Crònica de campanya 15. I última.

Arribem al final físicament exhaustos, ara ho comentàvem aquí Còrsega. Físicament destrossats, i amb ganes de descansar. Els ànims alts però, a l'espectativa dels reusltats.

Ahir miting final "quina trempada ¡¡¡". Pavelló Olímpic de Badalona ple de gom a gom. Arribant al Pavelló ja es veien pel carrer riuades de gent amb senyeres, estelades, rètols de la comarca o districte de procedència, autocars fent voltes... allò tenia pinta d'èxit total.

I així va ser, un acte d'aquells de pell de gallina permanent. Ple a rebentar, ambient de gala, fins i tot el públic va haver d'abatre uns rètols publicitaris que molestaven en haver més gent de la que es pensava. Pujol, Duran i Mas al final, presentat de manera molt original i emotiva. El Mas va estar brutal, i la gent va sortir amb una trempera que ens pot generar l'onadeta necessària per trencar el tripartit, o ens la generarà el mateix ZP amb declaracions estil Guerra dels anys 80?.

Hi ha qui teoritza amb una mena d'assistenciòmetre, o sigui, els que diuen com aniran els resultats de les eleccions en funció de les assistències i mobilitzacions dels partits polítics. Crec que aquesta vegada l'assistenciòmetre quadra amb les enquestes, no se si això vol dir res però quadra:

CiU: Molt bona assistència en tots els actes, alguns a rebentar, i només s'ha patit en els actes de petit format que eren a hores intempestives, com a mig matí. Culminant amb 15.000 persones a Badalona.

PSC-PSOE: Ni un sòl acte massiu. De fet hi han renunciat. Han anat cap al format d'acte en forma de quadrilàter i 300-400 persones a cada lloc. Assistències baixíssimes. Culminen amb miting al Palau Blaugrana, avui. És la primera vegada a la història, que jo recordi, que el PSC-PSOE renuncia a fer un acte al Palau Sant Jordi o similars, amb 15 ó 20.000 persones. Al Palau Blaugrana només hi caben 6 ó 7.000. Tot un símptoma.

ERC: Molts problemes durant tota la campanya per omplir els actes. Actes de petit format, en auditoris o cinemes, que apareixien amb cadires buides fins i tot. Culminen a Reus, al Pavelló, amb les grades buides i només omplint la pista, i al Palau de la Música, amb prop de 2.000 persones i 300 fora, lluny dels 7.000 del miting final d'ERC al Palau blaugrana el 2003.

IC-V: Sincerament més gent de la que esperava veure'ls. S'han vist actes d'IC-V mínimament multitudinaris, quan sempre ens tenien acostumats a actes de molt petit format, gairebé xerrades entre un grup de persones.

PP: Ni menys, ni més del que s'esperava. Cap acte multitudinari però imatges dignes del que han fet.

Curiosament, com he dit, coincideix amb les enquestes, o sigui, CiU i IC-V pugen, PP dificultats per mantindre's, i ERC i PSC-PSOE a la baixa. Veurem què passa.

Avui hi ha hagut l'acte d'internacional i el Tribuna Barcelona, hi he anat als dos, molt bé tots dos. A Gràcia hem tingut al Trias al matí fent botiga a botiga per la Travessera de Dalt, aquesta tarda vé la Núria de Gispert, i al vespre la reunió amb interventors. Així doncs fins al darrer moment intensitat total. Tinc la sensació que hem espremut a la gent fins al final, i cal treure's el barret amb l'actitud, sobretot del Comitè electoral, i després de tots els que han ajudat.

S'acaba la campanya amb Zapatero de protagonista. Ja viu aquí directament, Montilla desaparegut cedeix tot el protagonisme a Zapatero. I la culminació no pot ser més provocativa i inportuna. Zapatero està ressucitant el Vidalquadrisme que Montilla utilitzava també a l'inici de la campanya, fent servir els teòrics diferents origens entre Montilla i Mas, com a argument per aconseguir vots a l’àrea metropolitana, no important-li gens si amb això pot crear risc de divisió a Catalunya. No ho aconseguirà, Catalunya un sòl poble. Diumenge donem-li una lliçó a les urnes a ell i els seus aliats.

Bé, ja hem acabat, avui culminen 15 dies històrics, dels que recordarem tota la vida siguin quins siguin els resultats finals, i que poden ser del tot històrics d'aquí només 48 hores, amb la celebració de les eleccions.

No confonc CiU i Catalunya, ni crec en els discursos salvapàtries, però crec sincerament que el dia 1 Catalunya és juga seguir sent o la decadència. Almenys els que creiem en una Catalunya amb llengua i cultura pròpies, amb autogovern i institucions pròpies, aquesta Catalunya se la juga el dia 1, i els interessos d'aquesta Catalunya van lligats clarament a CiU, en altres eleccions segurament els interessos de Catalunya han anat lligats també a altres sigles, fins i tot compartidament al PSC en alguna ocasió concreta, però aquesta ocasió no, només CiU la representa. L'altra opció, Montilla, ens provocaria un dels disgustos més grans de la vida a molts, no per perdre unes eleccions, sinó perque aquesta Catalunya en què creiem, aquest concepte de Catalunya, entraria en la més absoluta de les decadències invadida per conceptes com multiculturalisme, cosmopolitanisme, regió, diputació, dependència, submissió... i tants altres que representa Montilla, i per extensió els seus aliats del tripartit.

Si el país existeix la cosa anirà bé, si CiU i ERC obtenen un bon resultat, el país existeix, és allà, amatent, vigilant, amb diferent lectura si li va millor a CiU que a ERC o al revés, però serà allà. Si davant la candidatura - provocació que ha presentat el PSC-PSOE el país no reacciona, i a CiU i ERC no els va bé, és que el país ha mort, o s'ha adormit, tristament adormit, anestesiat potser perque ja ha passat per un mal molt menys dolent però similar, el 2003, quan s'entrega la Generalitat al PSC-PSOE, un altre PSC-PSOE, el de Maragall, després de perdre les eleccions.

Creuem els dits, perque la ciència electoral no és exacta.

Crònica de campanya 14.... la penúltima

Poc ha canviat des de que ahir al migdia escrivís la Crònica de campanya 13, i ara que és el matí de diumenge i escric la 14.

Bàsicament miting final, avui el tenim a Badalona, i les vibracions són bones, sembla que omplirem. La gran preocupació del Comitè electoral era si a les18h, hora d'inici del miting estarà ja plé, perque sembla que el col·lapse d'autocars i cotxes pels voltants del Pavelló Olímpic pot ser absolutament monumental. Caldrà anar-hi d'hora doncs.

La campanya vé protagonitzada per la foto Laporta - Mas, amb gelosia general, i una mostra més del 4 contra 1. Ens acusen de fer una campanya agressiva, i els altres 4 partits s'han passat tota la campanya atacant-nos, i no atacant-nos de qualsevol manera, sinó amb durs atacs personals sobretot dirigits a l'Artur Mas. Potser els fa por? potser és que guanyarà?. Si algú desconeixia el significat de la paraula cinisme aqui en té un bon exemple.

Crònica de campanya 13

Vinc de fer mercats, avui hem estat als 4 mercats de Gràcia, curiosament a cada paradeta nostra n'hi havia enganxada una del PSC-PSOE, avui sí els he vist.

Posteriorment hem tingut l'acte amb les entitats de Gràcia als Lluïsos, ha anat molt bé, més enllà de l'assistència, quantitativa i qualitativa, surto molt content i animat de les impressions que n'he tret.

A nivell de mercats receptivitat bona, poquíssims mocs i la gent rebia bé el material.

Ahir va haver el debat a Gràcia. La meva impressió és que curiosament es van repetir els esquemes del debat de Tv3, o sigui amb IC-V i CiU de protagonistes, IC-V erigida en lider del tripartit, per la comoditat que li dóna el fet de tenir decidida ja l'opció de pactes, i CiU blanc d'atacs, al marge de si jo vaig estar o no bé. Els altres amb paper més de comparsa.

Això sí, tothom va destacar que tots vam estar molt educats, respectant els torns, explicant-nos... a diferència de l'atropellat debat de TV3.

I un fet prou simbòlic de per on han anat les coses al PSC, ara PSC-PSOE, el seu representant al debat era l'espanyolista Xavier Barberà, mentre el catalanista Albert Musons, s'ho mirava des del públic.

El debat a Gràcia:

Carles Agustí (CiU): No és ètic jutjar-se a un mateix. En tot cas només dic que jo vaig sortir content del debat. Havia dormir molt poc la nit anterior, no m'havia pogut preparar bé el debat, i això em va fer iniciar més titubejant, però després m'hi vaig anar trobant còmode i en vaig sortir content, francament content de com m'havia anat.

Jordi Farriol (IC-V): En la línia del Saura, protagonista, anava de lider del tripartit, plantejaments clars i entrant bé en el cos a cos. Ara bé, per mi, com els passa sempre als d'IC-V, es va quedar molt en la façana, d'esquerres, ecologista, progressista, paraules molt boniques però que no doten de contingut.

Xavier Barberà (PSC-PSOE): Molt millor que el Montilla, o sigui amb millors plantejaments, oratòria, català, i sense llegir, però no va aconseguir el protagonisme que pertocaria a la seva formació política.

Carles Alemany (ERC): No va fer errors com acostumen a fer els d'ERC als debats, va estar correcte en els plantejaments i en les formes, poc protagonista però, no tan com el Carod a TV3, però també va estar mig amagat.

Alberto Belon (PP): Recupera la seva línia habitual amb propostes que trenquen la línia del PP. Sense anar més lluny ahir va demanar la reforma de la constitució, deixant ahir al PSC-PSOE com únic partit constitucionalista a Gràcia, i va comparar l'Estatut amb els comunistes xinesos o de no se on més va dir.

Més enllà de Gràcia, cansament físic ja de campanya, ganes que arribi el dia 1, i sensació incerta, bones vibracions, bones sensacions, però lògicament incertesa sobre sí simplement guanyarem o aconseguirem trencar el tripartit.

Crònica de campanya 12

La campanya s'està fent llarga, i és que és més llarga que les altres, precampanya llarguíssima, i a sobre, la brillant idea del Maragall de fer les eleccions en dimecres, fan que després de diumenge encara quedin 3 dies més.

Ahir l'acte amb les dones i al vespre festa jove amb Xavier Trias al Pacha, feia anys, o ni tan sols sé si havia estat al Pacha, m'ho vaig passar prou bé, la mitjana d'edat era evidentment molt més baixa que la meva, però com sempre passa als actes de la JNC, no era l'únic de la meva edat, ni molt menys, ni tan sols era dels més grans.

A Gràcia ahir vam punxar en l'acte de la gent gran, que no era de Gràcia, sinó de Barcelona, o això crec. En tot cas un error d'informació i coordinació ens ha fet punxar, molt poca gent.

Anem preparant ja l'acte final, a Badalona, al Pavelló de la Penya, 17.000 persones hem de ser per rebentar-lo, a Gràcia anem molt bé de confirmacions, ahir ja teniem més dels que preveiem, i anem sumant. Sembla que anirà bé.

Per cert, heu vist la última dels socialistes? anunci amb la cançoneta de Nocilla, però en comptes d'allò de "leche, cacao, avellanas i azucar... No-ci-lla", diu "compromiso, gestión, experiencia y trabajo... Mon-ti-lla". De veritat que no és conya. Si us plau poble català, tingues orgull de tu mateix i no permetis que aquest personatge sigui President del nostre país.

Crònica de campanya 11

Hem superat la batalla de les enquestes. CIS i Vanguàrdia no ens han anat malament, crec que ens situen un pèl per sota d'on som realment, però han evitat qualsevol intent de reacció sociata, doncs totes els situen per sota dels 40 diputats = fracàs.

Aquesta segona setmana de campanya és més tranquil·la que la primera, que va ser molt tortuosa, amb el bombardeig de propostes quasi exclusivament nostres. Ara no liderem tant, està tot més dispers, però estem més tranquils, esperant que la debilitat del Montilla, la idea de que aquest personatge no pot ser President de Catalunya ha d'anar quatllant per sota ma.

La situació, des del meu punt de vista, és:

CiU: Ja ho he dit, més tranquils i més centrats en els missatges centrals, la dependència del Montilla vers el PSOE, el fet que el ZP hagi de venir a treure-li les castanyes del foc, i el missatge de bon Govern enfront del desastre que ha estat el tripartit.

PSC-PSOE: Conscients, no ja de que el Montilla no quatlla, sinó d'una més que possible reculada electoral d'importància, mostren símptomes de certa desesperació, com portar el Zapatero cada dia.

ERC: No els veig gaire. Dificultats per aguantar un discurs mínimament sostenible d'equidistància. L'assistència als seus actes és molt fluixa, fet indicatiu d'alguna cosa.

PP: Envalentonats. Les enquestes sembla que els diuen que aguantaran millor que no es pensaven i estan crescudets. Mal símptoma de país si el PP treu un bon resultat. No oblidem que manen els de Madrid, i als del PP de Madrid els interessa el tripartit per desgastar ZP.

IC-V: Uns altres que van envalentonats. Un descens del PSC-PSOE sempre es tradueix en augment de vots d'IC-V, són vasos comunicants. Però que algú li expliqui a aquest tio (Saura) que a nosaltres no ens treurà vot, quina obsessió amb CiU i el Mas. Saura = quan la política és odi a l'adversari.

Per Gràcia jo només he vist fer campanya, a part de nosaltres, òbviament, a ERC i curiosament al Partit de la Ciutadania, situats aquí als jardinets. Quin fàstig. Sí, fàstig. Com es pot construir una opció política al voltant de l'autoodi? És lògic odiar per exemple la teva família, la teva casa, el teu barri, el teu poble, riure't dels teus costums, dels de la teva família, del teu poble?, es pot odiar Catalunya, la teva llengua, la teva cultura... i d'això fer-ne una opció política? Això fa el partit de la Ciutadania.

Finalment ahir CiU Gràcia muntava un acte prou original, idea i execució bàsicament de la JNC, amb l'Esther Padró al capdavant. Com la política és apta per a tothom, vam anar als Cinemes Bosque a repartir informació política tot regalant crispetes. Acte novedós, original i que no podran dir que és agressiu també, o si?.

Crònica de campanya 10

Seguim amb la guerra d'enquestes. Com avançava ahir, ens arriben informacions que diuen que els socialistes estan preparant una ofensiva en aquest sentit per donar sensació de que CiU recula i ens retallen distàncies. De moment ha sortit El País i El Periódico en aquesta línia. Avui surt el CIS. També avui ha sortit ADN-Antena3, tot i que el titular és bó per CiU, l'enquesta no del tot i està mal feta, com totes les que fan des de Madrid. Allà fan les enquestes per Catalunya amb la mateixa metodologia que fan les que són per tot l'estat, trucant a grans ciutats, i així no es fa una enquesta a Catalunya, perque s'esviaixa el vot cap a les formacions espanyolistes (PSC-PSOE i PP) en detriment de les nacionalistes (CiU i ERC). Per tant poca credibilitat tot i que el titular de l'ADN trenca la intenció dels socialistes amb les enquestes.

Falta La Vanguàrdia, on Noxa, que és qui els fa les enquestes, no té interessos precisament propers a CiU, per tant és una incògnita què treuran. Si ens va bé el que treuen haurem superat bé la fase de la guerra d'enquestes, si ens treu malament ens pot fer una mica de mal.

En tot cas, quedi clar per tothom, les nostres dades, fetes públiques diumenge, i amb treball de camp realitzat a la vegada que totes aquests enquestes que estan sortint, no apunten cap reculada de CiU, al contrari, manteniment tendent a l'alça de CiU i baixada, això clarament, del PSC-PSOE, que en les dades que vam fer públiques es situava ja a 35-36 diputats, entre 17 i 19 de distància respecte CiU però amb el tripartit sumant pels pèls, quasi ja no sumant.

Per tant, amb la tranquilitat de tenir dades pròpies fiables, afrontem aquesta guerra d'enquestes.

Més enllà d'això, ahir va haver el dinar "Generació Catalunya" convocat per boca-orella i dirigit a un perfil molt concret, 30-45 anys, amb inquietud social i política, emprenedors no necessàriament del sector econòmic, i gent amb problemes similars: hipoteca, fills, grans despeses, patint els problemes comunicatius de Barcelona. 750 confirmats per una sala de 550. Així doncs que es van haver de donar 200 baixes de darrera hora, els que no havien pagat encara o els de plena confiança. El millor discurs del Mas en molt temps, el millor de la campanya segur, un discurs en clau generacional, trencant motllos, trencant hipoteques ideològiques de les generacions que ens han precedit, definint un model social de corresponsabilitat Estat - Societat amb marcat caràcter social (tercera via). Em va encantar. Llàstima que alguna periodista amb arrels gracienques i que encara arrossega moltes hipoteques i prejudicis ideològics no hagi entès res.

He vist el nostre segon spot, m'agrada bastant més que el primer, més èpic, més emotiu.

Seguim, que encara falta una setmana.

Crònica de campanya 9

Avui començo per Gràcia, perque ahir va passar una cosa greu. Una paradeta de campanya nostra, situada al Coll, va ser intimidada i amenaçats els militants i militantes nostres que hi éren, per un reduït grup d'okupes. Tot i mirar de redreçar la situació, al final van haver de plegar-la per evitar mals majors. Curiosament, a la mateixa hora, un parell de Guàrdies Urbans que no parlàven català ni que vulguessin, s'entestaven a multar l'autocar de CiU que recull els periodistes per seguir la campanya.

Aquest és el model de seguretat del tripartit, especialment a Gràcia, on la impunitat dels moviments violents alternatius és total, i els agents que teòricament han de garantir la nostra seguretat estan amagats o posant multes, a l'estil "los hombres de Paco".

Ahir vam tenir també al Duran per Gràcia, passeig d'unes quantes hores per Casals, entitats i carrer, els d'Unió portaven el pes i ens hi vam afegir, va anar prou bé i el ressò mediàtic ha estat bó.

A Còrsega (Seu Nacional), seguim anant bestialment de bòlid, amb la permanent angoixa de que hi ha quelcom molt urgent, i que quan ho acabes encara hi ha un altra cosa més urgent, i així successivament, vaig a dormir cada dia amb un maldecap que déu n'hi dó.

Entre altres coses contestem tots els correus electrònics, tots, no ens en deixem ni un, és voluntat del Mas fer-ho així, i francament ho comparteixo i ho he defensat des del principi. Som els únics que responem tots i cadascun dels correus electrònics que rebem, també els que ens critiquen. La notícia no és això, la notícia és que als altres partits no els responen, els llencen directament a la paperera, a sac, així atenen a la gent i aquest és el seu concepte de participació ciutadana. Així ens ha fet saber molta gent que passa i podeu comprovar-ho, no tenen ni infrastructura preparada, no són seriosos.

Avui El Periódico ens la fot a través d'una enquesta, ni cas, no coincideix en res amb les dades de que disposem nosaltres. De totes les enquestes que estan sortint darrerament pràcticament no n'hi ha cap de fiable, potser el racòmetre és la més seriosa. Sembla, m'ha arribat, que els sociates preparen ofensiva amb la darrera onada d'enquestes, Periódico, CIS, El País... volen generar una sensació concreta, de remuntada se suposa, situació que no és la real.

Crònica de campanya 8

El Miting central de campanya al final va anar de conya. Tan que patiem i el Pavelló al final estava a rebentar, potser 500 persones més de les que hi cabien, drets al final de les graderies i per la pista. A Gràcia per exemple havíem mobilitzat el justet i necessari per l'acte i va venir moltíssima gent. A més, molt bon ambient, tot plegat bon senyal.

Primer miting gros i seriós, amb banderes, sentiment, emoció... suport de l'Imaz, l'Anxo Quintana i del Bloc Nacionalista Valencià. El Mas es va sortir. Tot va anar bé.

El Montilla segueix amb actes format 300-400 persones, bastant indicatiu, imatges pobres d'un dinar no se on que van tenir ahir. Argumentalment també van perduts, han passat del CiU-PP, aniquilat pel notari, ara a dir que el Mas és arrogant i prepotent. Tots els seus mitjans, tot el tripartit i també el PP, superat el tema CiU - PP, ara es dediquen a dir això de la prepotència i arrogància. Mostra de debilitat de qui no té ni idees, ni propostes, ni talla política, i es dedica únicament a mirar de desgastar l'adversari amb qualsevol excusa.

Per cert, respecte això de la prepotència hi ha una prova infalible, igual que amb el DVD. Respecte el DVD, qui el critiqui pregunteu-li si l'ha vist, la resposta serà quasi sempre que No. Doncs qui us digui això de la prepotència digueu-li perque, ja veureu, no sabrà respondre més enllà de criticar atributs físics del Mas.

Demà el dinar generació Catalunya, que ha centrat part del Comitè Electoral Logístic de CiU. Està desbordat, amb problemes per encabir-hi els assistents, format d'acte interessantíssim i que ha resultat un èxit, es convida només gent de 30-40 anys amb perfil inquiet social i políticament i/o emprenedors. Demà veurem com va, l'èxit sembla assegurat però.

A nivell de Gràcia, en aquesta campanya ens estem treballant com mai el ressò mediàtic de districte, però els mitjans locals no estan massa per la campanya, no hi ha seccions especials, ni un seguiment massa acurat, només mencions bastant de passada... i hi ha algun mitjà amb el qual se'ns està pujant la mosca al nas, no diré quin és encara, a veure si ho reconduim.

Crònica de campanya 7

Avui petita guerra d'enquestes en la que no participen els grans mitjans, que suposo treuran les últimes el darrer dia que legalment poden.

El País treu una que diu que pràcticament empatem, 45 a 43, per altra banda el Regió 7, junt amb el Segre i no recordo quin altre mitjà, en treu una que ens dóna crec que 56, per 37-38 dels socialistes. La nostra ja us la vaig dir ahir, 53-54 a 35, 19 diputats d'avantatge però el tripartit encara pot sumar.

Galdós paper el que els socialistes han fet jugar a El País i especialment a l'empresa Opina, que quedarà tacada durant molt temps presentant enquestes amb aquest grau de suposada manipulació. No quadra per enlloc, i curiosament torna a ser un mitjà socialista on apareix una enquesta més que sospitosa.

D'aquí 3 hores tenim el miting central de campanya al Pavelló de la Vall d'Hebron, un acte que feia patir perque no sempre s'han fet actes centrals de campanya i el territori està plagat d'actes que fan que no tothom, ni molt menys, es desplaci a Barcelona. A Gràcia mateix, els darrers dies hem estat més concentrats en l'acte central de Gràcia que en el miting de la Vall d'Hebron, serem bastants però.

Símptoma important de debilitat socialista, el miting final el faran finalment al Palau Blaugrana, o sigui per només 6.000 - 7.000 persones, quan sempre s'havien atrevit amb el Palau Sant Jordi, i l'omplien de gom a gom amb Felipes, Zapateros o qui toqués. La imatge contrastarà de manera molt bèstia amb el Pavelló Olímpic de Badalona, 17.000 persones, on nosaltres farem el miting final.

Crònica de campanya 6

Avui és el dia post-debat. Tots els mitjans, totes les converses, parlen del debat. Va ser un debat força encorsetat, amb talls i contratalls, interrupcions, paper protagonista del moderador, el Josep Cuní. L'escenari no era el millor per als candidats que es mouen amb més soltura, això ja és el que volíen des de les files socialistes. En aquesta línia Piqué va patir, i molt, i l'Artur Mas, tot i les dificultats i entrebancs, va sortir-se'n, en canvi, prou bé. Pel meu gust el debat va quedar massa enmaranyat en arguments de baix nivell, com pactes i contrapactes, retrets etc... i poca proposta, poca alçada. Curiós que el tripartit centri el debat en els 23 anys de govern Pujol, però que no s'han assabentat que ja no hi és i el Govern són ells?. És un fet inèdit, un més en aquesta campanya.

Artur Mas: De menys a més. A la primera part del debat no sabria dir qui era el guanyador, però al final crec que va ser l'Artur Mas. Tot i les dificultats pel format del debat i l'atac de tots contra ell, s'en va sortir prou bé. Pel meu gust hagués utilitzat més l'argument del sucursalisme, el de la dependència del PSC i del Montilla al PSOE, que supura per tots costats.

Joan Saura: Bé per als seus. Va defensar bé els seus arguments. Obsessionat amb l'Artur Mas, per cert, algú li hauria de dir que a nosaltres no ens treurà cap vot, li pot treure al Montilla, a qui no va atacar ni una sola vegada. Va actuar de crossa del Montilla, en la mostra més clara de que el tripartit ahir actuava amb estratègia pactada.

Josep Lluís Carod-Rovira: Entrem ja en el terreny dels suspensos. Amagat. Algú li deuria dir, després del fracàs del debat de l'Estatut, que millor amagar-se, no espifiar-la, i almenys no perdre, i és el que va passar. Tot i que al final ja perdia els papers amb allò dels cognoms i alguna sortida de tò.

José Montilla: Tenia un concepte tan baix de les seves possibilitats en debats que reconec que al principi encara vaig pensar que aguantava el tipus. Amb discursos clarament memoritzats, repetint com un lloro. Al final però es va derrumbar, llegint tot, fins i tot la intervenció final, es va equivocar de fitxa en una resposta, responent una cosa que no era el que es demanava etc...

Josep Piqué: La gran decepció del debat. Crispat, fora de to i d'estudi. Semblava més el seu imitador del Polònia que ell mateix.

Al final del debat queden tres coses, i les tres ens van bé: 1- L'acarament Mas - Piqué, molts ja sabem que qualsevol acord estable CiU-PP és impossible des de fa molt temps, però ahir va quedar encara més clar pels que el seu únic argument polític és treure aquest fantasma. 2- El Montilla no pot ser President de Catalunya. Algú se l'imagina pronunciant, llegint perdó, per exemple, el discurs institucional de cap d'any o de la Diada?. 3- Tripartit unit contra Mas, Carod sense dir-ho, va dir el que Mas li reclamava, si sumen 68 hi haurà tripartit.

A Gràcia acabem de tenir l'acte central, a la Plaça Joanic, coincidint a més amb la visita del Trias al Mercat de l'Estrella. Tot alhora, un repte, i tot ha anat de conya. El Toni Rossich i el Víctor Ranera un muntat un autèntic megaacte a Joanic, gentada de consideració, diversió, nens, pares... I al mercat prou bé, tot i que la receptivitat baixava, en part perque hi havia molta feina i pel malestar de com els van les coses. Algun moc hem rebut. Em molesta quan algú fica tots els polítics al mateix sac sense arguments i fent gracietes. És una bona mostra d'incultura. Cas aillat però.

Per cert, com filtrem la nostra enquesta ja la puc fer pública aquí, ja us garantitzo que és certa, doncs l'he vista. CiU treu en aquests moments 19 diputats al PSC-PSOE, 19¡¡¡¡¡¡ però el tripartit encara pot sumar. CiU 53-54, PSC-PSOE 35, ERC 20, PP 14-15, IC-V 12. Seguim treballant, si sumen 68 el Montilla serà President, i des d'ahir encara tinc més por que ho sigui.

Per acabar, acabo d'obrir la tramesa censal del PSC-PSOE aquí casa meva, i sorpresa, primer pensava que era broma, he tancat i obert els ulls i no, no era broma... Els socialistes recuperen a la seva papereta electoral la nomenclatura PSC-PSOE, teòricament abandonada fa anys, i el logo del puny i la rosa, endevinen a quin públic va dirigit això no? i quin públic perdran també no? Gràcies Montilla per la claredat.

Crònica de campanya 5

Avui la notícia és la nostra proposta del contracte amb Catalunya dirigida als immigrants. Simplement és l'aplicació d'allò dels drets i deures, els immigrants tenen drets, però també deures, deures de comportament i d'integració a la societat que els acull. La notícia l'han recollida alguns mitjans de manera una mica extranya, com un carnet per punts, cosa que no ajuda i caldrà explicar-la bé.

Els altres, novament a remolc de la notícia del dia que presenta CiU. Rarament al món, en la història de les campanyes electorals, deu haver hagut una campanya on un partit tiri tant i els altres vagin tan a remolc. Però que no tenen propostes? que no han planificat la campanya? on són? És al·lucinant veure com tots parlen de CiU. Quan el DVD deien que no feiem propostes, ara que fem propostes es dediquen a destrossar-les sense presentar alternativa... Bé allà ells.

Aquí Còrsega (Seu Nacional de CiU) anem desbordats, jornades de 15-16 hores sense parar, dinant amb 20 minuts, i tot això sempre hi ha coses superurgents i que cremen. Els ànims alts però, som conscients de la importància, històrica també, del moment que vivim, l'1 de novembre Catalunya s'hi juga tant que tot el que penquem serà poc, i de gust que ho fem. Algú s'imagina el Montilla President de la Generalitat? reben trucades cada dia a les ordres del Zapatero?.

I debat, debat, debat, es nota que s'acosta el moment del debat. És aquest vespre a TV3, ja hem preparat tota la documentació etc.., aquesta tarda hi ha la darrera reunió per preparar-lo. Socialistes morts de por, el Montilla té poc a guanyar i molt a perdre. El Mas és un crack als debats, espero fem bons els pronòstics.

A Gràcia per fí la cosa arrenca. Escamots de gent a l'Agrupació omplint bosses de material, ahir vam fer repartiment pels pares a la sortida de les escoles, les bosses literalment volaven i la receptivitat força bona, per sobre de la mitja diria. S'albira ja l'acte de demà dissabte, l'acte central de Gràcia, el comitè electoral ara mateix està volcat en aquest acte.

Crònica de campanya 4

La crònica de campanya d'ahir queda molt centrada en l'acte jove. No recordo el nom de la discoteca, era a l'antic cinema Astoria, París - Aribau. Local plé, maco, ample, tot i que una mica extrany de disposició. Presència de militants de la JNC, també de la Unió de joves, i una generosa presència de jubilats (jubilats de les joventuts s'entén) que curiosament vam ser dels que més vam trigar a abandonar el recinte. Vam veure el Barça, la primera part a baix, d'empeus, com a la general del futbol, pujant al reservat de dalt amb l'Eduard Garcia, regidor nostre a Barcelona, a la segona part, on dissimulavem millor el fet d'estar bastant per sobre de la mitjana d'edat de l'acte. En acabar el futbol, amb derrota d'un Barça que definitivament no està en els seus millors moments, parlaments de l'Artur i el Duran, a part de la Titon i el Cuminal, els candidats joves. Bon ambient, local plé, els de la JNC contents per la mobilització... tot bé, excepte un detall que em va deixar preocupat, no es van sentir els clàssics Mas President Catalunya Independent ¡¡¡ sinó només Mas President. Espero que només sigui un detall anecdòtic.

Fora d'això la campanya segueix força enredada amb DVD's, pressupostos... pocs elements nous, costa fer arribar missatges nous. Bé, un l'hem fet arribar, supressió de l'impost de successions, en l'acte econòmic.

A Gràcia mala sort, ahir per la pluja vam haver d'anul·lar una paradeta mòbil. Inici doncs de la campanya gracienca amb força entrebancs, lògics d'inici de campanya, que per les converses que hem tingut aquest matí sembla van resolent-se pel bon camí.

Per cert, comença a parlar-se ja del debat de divendres a TV3, pot ser molt important per la campanya. Segons ens arriba els socialistes tenen pànic al debat, doncs el Montilla no es desenvolupa bé en situacions d'aquestes, i estan mirant que el debat sigui el més rígid i controlat possible, per evitar el màxim de gols possible d'un Artur Mas amb moltes ganes.

Crònica de campanya 3

Seguim dominant als mitjans i liderant campanya, d'una manera força aclaparadora a més. Quan domines tant hi ha de tot, notícies que ens van bé, d'altres no tant. El balanç però és força bó. Sorpren veure com els altres partits basen les seves declaracions en parlar de tu. Que no saben parlar d'ells?.

El Montilla ahir s'en va a Madrid a votar els pressupostos, resultat, ahir no va fer campanya, increible. Ens confessen que el seu equip de premsa està bastant ociós, i per tant nerviós, i això en plena campanya.

La novetat vé de Madrid se'ns cola a la campanya amb els pressupostos de l'estat. CiU retira l'esmena a la totalitat a darrera hora. D'entrada certa sorpresa per la notícia, que no sabia al moment de sentir-la, amb l'explicació però la cosa no està malament. És posa en crisi el càlcul de la inversió que es decidirà conjuntament Estat - Generalitat després de les eleccions. Per tant tot queda igual i passa a després de les eleccions.

L'acte d'esports d'ahir molt bé, novament desbordat d'assistència i importants figures de l'esport donant suport a l'Artur Mas: Jordi Villacampa, Ferran Martinez, Adam Raga, David Meca, Tommy N'Kono, Toni Jimenez, Ivan Tubau.... Gol a ERC amb alguns d'aquests noms. Ara hi ha l'acte d'economia, creixement i prosperitat, on no sembla que hagi d'haver tant desbordament de gent.

A Gràcia hi havia el repartiment de material a les sortides de les escoles de la zona Travessera de Gràcia - Nàpols. Cara i creu. La cara és la gran receptivitat de la gent en rebre material de CiU, bon senyal. La creu l'escassetat de material, en 10 minuts l'haviem polit tot, és un clàssic problema de l'inici de les campanyes, trucada al director de campanya amb la clàssica frase "Miki, que no hi ha prou material". Avui una nota de premsa que ha sortit amb força retard, bronca amb la Maria per aquest tema. Som a l'inici de campanya i cal ajustar mecanismes, és un clàssic. Som-hi, seguim ¡¡¡

Crònica de campanya 2

Ahir vam signar davant notari el Contracte amb Catalunya, amb els 21 punts claus de la nostra proposta. Per tant entrem directament i amb molta força i potència novament en fase propositiva de la campanya, després del tot el tema del DVD, que ha agrada molt més quan la gent l'ha vist. Recordar que les propostes que més han arribat a la ciutadania abans de la campanya també eren les nostres (ajuts de 1.000 a 4.000 euros anuals per naixement, ajuts compra de pis, 50% lloguer habitatge per joves...).

Tota la campanya segueix girant al nostre entorn, almenys de moment, els altres no saben agafar la iniciativa i entren en terreny de nerviosisme. Atenció als darrers moviments socialistes:

- Manipular la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió perque emprengui accions legals contra CiU pel tema DVD. O sigui, la televisió pública d'un país (TV3) que paguem entre tots, també els convergents, denunciant a CiU pel DVD. Sense comentaris. Més quan tradicionalment s'han fet servir sempre imatges de TV3 en videos i tot tipus de material d'altres partits i no partits.

- Manipular la SER, la seva, on hi ha el cabrejat Francino, perque surti una enquesta que dóna empat Mas - Montilla. Curiós que de 15 enquestes aparegudes 14 donin un avantatge a CiU d'entre 10 i 17 escons, segons l'enquesta, i curiosament la de la SER doni un empat.

- Montilla aixecant-se a mitja entrevista de La Vanguàrdia insultant a l'entrevistador, Xavier Sala Martin. Insults que podeu sentir a http://www.columbia.edu/~xs23/Montilla_Insultando/Montilla_ALL.htm .

No us extranyi que davant la deriva de tot això el Montilla sumi al Vidalquadrisme el victimisme, recurs que no trigarem a veure.

En tot cas la sensació és que la campanya s'embolica amb querelles i coses extranyes i es tensa molt, cosa que crec no interessa a ningú. Ahir al vespre però, veient el 3/24, la impressió era que la cosa es calmava i tornava el debat normal.

Ahir va haver el miting a Cornellà també, sembla que molt bé, pavelló plé a vessar en la línia dels darrers actes. En canvi el Montilla va suar per tenir 400 persones a un feu seu Santa Coloma de Gramenet, bon senyal.

Ja han sortit i he vist els spots de tots els partits, el nostre és bó però li falta una mica d'epica i cor, que suposo apareixeran més cap al final de campanya. El d'Iniciativa força bé, PP en la seva línea, PSC-PSOE discret, el missatge més o menys arriba però és pobre d'imatges i recursos, i el d'ERC el pitjor, amb una mena de coral surrealista, imatges pobres i extranyes i missatge que no arriba. Crec que la campanya d'ERC és de les pijors de moment, pel som com som, per l'anunci, i pels cartells electorals, el del Carod afaitant-se no té pèrdua.

A Gràcia seguim forts, ahir èxit de convocatòria del tema de delegats de carrers, des d'ahir, 100 carrers de Gràcia tenen el seu delegat de Convergència. Iniciativa prou potent i sense masses exemples comparatius quan a política de proximitat.

Bé, seguim, en general sensació de que anem bé, que el Montilla no, però també de campanya enmerdada cosa que fa patir.

Crònica de campanya 1

Avui comença la campanya electoral. Bé, de fet, pels que hi estem treballant ja fa no se quants dies que ha començat, el pas de precampanya a campanya quasi no es nota. Sense anar més lluny, ahir jornada de les dures, 17 hores seguides, i això que era diumenge, 17 hores que començaven a les 7 del matí amb l'homenatge a Companys al Castell de Montjuïc i culminaven amb l'acte d'inici de campanya. A dormir a les 2h i avui a les 9h puntuals Comitè Electoral, el Madí no perdona, l'hem començat a les 9.20h, Comitè curt i bones vibracions. Feina encarregada i al despatx, a pencar. Escric això entre allaus de mails, reunions, trucades....

Comencem la campanya molt bé, amb molt bones vibracions. Ahir el Pavelló de l'Illa es va quedar petit, hi eren els que es veien i potser el mateix nombre de gent que no es veia, drets, apretats, fora del pavelló... n'haguessim omplert un de més gran. La moral va pujant per moments, ahir al vespre s'en notava molta. Les enquestes a favor però encara sense trencar el tripartit, és el repte de la campanya. Tots els partits girant al voltant de les nostres propostes etc... Encara cueja el DVD, quina ràbia els ha fet no fer-ho ells, la prova és que el Zaragoza no parla, síntoma de gol per tot l'escaire. Ha estat un èxit, ahir era el 14è vídeo més vist del món per youtube, a més dels que el van adquirir gratuitament als quioscos i el veien a casa seva. La campanya té molt bona pinta, el DVD, els gadgets luminosos, l'escenografia dels actes, el contracte per notari... sensació de campanya molt moderna, novedosa i diferent. De moment tot té bona pinta, però aguantar 15 dies així és el que serà difícil.

Mentrestant ells segueixen amb les clàssiques tanques publicitàries, grises, fosques, amb missatges difícils de compendre, campanya clàssica, antiga. Els costa moure als seus, ahir només eren 400 al miting inicial. I a sobre sense idees, el Montilla només parla de CiU, a allò de CiU - PP ara s'hi suma la demanda de propostes a CiU i acusació de campanya bruta. Montilla, saps què vol dir cinisme?. Al Zaragoza, de reacció només se li acut que muntar mani del PSC-PSOE davant la seu de CiU, resultat, 6 persones i 8 periodistes, ja, ja, ja, ja.

Pel que fa a Gràcia contents, el Comitè electoral en plena marxa, 15 dels 200 valents que ahir al matí desafiavem la son érem de Gràcia, i a la nit impossible contar-los, anaves veient cares, uns 60 ó 70 militants deuriem ser, simplement recordant els actes a la gent, sense esforç mobilitzador. El que m'ha fet il·lusió es veure com 5 de la quinzena de persones que feien de manera molt original, lletra a lletra, la presentació de l'Artur Mas, eren de Gràcia, una mostra més que generem molta gent vàlida i de la gran implicació que tenim en l'estructura del partit.

Comencem bé doncs, cansats, físicament, no mentalment, veurem com arribem físicament al dia 1, però de moment contents, moltíssima feina, rebentats, però amb els ànims molt alts i això és el que t'aguanta.

Jo sí tinc por

Jo sí que tinc por. Tinc por de la irresponsabilitat del socialistes catalans, millor dit, de l'estratègia, perque no es tracta d'una irresponsabilitat sinó d'una estratègia premeditada.

La suposada trampa que els socialistes havien parat amb el tema del cara a cara, era esperar una resposta negativa de CiU a fer el debat en castellà per tot Espanya, resposta que no podia ser un altra. Una vegada tenien aquesta resposta ja tenien preparada la contraresposta en l'àmbit lingüístic. Casualitat? ficada de pota? no, pura estratègia, estratègia de desesperació electoral per mirar de capgirar tendències, estratègia de qui no li importa gens un país que ni coneix ni estima, perque és propi de persones que ni coneixen ni estimen Catalunya, mirar d'aixecar 2 ó 3 diputats misèrrims en base a sacrificar una llaurada i treballada convivència a Catalunya entre les diverses onades de catalans que històricament s'han incorporat al nostre país, convivència a la que, per cert, el PSC pre Montilla hi havia col·laborat moltíssim.

Doncs sí, jo tinc por, tinc por de que el Lerrouxisme, modernament conegut com a Vidalquadrisme, qui sap si Montillisme d'aquí poc, arribi a la presidència del meu país, a la Presidència de la Generalitat de Catalunya. Ni en el pitjor dels somnis dels catalans podia aparèixer un Vidal Quadras President de la Generalitat de Catalunya, o antigament un Lerroux, doncs tenim el risc real que això passi.

O el tripartit suma menys de 68 escons, o el pitjor dels malsons es pot fer realitat. Perque algú confia en ERC? es parla de si hi ha un límit moral pel qual ERC no faci president José Montilla si el tripartit suma però CiU guanya de molt. Algú creu que Puigcercós o Carod tenen límit moral en aquest àmbit?, si poden ho faran. La seva llavor política els porta a allò de "com pitjor millor", es com es mouen amb més agilitat, són els de la gestió és igual, l'important és ocupar el Govern, o els de primer el partit i després el país. Els mateixos que han fet el que han fet al Govern i al país. Trista i lamentable experiència, qui ho havia de dir, la dels hereus del PSAN, MDT i companyia al Govern de la Generalitat, amb un balanç que sobra comentar, però que va començar fent per primera vegada a la història un President candidat d'un partit d'obediència espanyola, i que pot culminar fent President un Lerrouxista. Els extrems es toquen com diria algú.

Perque l'equidistància d'ERC no se la creuen ni ells. Es pot ser equidistant entre un Vidalquadrista i un nacionalista català encara que puguis tenir diferències amb aquest darrer? algú dubta qui serà President si el PSC-PSOE guanya d'un sòl vot?, algú dubta que Montilla no serà igualment President gràcies a ERC si CiU guanyés d'un sòl vot?. Això no són igualtat de condicions, això no és equidistància. Quan aneu a votar tingueu ben presents tots els elements.

Jutges i okupes

Abans d'ahir vam tenir Consell Plenari a Rius i Taulet. Un Plenari llarg, dels més llargs que recordo, prop de 5 hores allà tancats, amb molts temes a tractar, i una audiència pública amb força intervencions, algunes d'elles molt llargues, massa llargues.

Algunes notícies del Plenari de l'Ajuntament de Gràcia serien l'elecció del nou President, Ramon Nicolau, el tercer en pocs mesos; la mala notícia de que el PP de Gràcia, que de la ma d'Alberto Belon semblava una mica més moderat i integrat a la normalitat política catalana, al final és igual que el PP català i espanyol, el PP que tots coneixem vaja; i l'aprovació d'uns pressupostos d'absoluta continuitat, molta pedra i poc cor.

La notícia mediàtica però, segur que és la declaració institucional del Consell Plenari, a proposta de CiU, que en presència de l'Alcalde, i també de la històrica advocada Magda Oranich, adquiereix més solemnitat, segons la qual el Districte de Gràcia demana més celeritat al poder judicial per atendre les demandes referents a habitatges okupats.

No recordo que cap estament públic s'hagi pronunciat mai de manera tan clara i amb una petició tan valenta sobre aquesta qüestió. Tots sabem, i és públic i notori, que el moviment okupa, en el qual cal distingir entre violents i pacifics, és un autèntic expert en moure's en la maranya legal que sempre els acaba afavorint en detriment dels veïns.

Primer, com pot ser que aquesta maranya legal ho allargui tant tot i acabi protegint les okupacions fins i tot violentes?, perquè ningú s'ha plantejat reformar la legislació per accelerar els tràmits i protegir als ciutadans? que és el que ha de fer la Llei.

Segon, és una nova mostra del mal estat del poder judicial, amb una divisió de poders que només existeix a nivell formal, però no real, polititzat fins a la mèdula (aquests dies podem veure un nou episodi al voltant del cas Garzon i l'11-M), lent fins a la desesperació, antiquat administrativament i més un problema que una solució alhora de resoldre casos com okupacions.

Des de Gràcia hem fet un crit pioner a resoldre aquesta situació, i per unanimitat, com es fan les grans polítiques.

Conflicte lingüístic al Restaurant Xaloc de Fenals (Lloret de Mar)

Cito aquest Restaurant en positiu, i no en negatiu com veureu tot seguit. El cas és que aquest dissabte passat vaig tenir un conflicte lingüístic d'aquests que tant sents a parlar i tants cops has llegit, i que de tant en tant et toca patir.

Estàvem celebrant l'immediat naixement de dos nous nens del grup, el Nel i la Mar, i ens vam trobar com dues camareres, en demanar-los en català el que volíem per sopar, van demanar-nos que els parléssim en castellà. A la meva zona em va tocar una que, dins del que cap, ho va dir de manera bastant educada, aprofitant jo per dir-li que apendre'l no costa tant. Més mala sort van tenir però a l'altra banda de la taula, amb una camarera diferent, "en castellano", va ser la seca i maleducada resposta que van rebre els de l'altra punta de la taula. Tot va quedar en una situació violenta i alguns lògics comentaris sobre el tema durant el sopar.

L'endemà però, amb més calma, vaig dirigir-me a l'establiment per parlar amb l'encarregat i comentar-li el que havia succeït. Francament no em podien atendre millor, molt amablement em van demanar disculpes i donar tot tipus d'explicacions que em van deixar més que satisfet, fins i tot em van dir que havíen fet fora a la camarera antipàtica, quedi clar però que no era pel nostre incident que l'havien fet fora (doncs fins que jo vaig aparèixer per allà l'endemà ni sabien el que havia passat la nit anterior), l'han fet fora per una qüestió "d'actitud" segon em van dir.

Se suposa que a l'altra camarera, la més simpàtica, li explicaran que aquí es parla català, o també català, i que és d'educació i respecte mínim, no ja que el parli, que també, sinó que atengui als seus clients en la llengua del propi país. Per tant ja es pot anar tranquilament a sopar al Restaurant Xaloc, enfront mateix d'una de les platges més maques del país, Fenals.

Tot i que ja hi ha web's, blogs etc... que ho fan, estaria bé que tots denunciessim aquests casos, i si n'heu patit, per exemple deixar-los recollits en forma de comentari d'aquest post.