Barack Obama
El meu suport a les primàries demòcrates, i per supost a les eleccions presidencials nordamericanes, és per Barack Obama. Barack Obama representa el canvi empàtic als Estats Units. És un canvi en tota regla, no només un canvi de repúblicans a demòcrates, sinó un canvi de clàssic establishment (demòcrata i republicà) a una nova manera d'entendre la política, representativa d'una nova època, una nova etapa política que tanta falta ens faria també a Europa.
Obama representa nous valors generacionals que impliquen democratització, participació, unitat entorn d'un projecte i superació de conflictes ridicols fruit de la politiqueria barata. Amb ell els Estats Units podríen superar vells defectes atàvics incrustats a la seva política, i qui sap també si l'errònia política exterior nordamericana, heretada de les pors del segle XVIII, i que confón defensa i seguretat nacional, amb interessos econòmics, manca de respecte a les regles del joc internacionals, desconfiança i militarisme.
A més ho fa amb un nou concepte de lider, el lider empàtic, que connecta amb la gent, el lider real i no el simple dirigent polític. A la política li cal empatia, i li sobren moltes coses. Obama representa bé aquesta necessitat.
Les seves virtuts són però també el seu problema. Tant canvi, i personificat en una persona de color, i clarament massa jove per als standards d'edat política dels Estats Units, fan difícil que una societat tan conservadora com la nordamericana ho pugui digerir. Crec que Hillary Clinton, que representa canvi de republicans a demòcrates però no canvi d'stablishment, té més possibilitats de guanyar en les eleccions presidencials contra el candidat republicà (quasi segur McCain).
Seria genial però. Obama for President ¡¡¡
publicat per Carles Agustí at 12:38
5 Comments:
Després de rebre Obama els suports de'il·lustres insiders i clans enquistats al poder de Washington des de fa dècades com els Kennedy o els Carter (establishment demòcrata) sembla ser que això del canvi ja no cola.
http://americadecide.blogspot.com/2008/01/obama-se-ha-rodeado-de-insiders-en.html
Salutacions
Crec que el Obama sera el proper President dels EE.UU.Els ciutadans ja estan cansats de la nefasta politica americana als darrer anys.
Jo el votaria sense cap dubte.
Per cert el 'fitxatge' del Clinton per el Psoe, personatge que unicament es recorda per el cas de la Monica levinsky, si ja te poca confia�a als EEUU, crec que aportara pocs vots al PSOE, aixo si Clinton no necesitava "chuletas" en les sevas intervencions politiques.
Ruben,
Cert, però no ho veig ni malament ni que li vagi malament fer-ho. Precisament deia que un dels handicaps d'Obama és el volum de canvi que representa per si sòl (negre, jove, fora de l'stablishment i amb idees molt novedoses), difícil de digerir per la conservadora societat nordamericana.
El suport d'històrics de l'stablishment demòcrata, si bé pot ser molest per a les generacions més joves, comporta una dosi de serietat que el pot ajudar en vots als Estats Units.
A més JF Kennedy, va ser el més semblant al que ara representa Obama, al seu moment
Joan,
Del que dius em quedo amb les "xuletes", crec que és una de les notícies més rellevants del que portem de campanya de les eleccions espanyoles. Quedo sorprès del baix nivell de la Carme Chacón, és difícil trobar una candidata més fluixa.
Sabia de les seves limitacions, i de la seva submissió a Zapatero i l'aparell del PSC-PSOE, però la cosa arriba a nivells irrisoris. Directament és com un robot al qual si Jose Zaragoza i els seus no li inserten el CD de torn amb el que ha de dir, no funciona.
Els és igual però, posin qui posin de candidat és igual, ja que no voten al candidat d'aquí (teoria del sofà) sinó a Zapatero.
Jo crec que despres de aquesta confesion en viu i en directe, la universitat de Barcelona, on es supossa va estudiar la Chacon, haurien de reirar-li el titul de llicenciada en dreti tornar a repetir i fer el 10% de la seva titulacio en angles.
Deixem a banda el sofa socialista, Aquet personatje com pot ser la candidata del PSOE nº 1 per Barcelona.
Que no fan castings o seleccions de personal al PSOE? a mi en sembla que no que tots estan ficats a dit.
Pues si tots son iguals, ho tenim ben clar.
salutacions
No l'he vista, però pel que m'han dit, l'entrevista de Mònica Terribas a Carme Chacón a "La nit al dia", no té desperdici. La superioritat intelectual, dialèctica, cultural i política de la presentadora sobre la candidata socialista va ser tal, que veure l'entrevista provoca patiment i vergonya aliena. Tot un document gràfic.
I no oblidem, aquesta noia era Ministra d'habitatge. Després ens preguntem perquè la gent no vota.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home