Crònica de campanya 14: Debat a Gràcia
Avui era el dia del debat a Gràcia, amb seu a Ràdio Gràcia. Una vegada més crec que ha estat un debat, salvant les trajectòries i responsabilitat polítiques dels contendents, molt millor que els debats a nivell nacional i sobretot estatal. Debat de propostes i d'idees, amb respecte entre els participants, i mínima confrontació. Crec que els oients que han escoltat aquest debat, hauran quedat molt millor informats del ventall de propostes polítiques que se'ls presenten en aquestes eleccions, que no pas havent vist els altres debats.
No s'hi val a parlar d'un mateix, en tot cas m'he sentit còmode, i cada vegada més a mesura que avançava el debat. N'he sortit satisfet tot i el lio inicial de papers que tenia, fruit d'una atrafegada tarda pre-debat, i que ha provocat que la pitjor intervenció que he fet, per mi, hagi estat la primera, i les millors les dues últimes.
L'Àlex Lopez (ERC) ha estat a alt nivell. És una persona no contaminada de l'actual ERC, o com a mínim no ho sembla. No sembla crispat, ni rabiós, ni tens, ni insulta, ni sembla odiar a CiU, argumenta el que diu... just al contrari que la pràctica totalitat de dirigents del seu partit. Crec que avui CiU i ERC hem fet servir arguments bastant propers i similars, i això no és massa normal desgraciadament avui dia.
El Joan Ferrer (PSC-PSOE) no ha estat a mal nivell, millor que en altres ocasions. Veu de l'experiència que no comet errors però li costa sortir dels arguments de rigor dels argumentaris socialistes.
La Isabel Tomàs, d'ICV, ha defensat els arguments del seu partit, només se sentia còmoda en polítiques socials, i la resta no només no en sabia sinó que ho despreciava. Significativa ha estat la seva primera intervenció quan ha preguntat al moderador si realment havia de parlar d'infrastructures, indicant aixi que ho feia de manera obligada, ja que no veia la importància del tema. Després ha millorat, però una intervenció així és de les que et fa perdre un debat de cop.
L'Alberto Belón, del PP, ha intervingut telefònicament, ja que era al miting final del PP a Catalunya a l'Hospitalet. Amb la precarietat d'intervindre telefònicament ha aguantat el tipus durant la mitja hora que ha pogut participar, amb una bona intervenció en infrastructures.
En suma, el debat s'ha desenvolupat més en l'eix Catalanisme - espanyolisme que no en el dreta - esquerra, cosa que ha fet, i més a Gràcia, que CiU i ERC ens imposessim al debat davant d'un defensiu PSC-PSOE.
Més enllà del debat, avui ha estat un dia atrafegat a la feina, i on han fet aparició, de cop, els productes de màrqueting viral. No se d'on han sortit però n'han sortit tres o quatre de cop, i tots ells de la banda nacionalista, bàsicament amb missatge de vot a favor dels partits catalans i contra els d'obediència espanyola. Fins ara no era una campanya pròdiga en aquest tipus de productes, però avui sí ho ha estat.
A Gràcia hem tornat a fer paradeta al carrer Astúries però òbviament no hi he anat perque era al debat. No se com ha anat francament.
A nivell nacional destacar una important presència mediàtica de CiU, amb bones imatges de diversos actes, i missatge d'evitar la majoria absoluta del PSOE i de "ni PP ni PSOE, Catalunya", per tant un dels dies més encertats en missatge.
publicat per Carles Agustí at 22:46
3 Comments:
Certament la cosa està complicada per als partits d'obediència estricta catalana, la bipolarització de la campanya està fent molt de mal i realment és força exasperant veure el munt de gent que diu que no anirà a votar, bàsicament es tracta del votant nacionalista i aquest és un mal símptoma. Tot plegat també té a veure amb l'anestèsia introduïda per l'actual govern de la generalitat per desmobilitzar l'electorat nacionalista, amb la colaboració del partit que es diu independentista, que ha contribuït a que bona part de la gent, per cansament, ja no tingui previst participar de les eleccions fent l'anàlisi que així castiga els polítics, però és evident que aquest tipus de càstig no tenen cap efecte i precisament són aquells a qui més vols castigar els que acaben essent beneficiats. Potser caldria que la gent pensés que a qui cal castigar, votant partits catalans, és a Espanya per ignorar i menystenir els catalans.
Després del 9 de març algunes coses hauran de canviar en el marc dels partits catalans si els resultats, tal com apunten, no permeten una influència clara, hauran tocat fons. Caldrà reformular discursos, formes, i potser el primer pas serà la posició que s'adopti davant la previsible sentència del tribunal constitucional. Sembla que els catalans, cada cop una mica més independentistes, ens costi cada cop menys, entregar i renunciar al nostre propi autogovern, certament una gran paradoxa fomentada per segons quins partits catalans.
Som i Serem,
Trobo extraordinàriament encertat el teu comentari, podria dir que la claves en cadascuna de les paraules que dius.
Ara bé, esperem a dilluns 10 de març a fer les valoracions. Això de les enquestes i els mitjans està tan manipulat que juguen a crear una opinió concreta sense que aquesta sigui la real.
Segurament bona part del que has dit valdrà el 10 de març. Parlem-ne llavors pe`ro, de moment a mobilitzar el màxim de vot nacionalista possible.
Ja era que es fessin debats seriosos com aquet, la veritat es que deixen les coses mes clares als ciutadans, cosa que no fan els líders, que sembla que vagin a sortir a trompades durant les intervencions.
Una bona idea seria un debat, en el que participessin ciutadans de a peu ,que expliquessin las seves propostes als politics. Es adir al reves.
La millor noticia d’ahir per Catalunya, es l’eliminació del Madrid, es que amb alguna cosa es tenim que conformar.
salutacions
Publica un comentari a l'entrada
<< Home