01 de gener 2008

Reflexions sobre la crisi de la política: La no penalització


L'electorat no penalitza amb el seu vot determinades actuacions polítiques.

Parlava en l'anterior escrit de la qüestió del sofà, però no és l'única situació en que l'electorat no penalitza.

No es penalitza la mala o nula gestió d'alguns càrrecs públics de l'administració que simplement tenen un sou per mantenir-los; no es penalitza el fet que hi hagi diputats que no fan absolutament res i simplement hi són també per tenir un sou (Felipe Gonzalez i Guerra durant molts anys, Fraga ara al senat...); no es penalitza quan un representant polític es presenta per una demarcació que no és la seva i després de les eleccions desapareix fins les següents eleccions; no es penalitzen els casos de corrupció (recordem el relleu Pujana - Corbacho a l'Hospitalet, o Narcís Serra arrassant a les eleccions espanyoles a Catalunya quan estava condemnat en ferm); no es penalitza la politiqueria d'alguns; no hi ha un seguiment clar i no es penalitza l'incompliment de programes...

L'electorat català i espanyol no penalitza a les urnes moltes d'aquestes pràctiques i d'altres. Segurament és una mostra encara d'immaduresa democràtica. Per exemple, a França, sí que l'electorat té en compte tots aquests aspectes, i vota amb una important dosi de complexitat i de diversitat de factors.

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

La meva opinió, es que solsament una part del electorat Català i Espanyol, es la que no penalitza o manifesta desacord per l’actuació del Govern. per tant, no podem generalitzar

A las anteriors eleccions, bona part dels electors, van penalitzar al PP per la seva nefasta política al Irak i sobre tot pels salvatges atemptats que es van produir el 11 m..

De tota manera, jo penso que la cosa esta molt igualada i qualsevol petit detall, pot desequilibrar la balança, com la pujada de preus, vagues, dèficits d’infraestructures i altres, li passaran factura al Govern actual.

Encara que las enquestes, pronostiquen un empat tècnic, penso que els 2 partits que es disputen la victòria a les eleccions, els hi convé manifestar que hi ha un empat per tal de mobilitzar el vot..

No hem d’oblidar tampoc, que desprès de molts anys de Govern Socialista, quan va entrar el PP al Govern, Catalunya va rebre millores econòmiques substancials pel seu desenvolupament, encara que ara, serien insuficients i es tindrien que negociar de nou.

La alta abstenció que es pot produir a Catalunya i Espanya i els vots de CIU i ERC i els vots del Pais Vasc, seran decisius.

salutacions

19:36  
Blogger Carles Agustí said...

Evidentment no es pot generalitzar, però el percentatge de vot d'aquesta no penalització és superior a Catalunya i Espanya que a democràcies més desenvolupades.

Sempre ha costat moltíssim que l'electorat trïi canvis de Govern, sempre ha estat en situacions límit (dimissió de Suarez i esfondrament de la UCD; GAL i corrució massiva als governs de Felipe Gonzàlez i atemptat de l'11-M a Madrid).

Crec que el PSOE té un lleuger però important avantatge i que, si no fa errors, guanyarà les eleccions.

Un flanc de patiment per al PSOE pot ser Catalunya, on estic convençut que patirà desgast, sobretot pel caos de les infrastructures. A més el PP vé d'una situació molt dolenta a Catalunya i quasi segur recuperarà terreny.

Efectivament a Catalunya hi haurà una abstenció molt important, i crec que ens afectarà a quasi tots de manera similar, especialment a PSC-PSOE, CiU i ERC, i a l'únic que no afectarà serà al PP.

00:16  
Blogger armand said...

en tot el estat espanyol, totes les eleccions ofereixan al ciutata llistas tancadas, les personas que surtin de aquestas llistas votaran segons els dits que lis axequi el diputat encarregat de ferlo, a mi que tan se m'adona qui sigi qui apreti el buto.
en alemania, gran bretanya i fins i tot als estats units, els partits politics primer que res tenan que convença als seus diputats de que donin suport a la linea de partit ( amb mes o meins exit ), aqui se axeca un dit, dos o tres i se ha acabat el problema.
per que no deixan al ciutata que trii al seu parlamentari, alcalde o president de generalitat o de gobern?, prefereixan ferlo vustets, perque?
yo segire votant en blanc.
lis recordo que uds. han gobernat en catalunya mes de 20 anys, no lis ha donat temps de ferlo a nivell de catalunya?

17:15  
Blogger Carles Agustí said...

Més o menys el que dieu Armand, és la reforma de llei electoral defensada per CiU. On cada comarca i districte de Barcelona esculli un Diputat, el qual, per tant, dependrà del territori i s'haurà de guanyar la seva reelecció fent política i convencent el territori que l'ha escollit i l'ha de tornar a escollir.

Respecte els 23 anys de Govern de CiU tens una part de raó.

Als anys 80 aquesta no era la prioritat, la prioritat era refer el país, engegar les nostres institucions, desenvolupar l'encara insípid autogovern, i mai la reforma de la Llei electoral.

Ara bé, segurament a partir del 1995, amb tot això ja més o menys encarrilat, CiU podria haver portat a terme la reforma de la Llei electoral i altres reformes que, per la raó que sigui, no es van portar a terme.

09:35  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home