi de Catalunya i del catalanisme polític, de desconcert (un independentista situant un espanyolista de President de la Generalitat), de crisi de la política, de desencís, d'enfangament, de tacticisme, de partidisme, de pura lluita pel poder, de crisi de confiança, d'individualisme... l'Artur Mas ha sabut plantejar un projecte molt per sobre de totes aquestes baixeses, i que ens obre tota una nova etapa il·lusionant per recórrer.

Avui ens hem desempallegat de molts dels complexos que ens impedien dir el que pensàvem, i ho fem amb uns continguts plenament realistes i assumibles pel gruix de la societat catalana. Qui pot negar a Catalunya el dret a decidir en allò que és nostre? Qui ha de decidir sobre les nostres coses sinó nosaltres?.

El ressò mediàtic de moment és bó, però ara caldrà aguantar i gestionar bé el xàfec que ens caurà de la Brunete mediàtica catalana (llegeixis mitjans de comunicació no catalanistes), que no costa gaire endevinar per on aniran. Els representants del quart poder partidaris d'una CiU simplement centrista, moderada, "que contribuya a la governabilidad", "ajena a los radicalismos y ajetreos", d'una CiU que simplement gestioni la situació, caldrà que entenguin que les coses canvien, que els temps canvien i evolucionen, i en lògica consonància CiU també evoluciona, i crec que evoluciona junt amb la societat catalana deixant antiquats aquests plantejaments que potser fins ara havíen estat vàlids, i que potser alguns ho segueixen sent, però no per si sols, no com a projecte, sinó com a part dels atributs d'un projecte.

20 de novembre de 2007, el dia en que el "gen" convergent ha evolucionat, ha canviat. Sobre els ciments del que el catalanisme polític ha construït al segle XX, avui hem fet un pas més. El 20 de novembre de 2007 marca un abans i un després al catalanisme polític i a CDC - CiU.