El Dietari amagat de Vicenç Villatoro

En qüestió de lectura tinc debilitat pels llibres d'història contemporània, especialment els del segle XX. Dins d'aquest gènere, són especialment recomanables, per al coneixement de l'època corresponent i dels fets que s'hi relatin, els dietaris, doncs l'únic objectiu de l'autor, és traslladar al paper les seves vivències, aprofitant per expressar els seus punts de vista al respecte, però sempre sobre un fons intocable, com són els esdeveniments de l'època.

Recordo llegir amb especial fruició, ja fa uns anys, el llibre "Quasi un dietari", d'Estanislau Torres, situat a la Guerra civil. I no fa massa vaig gaudir de les memòries de Carles Fontserè, qui, a part de parlar al llibre de la seva vessant artística, converteix les memòries en una mena d'exhaustiu dietari situat, el volum que jo vaig llegir, també en l'apassionant època històrica de la guerra civil espanyola.

De la història més recent, en destacaria el llibre "Dietari 1997-1998" de Vicenç Villatoro, situat en una breu etapa històrica, molt més actual, coincidint amb l'època en que l'autor desenvolupa importants responsabilitats a l'administració pública del nostre país. La combinació de Govern català i escriptor brillant, ens deixa una de les millors peces literàries de descripció del funcionament intern de l'administració pública i l'evolució social i política de Catalunya en aquella època, especialment des del punt de vista cultural.

Tinc la sensació que, malgrat una crítica extraordinària, aquest llibre està passant desapercebut en el curiós univers literari català, cosa que trobo del tot injusta i em motiva a escriure aquest post.