Rússia democràcia o dictadura

Quan estudiava a l'escola, recordo que el país que sempre es posava d'exemple quan es parlava de règims que estaven entre dictadura i democràcia, era Mèxic, que aleshores portava desenes d'anys de domini semidemocràtic del PRI. Avui aquest exemple l'hauríem d'atribuir a Rússia.

Rússia no té tradició democràtica, va passar del zarisme al comunisme, i del comunisme, sense guia ni teoria per fer-ho, a una mena de capitalisme a la russa on la democràcia és més que qüestionable.

La llibertat d'expressió està limitada, l'existència de partits polítics, més enllà del de Putin, entorpida des de tots els punts de vista, la corrupció és molt elevada, i no són aillats els casos d'assassinats o empresonaments de persones i personatges incòmodes per al règim.

La reacció de la població és escassa, degut a la manca de cultura democràtica que explicava abans. Recordo les declaracions, fa escassos dies, d'una militant de les joventuts del partit de Putin, Rússia Unida, en que emocionada deia que es sentia feliç i esperançada perque obeien el que els deia el seu lider Vladimir Putin. Tot un exemple de la manca de cultura democràtica russa.

Les denúncies a nivell internacional també destaquen per la seva absència, fet que troba explicació en el complex món de les relacions internacionals. Rússia era una superpotència que ha deixat de ser, i precisament per aquesta raó, a part del pes que encara exerceix a la seva zona d'influència, cal respectar-la al màxim, mimar-la, no calentar-la, tenir-la contenta en la situació actual, més favorable a occident que no pas la d'abans.

Hi ha elements però, que, com a mínim, hem d'anar seguint per perillosos. Un és aquest de la manca de garanties democràtiques a Rússia, l'altre, en relació amb el primer, els moviments que Putin realitza per eternitzar-se al poder, idèntics als que per exemple ha fet Chavez a Veneçuela (i no s'en ha sortit). Observem com, curiosament, mentre els moviments de Chavez són denunciats i exposats a linxament públic i mediàtic, els de Putin passen més desapercebuts, fruit del consens que hi ha entorn als arguments exposats en el paràgraf anterior.

En tot cas, i assumint les dificultats que comporten les relacions internacionals amb Rússia, cal anar-ho seguint, perque Putin poc a poc es va convertint en un nou Zar rus, i en els seus deliris de grandesa ha començat a parlar novament d'armes nuclears, i en moments molt puntuals ha tensat fins i tot la corda amb occident posan-t'hi armes nuclears pel mig.

Ja estic d'acord amb que l'estratègia sigui cuidem-lo i tinguem-lo content perque sinó pot ser un perill, però també vigilem-lo i mirem de reorientar-lo cap a la democràcia que és la millor garantia de salut a nivell de relacions internacionals.