Fí de cicle

Per si algú encara no se'n havia adonat, el Barça ha esgotat un cicle, de fet ja fa mesos que l'ha esgotat, però hem volgut allargar-lo, estirar-lo per veure si encara estava viu, però no.

Els defectes segueixen sent exactament els mateixos: mala preparació física, massa lesions, mals entrenaments, manca de disciplina, manca de preparació tàctica, actitud millorable i poca flexibilitat de l'equip per canviar de sistema o adaptar-se a circumstàncies adverses.

Massa mesos, ja més d'un any, amb exactament els mateixos defectes i sense que res canvïi, mostra evident del fí de cicle.

Diuen que la impotència és el que definitivament evidencia quelcom que no va bé. Dues mostres, la incapacitat de Rijkaard per reaccionar davant d'un equip mort (fins gairebé el minut 85 no va treure el revulsiu Bojan), i el reconeixement del propi Rijkaard fa uns dies, d'absoluta incapacitat d'assumir la nova situació quan defensava que tot segueixi igual, sense ma dura, sense disciplina, amb autogestió...

La solució per mi és clara, i no patim que no ho tenim tan malament. Fí de cicle vol dir que ha acabat el cicle per les dues cares més emblemàtiques que l'han protagonitzat, Rijkaard i Ronaldinho, ja ho han donat tot al Barça, la impotència és més que evident. Aprofitem els moviments del mercat d'hivern. Jugadors com Eto'o, Deco o Marquez tenen d'aquí a l'estiu per mirar si encaixen o no al nou cicle.

I no ho tenim tan malament perque cal reconèixer que mentre allargàvem inutilment un cicle esgotat, n'anàvem construint un altre, i aquí el tenim, els Messi, Bojan, Giovanni, Iniesta, Xavi, també Puyol etc... són el nou cicle sobre els quals no ha de costar gaire cimentar el nou equip.

I qui ha de venir?, defenso les premises de sempre, remeis casolans no funcionen, i entrenadors defensius causen repulsió a Can Barça. Dit això potser haurem de desitjar que el València perdi alguns partits més, ja m'enteneu.