Avaluació dels resultats de les eleccions espanyoles
L'atemptat Era una incògnita com podia afectar l'atemptat al resultat de les eleccions. Finalment el PP es va mantindre serè i no va manipular. El PSOE i PSC sí van manipular però de manera molt subtil, fent aparèixer moltes imatges de crida al vot emotives durant tota la jornada de reflexió.
Finalment l'afectació ha estat de més participació en general. A nivell d'estat assolint-se la mateixa participació que a les darreres eleccions, marcades per l'excepcionalitat de l'11-M. Un increment de participació que s'ha repartit entre els dos grans, PSOE i PP, escombrant IU. A nivell català la participació ha estat 5 punts per sota que el 2004, que tot i això suposa una participació bastant més elevada del previst, moguda per l'atemptat, i en clau bàsicament socialista, com si oloressin que l'atemptat podia anar bé al PP.
Espanya
Els resultats previstos, amb un PSOE guanyador clar però sense majoria absoluta tot i ser-hi aprop, i un PP lleugerament a l'alça.
El bipartidisme i la bipolarització (més la participació incrementada per l'atemptat) de tota la campanya electoral, s'ha traduït en uns alts percentatges per als dos grans (tots dos per sobre del 40% per primera vegada a la història).
El vendaval bipartidista s'emporta tots els partits, tots baixen, excepte CiU.
Catalunya
La ja prevista clara victòria socialista s'incrementa encara més pels efectes mobilitzadors de l'atemptat i esdevé una victòria impressionant, històrica, amb 25 diputats sobre 47 possibles. Una doble lectura, la inteligent i la tonta:
Lectura inteligent: L'electorat català va saber llegir d'alguna manera que l'atemptat podia afavorir al PP, i va sortir encara més en massa a votar al PSC-PSOE per evitar la victòria popular.
Un país de tontos: Dóna la sensació que el PSOE tiraria una bomba atòmica sobre Catalunya, i els supervivents anirien corrents a votar-los igualment. Després de tot el que ha passat aquesta legislatura, amb rodalies, amb el Carmel, amb l'aeroport, amb les esquerdes, amb els esvorancs, amb l'Estatut, amb el TGV, amb el descens de la inversió, amb els papers de Salamanca etc... que el PSC-PSOE no només no baixi sinó que pugi de la manera que ho ha fet, no té explicació lògica. Sempre he dit que la mateixa població té bona part de responsabilitat en la crisi de la política, i no només els polítics, i amb el resultat de 25 diputats del PSC-PSOE en tenim un bon exemple.
Més enllà destaca l'esfondrament d'ERC, ja previst, però no amb tal magnitud.
Pel que fa a CiU la pujada prevista, finalment d'un diputat, cosa que té una doble lectura. Per una banda no hem sabut aprofitar tots els factors esmentats a l'anterior paràgraf i que suposàven una oportunitat única per treure un molt bon resultat. El missatge l'hem aconseguit centrar en Catalunya, però no amb la contundència necessària i sovint embrancats en la política de pactes. Per altra banda però, amb el bipartidisme, espanyolització, i la mobilització provocada per l'atemptat, que era un gran risc per nosaltres, 11 diputats pot donar-se com a bon resultat. Em pregunto si no hi hagués hagut atemptat i no s'hagués bipolaritzat tan la campanya, què haguessim tret. Segurament hauríem fet 13.
Gràcia
La participació més alta de Barcelona, com sempre. Victòria socialista però aguantem força bé, incrementant un 1'7% els resultats, o sigui per sobre de la mitja de CiU que ha estat de +0'2%, i convertint-nos així en el Districte de Barcelona en què CiU incrementa més el seu resultat.
Davallada d'ERC espectacular, passant del 20 al 10%.
La guerra nacionalista
Em sap greu parlar d'això, i en aquests termes, però no podem obviar l'existència de la trista i lamentable guerra del nacionalisme català, entre CiU i ERC. Una guerra que ha suposat que els diputats nacionalistes catalans al Congrés dels Diputats passin de 18 a 14. Un descens preocupant, motivat perque fruit d'aquesta guerra, CiU i ERC ja pràcticament no es trasvassen vot, uns i altres voten altres forces polítiques abans que anar a "l'enemic" d'aquesta guerra, que és el que ha passat amb els votant d'ERC el 2004, molts d'ells han anat a l'abstenció, però el segon gruix ho ha fet cap al PSC-PSOE molt més que cap a CiU.
En qualsevol cas sembla que ja hi ha un perdedor en aquesta patètica guerra que tantes víctimes nacionalistes ha deixat pel camí, i és ERC, que porta ja tres comteses electorals baixant molt i s'ha situat ja en caiguda lliure.
Endarrera queda ja l'estratègia de substituir CiU, de catalanitzar el PSC-PSOE, de penetrar a l'àrea metropolitana... un seguit de propòsits que no només han sortit just al revés tots, sinó que demanen a crits una profunda i ràpida reflexió dins d'ERC. Perquè Montilla? i fins quan Montilla?, dues preguntes que seria convenient resolguessin els republicans quan abans millor, doncs d'això depèn fins i tot la pròpia subsistència d'ERC més enllà de ser un partit quasi residual, i darrera d'ERC la subsistència de la pròpia Catalunya - nació.
publicat per Carles Agustí at 22:51
12 Comments:
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
En primer lloc felicitar-vos per el resultats de CIU que ha aguantat força be i en perspectivas decreixer en un futur.
La davallada de ERC es veia vindra, en aquet blog es van fer molts comentaris al Repecte.
CIU que pujaria.
PP que pujaria.
M'ha sorpres la victoria del PSC i et dono la rao pel que fa al sofa socialista, jo crec que posan de candidadt al Roberto Chiquiricuatre, aquet que han seleccionat a Eurovisio, i guanyarian encara per majoria absoluta. Estic al.lucinat
ERC ha tingut un vot de castig, IU si que es possible que algun diputat hagi anat a parar al PSOE.
Encara Recordo quan parlavan el Herrera i en Saura en caras de felicitats per els 2 diputats que tenien en aquells moments i de sobte, van baixar a nomes 1, la veritat es que vaig riure molt.
L'atemptat al pais vasc, jo crec que va beneficiar al PSOE, tambe dir, que es lamentable que el dia del l'atempatat es anules un miting i el dia de la victoria tots saltan d'alegria, jo crec que el discurs de zapatero hauria d'haver estat menys d'alegria despres de la mort d'un company.
La legislatura sera molt dura amb una opsicio terrible i a nivell naciopnal de Catalunya, eleccions anticipadas i si no temps al temps.
Espero continuar donat las meves opinions en aquet Blog.
salutacions
Moltes gràcies Joan,
Només dir que efectivament aquestes eleccions han demostrat novament la teoria del sofà. I també et dono la raó amb l'actitud de Zapatero diumenge al vespre encara amb el cos calent del seu company. Lamentable, i ningú ho ha dit.
Interesant llegir el teu analisi. Poca autocrítica. Esteu lluny dels resultats del 2000 i molt lluny del maxim històric de 18 diputats. Tot i la la devallada d'Esquerra, CiU encara perd 70.000 vots. Per tant un resultat molt pobre: amb prou feines un 0,2% de millora. Un diputat mes, que podria anarse'n en orris si el vot dels residents absents es similar al del 2004, es un rèdit pauperrim.
Discrepo de la interpretacio sobre el poc trasvasament de vot entre Esquerra i CiU. No crec que tingui res a veure amb la luita ferotge, doncs aixo només provoca abstencio a banda i banda. Simplement es que l'esquerra independentista es un segment sociològic molt diferent. Algú que voti a les CUP o que voti a Esquerra sentint-se profundament d'esquerres mai votarà un partit com CiU que es percibeix com burges.
La conclusió meva es que CiU no es capaç de percibir el que la majoria de la societat catalana pecibeix en el PSC. Quan li negueu la catalanitat, el titlleu de simple sucursal del PSOE o desprecieu a Montilla dient-li espanyolista, el que us pasa es que us negueu a veure la realitat. Jo no votaria mai un Montilla, pero no s'em acudiria titllar-lo d'espanyolista. Per que per molt que intenteu confondre a la gent el PP i el PSC son molt diferents. I el PSC es molt mes qu'una sucursal del PSOE. Els electors ho perceben aixi i qui ho nega, perd molta credibilitat. Pero es entendible la vostra estrategia, reconeixer la catalanitat del PSC equival a situar-vos en el mateix terreny de joc, i aixo us conve evitar-ho perque si jugeu en el mateix terreny (municipals i espanyoles) sempre perdeu.
Lo greu de la situació es que si el PSC sap utilitzar la seva força a Madrid, i fan una mica de comedia amb el PSOE per visualitzar-ho, el seu predomini sobre Catalunya acabrà petrificant-se i amb ell el Tripartit.
En tot cas els fets son tosuts. El vot util dels catalans ha estat PSC i no CiU o Esquerra. Fins i tot electorat sobiranista a acabat acceptant el mal menor.
Dit aixo, hi ha Montilla com a minim fins a la tardor del 2010, i pais pels propers segles. Seria ridicul quen pensis que, despres de quasi 300 anys d'ocupacio espanyola, de Felip V a Franco, a Catalunya li pot pasar quelcom per que el Sr. Montilla sigui President de Catalunya una, dos o tres legislaturas. Per molta reflexió que pugui fer Esquerra no te altra opció que aguantar al tipus fins al final. Si algun partit no li convenen eleccions anticipades avui per avui es a Esquerra. Com tampoc li convenen al PSC, que les vol preparar amb temps i amb les medalles del desplegament de l'Estatut, per estar en condicions de guanyar d'una vegada en vots i en escons.
Paciencia Company... el PSC va necessitar 23 anys per conseguir l'alternancia.
La sort que tenim els que no militem en cap formació, es que no som presoners de cap tesi política i podem veure sense problemes lo bo i lo dolent de cada partit, o si mes no amb mes objectivitat.
Benvolgut Jaume,
I s'agraeix que ens deixis aquests comentaris francament vàlids i interessants.
D'entrada dir-te, i perdona el comentari, que d'autocrítica crec que t'en falta més a tu. T'has passat tota la campanya dient que CiU baixaria, i no només no ha baixat sinó que ha pujat, i ha pujat en circumstàncies molt adverses sobretot en forma de bipolarització i l'atemptat.
Què hauria passat sense atemptat i bipolarització?. Probablement CiU hauria tret 13 diputats.
Per tant CiU està més forta del que molts es pensen.
Dit això, crec que d'autocrítica n'he fet. Ja he manifestat que la campanya del Duran per mi ha estat millorable, si bé ha aconseguit centrar el discurs amb Catalunya i la utilitat de votar CiU, no ha estat prou contundent i no ha fet èmfasi en el greuge i insult per Catalunya que han suposat aquests 4 anys de Zapatero, derivant massa sovint cap a missatges de pactes que són neutres, sinó restadors, cara a l'electorat.
També he reconegut que el resultat de CiU per mi no és del tot bó atenent precisament a tot el que ha passat aquests quatre anys, i també s'ha magnificat perque les maleïdes i manipulades enquestes ens donaven 8-9, llavors treure'n 11 sembla bó, però no estàvem a 8-9, com Trias no estava tampoc a 9, ni Mas a... etc... El dit, maleïdes enquestes manipulades políticament.
Respecte la reflexió que fas sobre el PSC-PSOE, ja n'hem parlat altres vegades. Et reconec que l'excel·lent resultat del PSC ens ha descol·locat una mica, generant aquí dintre dubtes sobre fins a quin punt una part de l'electorat percep el PSC efectivament com a catalanista.
També t'haig de dir que jo soc dels que mantinc una postura contrària a les tesis que tu defenses. Si bé és cert que el PSC ha deixat de ser percebut com a dolent, cosa que era així fruit de la LOAPA i altres factors, i això fa que molts catalanistes puguin votar-lo per frenar el PP amb certa tranquilitat, crec que la frase clau és precisament aquesta última, voten PSC com a vot útil per frenar al PP (percebut com a molt pitjor), res més. Dubto que cap catalanista, o ben pocs, hagin votat PSC com a millor garant de la defensa dels interessos de Catalunya a Madrid.
I això no té cap reflex en l'arena política catalana, doncs la gent es comporta molt diferent segons el tipus d'elecció que es tracti. L'any 82 el PSOE va treure també 25 diputats i el 45% dels vots, dos anys després va haver-hi eleccions catalanes i CiU va treure majoria absoluta amb 72 diputats.
Nomes un petit apunt. Acabo de veure amb disgust que novament l'esco que ballava se l'ha quedat el PP. No es una bona noticia, doncs al PP ni aigua. Pero ilustra que CiU nomes a resistit, pero no ha avançat.
Evidentment ni soc politic ni estic inmers en la política, per tant els meus comentaris son les meves impresions personals i per tant sempre a risc d'equivocarme. Pensava que CiU baixaria i no ho he encertat. El que si detecto en el entorn mes immediat es que, des del fracàs de l'Estatut, en el votant sobiranista no hi ha trempera. CiU ha salvat els mobles gracies a l'elector conservador, no a l'elector sobiranista. I a Esquerra, si falla l'elector sobiranista simplement s'ensorra.
L'any 84 jo tambe vaig votar CiU. Eren altres temps, els temps de la Crida on es podia treballar pel pais deixant a banda la propia ideologia. Encara teniem el record recent del cop d'Estat del Tejero, de la LOAPA, de les travetes a TV3, etc. En aquell moment era el vot util nacionalista, encara que en el meu entorn universitari es veia potser una mica massa conservador. Avui amb l'autonomia catalana consolidada, i nomes questionada pel PP, el projecte de CiU ja no difereix gaire del del PSC i per tant el vot ja no garanteix que el pais vagi endevant. A l'error dels pactes amb el PP, que van presentar definitivament a CiU com una opció dretana, s'hi ha de sumar l'error del Estatut de la Moncloa, que certifica el seu projecte com autonomista sense gaire ambició. Amb aquest plantejament, quan un govern encapçalat pel PSC no deixa de ser una continuitat dels de CiU, per estupor de la premsa madrilenya, la politica catalana ja nomes bascula sobre un eix dreta-esquerra soportat per un marc estatutari que cap dels dos grans partits volen depasar. El Segon Tripartit es una simple conseqüencia d'aquesta constatació i per tant de la formació d'una majoria natural de l'esquerra, com en el seu dia la dreta havi format la seva majoria natural.
El retret que se li pot fer a CiU en aquesta legislatura es que no hagi intentat civilitzar el PP. Amb un PP escorat a l'extrema dreta, l'alternança a Catalunya i a Espanya, esdevindra quelcom de molt complicat. I necessitem tots que sigui, si mes no, possible.
Simplement dir el seguent:
L'any 84 jo vaig votar PSC/PSOE, pero despres de tota la corrupcio que hi havia i que coninua a l'actualitat, ja no els vem tornar a votar mai mes, igual que han fet ara amnb 20 anys de diferencia, el ex President Maragall i la Rosa Diez. Aquesta ultima ha tret un bon resultat a pesar de las dificultats que li ha possat el PSOE.
Jo i el meu entorn, no militem en cap formació, i tambe podem veure sense problemes lo bo i lo dolent de cada partit, amb objectivitat.
Ara fa 20 anys que votem CIU i els tornarem a votar.
El problema no es unas siglas d'un partit Politic, si es d'esquerres o dretes, si no en que alguns politics, tenen la mala costum d'enganyar a la gent en benefici propi.
Jaume,
Del que dius només comentar que efectivament els partits nacionalistes tenen una gran dificultat per articular tot el potencial nacionalista del país (d'això va el proper post).
Del que dius de CiU autonomista i dretana, evidentment no és així, no és cert, però t'haig de reconèixer també que la imatge que dóna sovint CiU no es correspon amb la realitat de la Federació, ni la interna, ni la dels electors. Efectivament, segurament donem una imatge més dretana i autonomista del que som (doncs no som de dretes i som sobiranistes), també és una imatge un pèl arcaica o caduca, poc renovada, quan en realitat per dins estem plenament renovats.
En suma, reconec dificultats a CiU per traslladar la imatge del que realment som.
El tripartatit es trenca.
Fa uns dias dimiteix el puigdercos.
Ahir la mayol per fi, diu adeu al Ajuntament.
El Zapalna i el acebes diuen adeu.
El PP es catanalitza,
CIU aguanta
Esperem que Duran no sigui ministre i si Conseller en Cap.
Una bona noticia, d'avui Laudrup sona per ser entrenador del Barça.
En fi, las prediccions es compleixan.
Quina legislatura ens espera.
Vergonyós el tema Mayol, doncs ha reconegut que estava previst, i segur que estava previst abans de les eleccions municipals, o sigui enganyant a la gent com sempre.
Ull amb el Ricard Gomà però, brillant i bona persona, falta veure però si sabrà traslladar la seva vàlua acadèmica a la política.
Tema Laudrup no li perdono el seu mercenarisme. Jo opto per Laurent Blanc com a proper entrenador del Barça.
Segons la Mayol, companya del Saura i defensora Okupa, diu que tenia ganas de fer un descans i passar pagina, crec que ara la tornarem a veure cargada amb compras per Gracia.
Segur que no li agradaria deixar la seva gran casa als okupas.
Ricar Goma es una persona molt preparada i si li deixan treballar ho fara molt be.
Laurent Blanc ? si d'acord crec que esta ara al Lyon, pero era un gran central del Bar�a i de la seleccio fran�esa i pot ser que el Bar�a jugui a la defensiva.
Laudrup ha fet una gran tasca amb el primer com a jugador del Bar�a i despres com entrenador al Getafe, es una persona de caracter igual que el Frank i amb un sistema de joc que agrada al Bar�a.
L'altre es Mourinho, crec que un dels tres enteanar al Bar� si no guanya cap titol aquet any.
A Laurent Blanc li falta trajectòria com a entrenador, això és evident, com també li falta a Laudrup i li faltava a Rijkaard.
De tota manera l'estil de Blanc, tot i haver estat defensa en la seva època de jugador, és un estil alegre i ofensiu, l'estil del Barça de sempre.
Laudrup és un mercenari i no li perdono, com Schuster o Figo, que s'en vagin a altres llocs a guanyar diners. Mourinho no és pel Barça, és un entrenador massa tàctic i defensiu.
El que està clar és que Rijkaard ja fa mesos que està més que acabat, i només aguanta on és per obsessió de Joan Laporta.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home