Eleccions espanyoles: Punt de partida

Anàlisi de la situació de partida, possibilitats i estratègies dels partits polítics espanyols i catalans:

PSOE: Estratègicament es va situant en una posició centrada, ocupant el terreny que li deixa el PP, incrementant la seva component de nacionalisme espanyol, per no deixar tot aquest terreny als populars. Estratègicament és una posició òptima per guanyar les eleccions.

La gestió de la primera legislatura de Jose Luís Rodriguez Zapatero ha deixat que desitjar també a nivell espanyol. Com si es notés encara que van accedir al Govern quan no s'ho esperaven. Zapatero ha decebut en algunes Comunitats (Catalunya, Euskadi...) i en alguns temes concrets (afers exteriors, economia, foment, habitatge, polítiques socials, educació...). La gestió de Zapatero, malgrat manté una bona imatge, no li suma, li resta al PSOE, i haurà de combatir-ho.

Malgrat tot, la bona situació estratègica, si saben mínimament construir projecte durant aquesta precampanya, i ajudats per un PP errat, la previsió hores d'ara, és que guanyin les eleccions, si bé per poc.


PP: Ha optat per la via de la dretanització i l'espanyolisme visceral sense caretes. La presència de Pizarro de 2 a Madrid, la probable de Francisco Caja en lloc de sortida a Catalunya, la desaparició de Piqué i en breu de Gallardón, les aparicions d'Aznar... tot són senyals en la mateixa direcció. El PP es presenta com a dreta nacionalista espanyola pura i dura.

Creuen correctament que això no li restarà vots a Catalunya i el País Basc, però potser no s'en adonen que Espanya s'ha modernitzat, ja no és la que era, i el pur cop de garrot ja no val per guanyar les eleccions. Recordem que Aznar va guanyar-les amb un gir al centre que llavors va resultar creïble.

A dos mesos vista, la impressió és que el PP ha errat l'estratègia i no guanyarà al PSOE tot i posar-li les coses difícils per les carències dels socialistes.


PSC (PSOE Catalunya): El sofà a prova. Pitjors circumstàncies no poden concórrer en aquestes eleccions per al PSC-PSOE: El fracàs de Zapatero amb Catalunya, amb l'Estatut al capdavant però totes les promeses incomplertes en la retina de tots els catalans; la grisor, silenci i sotmetiment del Govern català; una cap de llista que més enllà de ser bona professora de dret i tenir bona imatge, no aporta més que el discurs de torn que els estrategues del seu partit li introdueixen al cervell com si d'un CD es tractés, i amb una imatge de sotmetiment a Zapatero absoluta...

Amb tot plegat, si el PSC-PSOE no baixa substancialment aquestes eleccions, poder que tanquem la barraca com a país. Tot i així, bona part del seu electorat, pels motius ja analitzats en aquest blog en anteriors posts, és sòlid, poc polititzat, i votarien un sofà encara que no hagués ni gestionat en 4 anys. Difícilment baixaran dels 19 diputats, però dubto que arribin a 20. Seria la barrera entre el càstig electoral i la baixada nacional de pantalons de l'electorat català i triomf de la teoria del sofà.

La seva estratègia és només una, no en tenen més, d'on no n'hi ha no raja, la por al PP, i el PP ajuda en aquesta estratègia.


CiU: El darrer cicle electoral ha suposat, en totes les eleccions, una lleugera recuperació de terreny per a CiU. Aquestes eleccions no seran una excepció. De la campanya en sortirà si CiU puja 1, 2 ó 3 escons, no crec que més. Cal orientar bé la campanya ara encara amb cert dubte entre dos camins, o el pes concret que han de tenir dues estratègies, una simplement nacionalisme, l'altra en la presentació de CiU i Duran Lleida com una opció centrada, eficaç i moderada davant el fracàs del tripartit, com una tercera via entre PSOE i PP. Jo trio la primera estratègia.


ERC: La qüestió és quant baixarà. El pes d'haver fet President a José Montilla, i en menor mesura de ser al Govern per no gestionar, és molt gran. La gent, el seu electorat, troba a faltar la C malgrat la E d'esquerra ja li està més bé del que pensem. A més, aquestes eleccions no hi haurà el factor Carod del 2004. Tot són condicionants negatius.

A la part positiva hi ha el candidat, Joan Ridao, una de les imatges més serioses i poc contaminades que ERC pot presentar. L'ajuda també el fet que CiU presenti Duran, un candidat que pot fer mal al PSC i al PP, també a ERC, però menys que altres perfils de candidats de CiU.

També la certa remuntada que han experimentat des de l'estiu amb el tema del referèndum del 2014 i l'aparició de Carod al programa "Una pregunta para usted".

De moment, a més, han errat el lema, "un país de primera", just el contrari del que la gent veu avui a Catalunya i sota el Govern d'ERC, és com si no governessin

M'inclino per pensar que ERC baixarà sense rebre una espectacular sotragada, 6 escons seria l'aprovat justet atenent totes les circumstàncies, i crec que en treurà 5 (que ja seria més fracàs) o 6.


PP de Catalunya: Pujarà per una sèrie de factors. Primer perque de més avall no pot partir, i el resultat de només 6 escons del 2004 va venir molt determinat per l'11-M i els seus derivats.

Després han optat per una estratègia que els farà recuperar una mica de vot. És l'estratègia de l'espanyolisme pur i dur, l'anticatalanisme net, obert, sense dissimul.

El PP de Catalunya sempre ha tingut la diàtriba de triar entre dos camins, el de l'espanyolisme radical, que li mobilitza al màxim el 15% de població catalana identificat amb aquests paràmetres desactivant, a més, el fenòmen Ciutadans. I l'estratègia de la moderació i tendència al centre amb certa acceptació del catalanisme molt moderat (Piqué), que li desactiva part d'aquest 15% però teòricament (a la pràctica no és així) li aporta entrades de vot d'altres forces polítiques, bàsicament PSC i CiU.

O sigui, ha d'escollir entre un nombre de vots una mica més elevat però renunciar a fer el sorpasso a CiU o PSC-PSOE, o mirar de fer el sorpasso amb el handicap de desactivar part del seu electorat. Opten per la primera opció, alhora de sumar algun escó més, és la més encertada electoralment parlant. Pot arribar a 9 escons.


ICV: És un vas comunicant amb el PSC-PSOE, si aquest baixa vol dir que ICV ha de pujar. A més Herrera ha sabut moure's bé en la crisi de rodalies i pot fer cert forat. No crec però que ICV, amb imatge de fracàs allà on governa (Saura - Mayol en primer lloc) pugi excessivament. Crec que mantindran els seus 2 escons.