GALEUSCAT Decisiva
L'ensorrament d'ERC i IU-ICV deixen CiU i PNB, a banda de PSOE i PP, com els dos únics grups parlamentaris de la cambra espanyola, i a la pràctica, com els dos únics amb capacitat real de condicionar el Govern socialista.
Si sumem als 16 diputats de CiU i PNB els 2 del BNG, trobem que Galeuscat, amb 18 diputats, resulta absolutament decisiva. No excloc a ERC, benvinguda sigui a Galeuscat si vol venir, em temo però que estan per altres guerres.
No soc cap il·lús, ja sé que els interessos i projectes de tres nacions diferents com Euskadi, Catalunya i Galícia són diferents. Però sí que crec que hi ha un mínim comú denominador, en forma de plurinacionalitat de l'estat, foment dels respectius autogoverns i sobiranies, i defensa davant qualsevol agressió centralista, que ha de ser fàcil de trobar.
La primera batalla serà la de l'elecció del President del Congrés, tercera institució de l'estat i amb poder real, per tant, per influir clarament en la deriva política d'aquest. Cal evitar que un espanyolista cavernari com José Bono ocupi aquest càrrec de significativa importància. Em sumo aquí a les veus que defensen que una persona com Josep Antoni Duran i Lleida el desenvoluparia de manera molt més seriosa, eficaç, innovadora, moderna, i sobretot, plurinacional, cosa que seria tota una sana i moderna novetat a la casposa Espanya.
Per supost això no ha d'implicar cap Sí de CiU a la investidura, el possible acord sobre la qual hauria de venir de la mà d'una bona part de les propostes del programa de CiU: Desplegament íntegre de l'Estatut, nou sistema de finançament, traspàs de rodalies, nova gestió de l'Aeroport del Prat i traspàs dels altres aeroports, i TGV fins la frontera i fins València. La consecució d'aquestes fites, clares i diàfanes, sense ambigüitats, faria comprensible el Sí, o l'abstenció si no s'aconsegueix tot, a la investidura de Zapatero.
publicat per Carles Agustí at 19:22
7 Comments:
Duran President del Congres seria una bona decisio, que es pero no sigui a canvi de res, si CIU no vol acabar igual que ERC.
CIU ha de fer un bon us del vot del seu electorat.
Las formacions que integran Galeuscat, han de treballar conjuntament per tal de que es cumpleixin d'una vegada, las competències ja reconegudes en els seus respectius Estatuts.
ERC integrarse a Galeuscat? ojala pero aquesta formacio es a horas ensimismada en una situacio d'autisme social i ha perdut el nord.
Felicitacions al electorat Françes , per sapiguer votar amb coherencia, el Francesos no es casen amb ningu.
Aneu en compte, que el de LLeo ja ha mentit a CIu i als catalans en mes d'una ocasio.
Evidentment que és una bona pensada el fet que galeuscat pugui actuar de forma conjunta al congrès, de fet és una via a explorar si tal com pot passar en Zapatero busqui arribar a acords per separat però amb l'objectiu de fomentar un escenari de fons en què es provoquin desunions més que no pas unions entre els membres de galeuscat que els impedeixi d'actuar de forma conjunta. Tot plegat dependrà de les estratègies de cada partit, tant en relació a les seves espectatives d'influència a Madrid, les tensions internes, i la pròpia capacitat de desplegar el propi autogovern. Pel cas del BNG estan lligats a un pacte de legislatura amb els socialistes a Galícia, el PNB està preocupat per l'avenç socialista a les darreres eleccions però cal veure que de seguit han admès la pròpia davallada i s'han posat a treballar amb documents d'estratègia nous, van per feina i per ells Euskadi és el més important, no ho oblidem, ells no pretenen fer res a Espanya. Pel cas de CiU hauria de reconèixer que els resultats no han estat bons i que cal reaccionar, que ja es deu estar fent, i ser agosarat per centrar-se en el discurs nacional i de defensa del país, atrevint-se a fer aquells canvis necessaris en les persones si s'escau, però també ne les formes de fer. Per cert, potser no pertoca en aquest post, però hi ha una dada que encara no la se, que és la dels vots al senat, jo crec que analitzar el nombre de vots (o creuetes) rebuts per CiU al senat per la demarcació de Barcelona, se'n podrien derivar algunes conclusion interessants, és un tema que no se n'ha parlat, bé, potser faig volar coloms i no serveix de res, però la curiositat sempre hi és.
D'acord amb tot el que dieu tots tres.
Som i Serem, vots al senat de CiU a Barcelona:
Montse Candini 601.523 (57.372 més que CiU al Congrés).
Feliu Guillaumes 558.855 (14.704 més que CiU al Congrés).
Jordi Torra 545.619 (1.468 més que CiU al Congrés).
No voldria aixafar-te la guitarra, pero crec que el proposes te poc a veure amb la realitat que s'acosta.
El BNG governa amb el PSOE a Galicia i no te altra opció per tocar poder ja que encara es el partit petit de Galicia. Li conve donar un cop de ma al PSOE.
El PNV te molts problemes en aquest moment. Ha de fer front a un govern en minoria que ja no te cap opcio a pactar amb l'esquerra abertzale a Vitoria i nomes pot comptar amb el PSOE per poder aprobar els pressupostos. El foc d'encenalls del Ibarretxe, personatge politicament amortitzat, ja no impresiona a ningú. El seu cangueli es que el PSOE faci el sorpasso, com quan es va produir l'escisió d'EA. Per que aquesta vegada no cediran la Presidencia. Necessiten neutralitzar al PSOE urgentment i l'unica arma disponible es l'investidura.
Per ultim CiU es a l'oposició a Catalunya. El PSC, el seu maxim adversari no te cap interes en que hi hagin pactes amb CiU. El seu potencial electoral els hi permet pensar que un dia guanyaran a CiU en escons. Amb vots ja ho han fet dues vegades (1999 i 2003). CiU no te cap possibilitat de condicionar la política catalana des de Madrid, doncs 10 diputats enfront a 25 del PSC son una força limitada. L'unica postura inteligent es abstenir-se de pactar res ara i veure que passa segons la legislatura avançi. Devant un resultat dolent com el de CiU, no heu de fer ni un pas en fals que desanimi encara mes els electors nacionalistes.
Ja se que no simpatitzes amb el Ridao pero crec que la va clavar quan va dir que el Galeuscat era poca cosa mes que un club d'arrossos i mariscades.
Per aquest banda hi ha poca cosa que rascar. El Galeuscat nomes serà util devant una hipotetica modificació de la Constitució, per poder canviar a continuació la Llei electoral i crear un comput de vots a nivell estatal per deixar fora els partits nacionalistes. Per que mentre la constitució consagri la provincia com a circumscripció electoral i el metode proprocional per l'atribució d'escons, no tenen res a pelar via llei electoral per fer-nos fora de les Corts Espanyoles. Ara si un dia passa això haurem de crear un candidatura única de catalans, bascos i gallegs per conseguir els mínims i poder tenir representació.
Gràcies per la informació del senat, és força interessant. Sembla que aquest decalatge de 57000 vots correspondria a gent que no ha votat CiU però que si que ha votat alguna altra formació política, jo m'atreviria a dir que majoritàriament ERC, que en no haver-hi cap candidat d'ERC per Barcelona han votat CiU al senat, D'altra banda la gent que ha votat opcions més minoritàries segurament ja no es plantejaven de votar al senat CiU. El comportament d'aquests 57000 hauria de ser analitzar perquè hagués pogut suposar algun diputat més.
Jaume,
El que tu comentes equival al que he posat en el post dient que no soc un il·lús i que ja sé que tots aquests partits tenen les seves pròpies estratègies, ritmes, velocitats, interessos, i representen nacions diferents.
Igualment però, si no són capaços de trobar un mínim comú denominador, estaran caient en els mateixos errors que en la relació CiU - ERC a Catalunya, per a satisfacció de PP i PSOE.
Respecte els 25 diputats del PSC-PSOE ja saps que pensem diferent en aquest tema, per mi simplement no existeixen, són simplement una part dels 169 diputats del PSOE sense absolutament cap tipus de personalitat pròpia com han demostrat durant anys i panys.
Et repto a que durant la legislatura em vagis dient una sola actuació, una de sola, en que els diputats del PSC actuin com a tals i no formant part del PSOE.
No crec que ningú hagi votat PSC pensant que els diputats que tregués aquest partit defensarien Catalunya, i molts ho han fet simplement per evitar el PP.
La defensa dels interessos de Catalunya queda en mans dels 10 diputats de CiU, els 3 d'ERC i el que pugui fer el pobre Herrera des del Grup Mixt quan la seva vista vagi una mica més enllà de l'anacrònic discurs d'esquerra - dreta de Barrio Sésamo dels anys 60.
Som i Serem,
El que dius és cert, però et llençaré una mica d'aigua al ví. Sembla ser que normalment ja passa sempre que sobretot el primer candidat de CiU al senat treu més vots que el cap de llista al Congrés. Ara bé, amb no tanta diferència com aquesta vegada.
Efectivament deu ser gent, bàsicament d'ERC, que ha votat ERC al Congrés i, com a mínim, Candini al senat.
Ara bé, 50.000 de diferència és molt poc. ERC ha tret a la demarcació de Barcelona prop de 200.000 vots, i només 50.000 han votat Candini quan ERC ni tan sols tenia candidat al Senat. Pocs han vingut per tant, seguim amb la fractura CiU - ERC.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home