Crònica de campanya 16: Atemptat a la democràcia, mitings finals, balanç i pronòstic

ETA ha entrat en campanya, l'amenaça, que era clara però havíem mig oblidat, s'ha produït. S'esgoten els qualificatius de condemna a una acció tan covarda i cruel, com la utilització de la vida d'una pobra persona per fer acte de presència i rebentar una campanya electoral que és la festa de la democràcia.

El que volia ETA era finalitzar i protagonitzar la campanya electoral. Jo tenia temptacions d'escriure aquest primer paràgraf i deixar-ho estar, però no, ETA no pot sortir-se amb la seva, no pot torpedinar la democràcia i nosaltres fer el que vol i busca. Per aquest motiu, condemnat l'atemptat, seguiré escrivint el mateix que pensava escriure abans de l'atemptat: mitings finals, balanç de campanya i pronòstic de les eleccions.

Pel que fa als mitings finals avui hi havia el ressò del del PSC-PSOE d'ahir al Palau Sant Jordi, tota una demostració de força, sens dubte, no eren 40.000 ni molt menys, però sí uns 20.000, i ja és molt. Em produeix tristesa però observar com pot haver tants botiflers o enganyats en aquest país, botiflers conscients de ser-ho, i enganyats els qui no són conscients del mal que fan a Catalunya donant suport a aquesta força política que l'únic que vol és adormir-nos com a nació.

El nostre espia al miting ens trasllada una impressió encara més patètica, els d'aquí (Hereu, Chacón i Montilla) fent de teloners dels d'allà (Zapatero i Felipe Gonzalez). El President de Catalunya, parlant en castellà, fent de teloner del President i ex President d'Espanya. Els qui més minuts van parlar, els qui van llençar els missatges, els qui feien trempar realment el públic assistent (d'avançada edat mitja per cert), Zapatero, però sobretot Felipe Gonzàlez. Hi ha quelcom més caduc que el PSC-PSOE?.

Diuen alguns teòrics que els mitings finals són una bona mostra per flairar els resultats electorals de les eleccions, el número d'assistents, l'ambient... Si aquesta ciència és certa el PSC-PSOE ho té molt guanyat, sobradament guanyat, i apunta alt. Han passat d'un Palau Blaugrana fa 4 anys, a rebentar un Palau Sant Jordi, tot i que l'ambient era el descrit més amunt, i per tant deixava bastant que desitjar.

Nosaltres hem fet igualment miting final, ETA no pot impedir el desenvolupament normal de la democràcia, això sí, reconvertit en acte de condemna de l'atemptat, no sense deixar anar algun missatge polític, amb un brillant, avui sí, Duran Lleida, a través del comunicat oficial de CiU. Pavelló de la Vall d'Hebrón, a rebentar, a vessar, haguessim omplert tranquilament el Palau Blaugrana que és on havíem de fer el miting final fa quatre anys (suspès per l'11-M). No he entès perque ho féiem a la Vall d'Hebrón i no al Palau Blaugrana.

ERC ha passat del Palau Blaugrana a rebentar de fa 4 anys, a l'Auditori Winterthur, amb capacitat només per a unes 500 persones, clara mostra de l'espectacular baixada de vots que s'espera a ERC. No sé si finalment han fet l'acte.

El PP el va fer a L'Hospitalet fa dos dies, acte digne amb pavelló ple, però la trampa de sempre del PP, d'omplir amb autocars de fora de Catalunya, impedeix avaluar-lo en el sentit que estic fent.

I finalment, acabada la campanya electoral, balanç i pronòstic:

PSOE: Campanya amb missatge únic, mobilització. Al principi missatge ideològic amb alguns valors clàssics de l'esquerra com polítiques d'igualtat, socials, però ràpidament van passar al missatge únic de la mobilització (considerant que ja havíen assentat el missatge politic), emès amb altes dosis d'emotivitat. És trist que el partit que governa a l'estat no sàpiga transmetre ni un sòl missatge ideològic en quasi tota la campanya, i més trist si li acaba sortint bé. Val a dir però, que el de la mobilització l'han sabut transmetre i pot tenir els seus efectes. Han guanyat els tres debats, Solbes clarament, i Zapatero menys pitjor que Rajoy als dos. També han guanyat la batalla dels mitjans, no sense feina bruta. Tot plegat suficient per guanyar les eleccions de manera clara però sense majoria absoluta.

PP: Erràtic. Ancorat en els missatges que, valgui la redundància, l'han ancorat al passat tota la legislatura: 11-M, ETA, absurd atac personal a Zapatero, Espanya es trenca.... Més missatge polític que el PSOE, però distorsionat per aquests factors descrits, pel fracàs de Pizarro (algú agafat del carrer no pot fer política de cop) i per la derrota per poc de Rajoy als debats. Perden les eleccions tot i que és possible que pugin, més després de l'atemptat.

PSC-PSOE: L'anàlisi fet pel PSOE serveix pel PSC-PSOE. Afegir el fet que aquí Catalunya lluitaven contra 4 anys nefastos de gestió seva a la Generalitat i del PSOE a l'estat respecte Catalunya, però com la resta no hem sabut aprofitar aquests factors, se'n pot sortir pràcticament indemne. Em costa creure, no puc creure de fet, que no notin de cap manera el desastre d'aquests quatre anys, les mentides de Zapatero, el mal a Catalunya, crec que d'alguna manera el notaran, amb pèrdua de molts vots segur. Si la resta però, també deixen electorat a casa, quedarà compensat i no es notarà el càstig en el resultat electoral.

CiU: Hem aconseguit centrar i fer arribar amb claredat el missatge Catalunya i vot útil en la influència i defensa de Catalunya, però no hem sabut aprofitar les oportunitats electorals que representaven el greuge d'aquests 4 anys nefastos per Catalunya per culpa de Zapatero. Per això creixerem però menys del que podríem haver-ho fet. Farem 11 ó 12.

PP Catalunya: L'anàlisi estatal val pel PP de Catalunya que s'ha presentat amb el seu missatge més radical, Vidalquadrista, buscant el vot espanyolista sense complexes, que normalment dóna el millor resultat al PP, però li impedeix créixer més enllà d'aquest millor resultat. Pujaran per aquest motiu i perque l'altra vegada va treure uns resultats tremendament baixos fruit de l'11-M. Poden fer 8-9 diputats tranquilament.

ERC: Ridao ha estat la gran decepció, crispat, tens, sense missatge clar, s'ha homologat a la resta de liders del seu partit. ERC no ha superat, sinó empitjorat, les males perspectives de la precampanya. Els veig a 5 diputats.

ICV: De més a menys, missatge molt clar al principi amb rodalies i mileuristes per encertada bandera, bon paper d'Herrera al debat de TV3, però després han desaparegut fruit de la manca de missatge del partit, ancorat en ideologies caduques del segle passat. Podríen haver fet 3, però crec que faran 2.

Aquest seria l'anàlisi sense l'atemptat, l'atemptat pot fer variar aquestst pronòstics. El PP pot tenir la temptació d'utilitzar-lo, cosa que donaria automàticament la majoria absoluta a Zapatero. De fet ja han mirat d'utilitzar-lo activant a l'Associació de Víctimes del Terrorisme que ja havia convocat una manifestació per demà, però alguna ment brillant que deu quedar al PP, ha obert els ulls i ha desactivat aquesta operació, l'AVT no fa manifestació i el PP sembla en actitud serena cosa que el pot beneficiar electoralment.

Si el PSOE és el que comet l'error buscant la crispació del PP ho pot pagar també car pujant

Els grans perjudicats per l'atemptat, sobretot sí es crispa l'ambient, els partits nacionalistes catalans, ERC i sobretot CiU, amb electorat molt sensible als canvis en l'ambient polític.

Esperem que la serenor s'imposi, l'ambient no es crispi, i tothom que pensava acudir a votar ho faci sense canviar el vot, seria la millor mostra de rebuig a ETA i triomf de la democràcia.