El fracàs de Josep Maria Àlvarez

Farà uns 10 anys, Josep Maria Àlvarez, Secretari General de la UGT de Catalunya, va fer una crida a obrir el sindicat, i sobretot fer-ho a sectors catalanistes. Deixar de ser el sindicat exclusivament socialista per passar a ser un sindicat, també, d'índole catalanista. L'avançada d'aquesta nova política la van fer els Avalots, joventuts d'UGT, creades ja amb un xip molt posat en aquesta nova dinàmica. La crida la vam rebre amb satisfacció poc o menys tots els partits de l'espectre catalanista, que poc o molt vam fer els nostres esforços en aquesta línia, i molta gent hi va creure, i no pocs s'hi van afiliar.

Jo vaig ser dels que s'ho va creure, dels que, en situació de minoria al meu partit, defensava com a creible aquesta opció. Recordo a l'històric i ja traspassat Ramon Juncosa defensant també aquesta opció.

10 anys després haig de dir solemnemet que, en opinió meva, aquesta aposta de Josep Maria Àlvarez ha fracassat. Els gestos de la UGT ja van desaparèixer fa temps, però un encara hi creia. Els recolzaments públics i notoris a Maragall primer i Montilla després ja van fer mal. El límit, i per tant mort d'aquesta operació d'obertura, la trobem aquests dies quan la UGT calla miserablement davant tot el caos de rodalies, quan els afectats són precisament treballadors dels que la UGT hauria de defensar, i sociològicament, a més, propers al partit socialista.

Silenci de la UGT, i no participació (fet insòlit) a la manifestació pel dret a decidir en infrastructures amb el curiós argument de que aquesta manifestació afavoreix al PP. Ha estat la sentència definitiva al projecte engegat per Àlvarez i en que molts hi vam creure.

Crec que la clau ha estat que aquest era precisament un projecte de Josep Maria Àlvarez, però no de la UGT de Catalunya, a qui, de fet, mai va aconseguir involucrar. Una llàstima, jo soc dels que hi creia, ara ja no.