Crònica de campanya 7: Fent carrer
Quan passes bona part de la campanya tancat entre quatre parets, per molt que et dediquis a la mateixa campanya, perds una mica el món de vista. Per això avui m'ha anat francament bé fer carrer, i fer carrer vol dir paradeta electoral (foto) al carrer Astúries, davant del nostre local. La veritat és que la receptivitat ha estat molt bona, la gent s'acostava molt, el material volava, i ningú s'ha dirigit impertinentment a nosaltres excepte alguna i lògica mirada de pocs amics.Entre les quatre parets avui hem preparat amb el Pere Macias el debat de números dos que hi haurà d'aquí poc, i francament comparteixo plenament l'estratègia dissenyada, que òbviament no desvetllaré.
A nivell nacional sembla que per fí hem fet forat. Duran amb una entrevista a l'Agència Efe, que ha generat algun titular, desgraciadament i inevitable de pactes, si bé en un sentit noticiable perque Duran admetia la possibilitat de que potser el millor és influir des de la barrera. I d'altra banda l'Artur Mas, que juga un paper sacrificat en aquesta campanya, i que ha fet forat posant en dubte qualsevol concepció plurinacional de l'estat per part del PSOE.
Destacar el digne paper en campanya de Dolors Nadal, de qui tenia un concepte francament fluix, però que s'està destapant i fent un paper, quan menys, digne.
A nivell estatal segueix el discurs buit i amb credibilitat zero del PSOE, que també segueix generant les millors imatges amb actes multitudinaris. Mentre el PP, almenys avui, semblava més encertat i concret en propostes, si bé generava imatges més discretes.
I una anècdota que m'han explicat. En un debat públic a Madrid, Joan Tardà, l'ínclit número 2 maoista d'ERC, ha dit que ell no era nacionalista, sinó independentista, però per sobre de tot, d'esquerres. I efectivament, l'anàlisi que feia de la gestió de Zapatero era dividir-la en dues parts, els primers dos anys, en que recolzat en ERC i IU es van fer les principals lleis de la legislatura (igualtat, dependència, drets homosexuals...) i una segona en que no s'ha fet res d'això perque el PSOE es suportava amb CiU. De l'Estatut ni s'enrecorda, ni l'ha dit en el balanç, de Catalunya tampoc s'enrecorda. Una bona mostra del que és l'ERC actual. Em diuen que l'estupefacció dels presents ha estat sonada, aconseguint Tardà l'única comprensió i aplaudiment de Santiago Carrillo.
publicat per Carles Agustí at 01:17
6 Comments:
Com sempre,molt d'acord ams els teus comentaris.
1.
CIU a nivell Nacional (Catalunya) creixement molt notable.
2. D'acord amb la Campanya de la Dolors Nadal.
3. credibilitat zero del PSOE. /PSC.
4. mentres que els candidats estan a porta tancada prepararan els debats, es d'agrair que els politics sortin al carrer i tinguin un contacte mes directa amb els ciutadadns, cosa que em sembla molt be, ames ames, penso que tu ja ho has dit en algun blog.
Si no sabem trencar la bipolarització amb contundència el creixement no serà notable.
Bona anecdota sobre en Tarda, encara que no se si creurem que sigui certa. En tot cas coincident sobre el meu punt de vista sobre el que representa l'esquerra independentista.
No pinten gairebe les coses, ¿veritat?. Esteu despistant una mica l'electorat, primer que governarem, despres que ho canviarem per la Generalitat, ara jo no governarem i ho mirarem desde la barrera... No crec que els electors s'aclarin sobre el que acabareu fent...I per tant l'utilitat del vot pot estar en entredit. I ara el Mas dient que el model de pais del PP i el PSOE son iguals.. Pregunta, si son iguals, ¿com es que nomes es pot pactar amb un d'ells?.
Pero be, qualsevol elector ben informat ja sap que aixo no es així.
Per últim, dificilment podeu escapar de la bipolarització si el vostre model de pais no es substancialment diferent del del PSC. Aqui Esquerra e Iniciativa ho tenen millor: poden diferenciar el seu producte amb mes claretat i no els hi cal parlar gaire de pactes, dons nomes poden pactar amb l'esquerra espanyola. I en tot cas son menys presoners dels resultats, ja que a Catalunya disposen d'una quota de poder suficient i per tant a Madrid no hi han d'anar a buscar res.
Uns amb mantindre el Grup parlamentari i altres en quedar-se amb 2 diputats, ja en tenen prou.
Per cert, hi ha enquestes que començen a apuntar a la majoria absoluta del PSOE i a la clara devallada dels partits catalans. Aixo em sembla mes realista a aquestes alçadas.. sobretot despres de veure els articles d'opinió de la premsa madrilenya que pretenen dir que, encara que les enquestes diguin el contrari, en Rajoy va guanyar el debat. Semblen molt espantats i tractant d'insuflar moral de combat.
Benvolgut Jaume,
No crec que sigui encertat fer un comentari basat en els desitjos del que l'escriu i en informació provinent del Periódico de Catalunya, que veig que llegeixes i del que n'extreus arguments.
Ho sento però la situació no és així.
Primer de tot, l'enquesta del Periódico està feta sobre una mostra de només 600 persones a tot l'estat (45 milions d'habitants), que vol dir, com a molt unes 50 enquestes a Catalunya. I sobre això s'atreveixen a treure distribució de diputats. Una autèntica barbaritat científica. Però ja se sap, El Periódico...
L'altre argument d'El Periódico, el de que la bipolarització no afecta igual a CiU que a ERC i ICV, que me l'expliquin, no l'entenc, queden silenciats tots. El PSC té model d'Espanya unitària i CiU de Catalunya sobirana, diguem on els veus similars.
Venim de 4 anys de desastres (rodalies, Carmel, TGV, aeroport...) i incompliments (Estatut, rodalies, aeroport, papers de Salamanca, balances fiscals...) per part del Govern del PSOE. Això marca una situació que no es por obviar.
Fa quatre anys, a més, va haver l'atemptat de l'11-M, configurant una situació electoral única i del moment, no responent a la sociologia real existent.
Pretendre, amb tot això, fer veure que la situació política és igual i que no passa res, i tot quedarà igual, és un insult a la inteligència. Insult a la inteligència que ja van intentar a les eleccions municipals a Barcelona en circumstàncies similars (pots repassar les meves pròpies cròniques electorals d'aquella campanya en aquest blog), i que ja es va veure que no era així.
Aquí passa igual, i alguna cosa s'ha de moure per força.
El PP pujarà perque 6 diputats a Catalunya a les eleccions espanyoles és irreal; ERC baixarà perquè 8 diputats a les eleccions espanyoles és irreal i fruit del moment polític del 2004; CiU pot pujar almenys 1-2, simplement seguint el cicle electoral que ha fet que CiU pugi una mica en totes les eleccions (Mas, Trias) i ICV apunta a l'alça amb una bona campanya i recollint desgast del PSC-PSOE. Si CiU puja 1 ó 2, el PP 3 i ICV 1 i ERC només perd 2, qui perd els altres?, la resposta és fàcil.
I crec que soc objectiu en els comentaris, i ja he dit que el missatge de CiU és millorable, aspectes de campanya també, la bipolarització ens juga en contra etc... i tot això pot fer que pugem poc, només 1, o cap qui sap. I ja et dic que per mi, atenent totes les circumstàncies abans exposades, treure'n 10 ó 11 és un mal resultat per CiU, ja t'ho dic ara.
L'únic que et dono la raó és en l'estadística estatal, tinc la sensació, confirmada amb dades aparegudes públicament, que el debat ha afavorit Zapatero i el PSOE, i han fet una estirada en les enquestes, sense arribar però, ni molt menys, a la majoria absoluta.
Sobre els pactes no es que busquem dir coses en un sentit o altre, és que ens fiquen constantment en aquest discurs absurd. I mai hem dit que entrariem o no al Govern, per tant no hi ha cap modificació de discurs al respecte
Carles,
No em referia al Periodico, aquesta es una mes. Hi ha tambe la de Tele5 (feta amb 8000 emtrevistes), per no parlar del Pulsometro i similars dels mitjans afins al PSOE. Aixo si que es una dada relevant.
Tu mateix ho dius. Afins al PSOE, ja està tot dit. Les enquestes que es fan a nivell d'estat no serveixen per detectar el resultat a Catalunya. Per no parlar de la manipulació que pateixen totes les enquestes.
Poc fiable tot plegat vaja.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home