Moviments a l'abstenció

Tradicionalment l'abstenció a Catalunya s'ha relacionat amb l'Àrea metropolitana de Barcelona, amb perfil de pocs estudis, jove, poc implicat amb la societat etc...

És un perfil que efectivament ha valgut per explicar l'abstenció a Catalunya tranquil·lament fins fa uns 15 anys.

Des de llavors, la forta i creixent crisi de la política, amb una notòria separació entre política i societat (i no només entre la societat menys formada i preparada), ha anat creant noves bosses d'abstencionistes, en forma d'antics votants descontents.

Darrerament però, i quan dic darrerament em refereixo als darrers 10 anys, l'abstenció s'ha nodrit d'un nou tipus d'elector completament nou, el votant nacionalista.

No es tracta exactament del votant entre CiU i ERC, molest amb CiU i ERC a la vegada, que també n'hi deu d'haver d'aquests, sinó del resultat de les polítiques d'Aznar i Zapatero, de l'Espanya centralista, incomprensiva i tancada. És un electorat que ha anat interioritzant el discurs del "ja n'hi ha prou", que ja no pot més d'Espanya, i que té un missatge polític molt simple, autodeterminació i independència ja, i qualsevol altra cosa són "monsergues" sense cap valor.

Són, per exemple, bona part dels de la manifestació de Brussel·les de l'altre dia, o dels de la del dret a decidir de fa dos anys... No són pocs, són molts, i cada vegada són més.

I a les estadístiques, i no només a l'olfacte polític em remeto: El creixent número de partidaris d'un referèndum d'autodeterminació, la victòria del Sí en aquest referèndum que comença a aparèixer en algunes enquestes o la pròpia capacitat mobilitzadora d'aquestes manifestacions. També les darreres anàlisis de l'abstenció indiquen com aquesta respon positivament a plantejaments nacionalistes, on hi recullen un suport superior a la mitjana, fet que indica que l'electorat abstencionista podria ser més nacionalista de mitjana que el propi electorat que sí vota.

Si a Convergència i Unió som capaços de sintonitzar amb aquesta gent, sense perdre la referència com a partit central, seriós, de Govern, de gestió i millor partit per gestionar la crisi econòmica, CiU té la recuperació del Govern català per al catalanisme polític a les seves mans.

Si pel contrari no sabem fer-ho, els partits espanyolistes es veuran reforçats a les urnes, no perque siguin més, sinó perque part del nacionalisme s'absté. La premsa hispànica i altres de més sorprenents tindrien fet el seu discurs, en la constatació d'un gravíssim error d'aquests nacionalistes abstencionistes.

Des del meu punt de vista això no passa per realitzar el referèndum d'autodeterminació demà mateix, doncs amb un Govern català governat des de la Moncloa, això és directament inviable. El mateix error seria però, mantindre el discurs dels anys 80 sobre l'autodeterminació, quan aquesta recollia suports no gaire superiors al 20% i el sobiranisme era absolutament minoritari. L'autodeterminació ja no és una cosa de minories, que no descartem i que ja arribarà quan toqui, lluny, perque encara queda molt.

Tan erroni és un plentejament com l'altre, i en saber interpretar i traslladar el posicionament just i correcte, pot estar una de les claus electorals de les properes eleccions nacionals.

El PSC es treu la careta

El procés electoral del País Basc ha servit per veure mostres del que realment és el PSC, per treure-li la careta, si es que encara la porta, doncs pocs són ja els que li veuen.

L'acceptació del pacte del seu partit amb el PP s'ha pogut veure amb la presència de nombrosos autocars de militants del PSC-PSOE al miting final del PSE-PSOE, amb el silenci dels dirigents socialistes catalans, i amb nombrosos detalls tan menors com significatius.

El PSC es treu la careta i admet l'eix nacional, l'eix catalanista - espanyolista com a eix vàlid i perfectament per sobre del caduc eix esquerra - dreta que fa poc encara utilitzàven. I evidentment es posicionen al costat del PP, o sigui del costat espanyolista.

Entre aquests detalls menors, una mostra, una simple carta al director que envia una militant socialista de Tavèrnoles (Osona) i que deixa ben a les clares el posicionament del seu partit en tots aquests aspectes:


"Vaig tenir l'honor de poder assistir al míting de Patxi Lopez a Bilbao i personalment va ser molt enriquidor; 5.000 persones aplegades per donar suport al candidat socialista, joves cridant "Ari, ari, ari, Patxi Lehendakari" i entre ells uns quants osonencs que vàrem viatjar durant més de 12 hores per donar-li suport. La veritat es que esperava amb il·lusió aquests bons resultats del PSE-EE, perquè Euskadi necessita aquest canvi. El poble basc no necessita més enfrontaments ni divisions i per això ja era hora que els bascos diguessin no a Ibarretxe i no al radicalisme dels nacionalistes"


Sense comentaris. Queda tot molt clar.

Caballerositat o estafa

Quan un equip està guanyant de molt un altre, no poques vegades, aquest abaixa els braços per no passar-se o per teòric respecte al rival.

Aquest mateix any, un munt de partits del mateix Barça, han acabat a la primera part amb 4 ó 5 a zero, i a la segona part no hi ha hagut cap gol.

El darrer 0-3 del Barça al Bernabeu, es va comentar, sense problema, que els jugadors del Barça havíen abaixat els braços per no excedir-se amb el rival, donada la bona sintonia personal entre alguns jugadors d'ambdues plantilles.

Aquesta pràctica és rebuda sense cap crítica o amb ple respecte per part dels mitjans de comunicació. Per mi és una estafa.

Els afeccionats paguen per veure espectacle, i no 45 o 30 minuts d'espectacle, sinó 90 minuts. Si un equip ha de guanyar per 10 a zero l'altre que el guanyi, esdevindrà un partit històric, i serà la millor manera de mostrar el respecte que es mereixen als afeccionats.

És una pràctica estesa i admesa i que jo vull denunciar i mostrar-hi el meu desacord.

Carta abierta al PNV / Carta oberta al PNB

Apreciados,

De entrada lamento no saber euskera, motivo por el cual solo puedo dirigirme a vosotros en castellano.

Este escrito és para solidarizarme con vosotros, con lo que os han hecho, y tambien para explicaros nuestra experiencia, similar, porque intuyo que van a ir por los mismos derroteros.

Desde mi punto de vista en este proceso ha habido premeditación, nocturnidad y alevosia. Ahora descubren los ilusos la verdadera razón de ilegalizar Batasuna, ni la lucha contra el terrorismo, ni garantizar la democracia, ni defender la constitución... la prioridad era otra, echaros, y era más fácil así. Para nada cuenta que la mayoria tanto social como en las urnas siga siendo claramente nacionalista, con tal de conseguir el poder eso a ellos les da igual.

Evidentemente lo hicieron los dos juntos, PSOE y PP, con los poderes fácticos detrás, poderosos poderes fácticos de caverna a los que Zapatero ni se ha planteado frenar, no puede, aun dependiendo de ello su propio gobierno. Y lo hicieron buscando lo que ahora va a pasar, echar al nacionalismo basco de la Lehendakaritza. És igual quien de los dos gobierne, PSOE o PP, el que saque más votos, pero da igual, lo importante para el proyecto de unidad de España y eliminación de todo lo que vaya en su contra, era echaros. En eso, que és lo importante, van a una.

Aquí nos pasó lo mismo con una diferencia no menor, en quien se apoyó el PSOE no fué el PP, curiosamente y contribuyendo a esa estrategia transparente, que és la misma aquí en Catalunya, fue un partido nacionalista y no el PP. No sé decir cual de las dos versiones és peor la verdad, aunque és cierto que esto implica que el PSOE tenga aquí un cierto freno a esta estrategia desnacionalizadora, que no tendrà, al contrario, en Euskadi.

En Euskadi tienen la vergüenza de hablar de proyecto y gobierno no frentista. Me suena este cinismo sin límite, aquí tenemos tambien expertos en eso en sus filas. No tengais la menor duda, será frentista, y será frentista porque todo forma parte de una misma estrategia, esa de los poderes fácticos cavernarios de Madrid, la de liquidar todo nacionalismo, periférico dicen ellos, que haya por cualquier lado, y que ponga en duda la indisoluble unidad de España, unidad política, peró tambien lingüística, cultural etc... És una estrategia tejida de años atrás, con complicidades en todos los niveles, y que supera absolutamente al propio PSOE, al propio PP, a Patxi Lopez y al que sea, que no són más que marionetas al servicio de toda esta estrategia.

Desgraciadamente en Catalunya vamos 5 años por delante que vosotros en este tema y podemos deciros algunas cosas, por donde van a ir, que haran. De entrada no hace falta que os pregunteis si hay proyecto o no, no lo hay, simplemente no lo hay, no lo tienen, y les da igual. El único proyecto és desnacionalizar, descatalanizar, "desvasquizar" allí. Aquí lo llaman eliminación de la "crosta nacionalista" (costra nacionalista) que segun ellos lo impregna todo y que se dedican a eliminar poco a poco, si pueden. Más allá de eso y de mantenerse en el poder gestionando simplemente el titular del dia siguiente, no hay nada, nada más.

Primero vendrá lo de la alternancia. El PNV és malo porque és nacionalista y solo por el hecho de llevar más de 20 años en el poder, ellos són los buenos porque són renovación. Luego lo del nacionalismo, el PNV és malo porque és frentista y nacionalista y divide a la sociedad, por supuesto se supone que ellos no són frentistas ni nacionalistas españoles ni dividen a la sociedad.

Más tarde vendrá una campaña, sobretodo mediática, porque dominan todos los medios, de descrédito de los más de 20 años de Gobierno nacionalista en Euskadi. En eso sí invertiran dinero, millones de euros, no en políticas sociales, pero en eso sí. Nada de respeto al pasado, la campaña os hará aparecer como un Gobierno que no hizo nada, anticuado, antiguo, sectario, e intentaran minimizar y esconder la figura de vuestros Lehendakaris. Todo esto acompañado de un rastreo de debajo de las alfombras hasta el último rincón, buscando lo que sea, sea verdad o no o a medias, para desgastaros más y más. A eso tambien dedicaran dinero, mucha gente y muchas horas, a otras cosas no, a eso sí.

En la administración empezaran a aplicar lo de la costra nacionalista, iran hechando a todo el mundo con la historia de que és costra nacionalista, y se pondran ellos y sus amigotes, ampliando la administración lo que sea necesario, hasta que quepan todos, doblandola si hace falta, haciendola presente en todo, controladora de todo y asfixiadora de todo. A eso si dedicaran dinero, mucho, a otras cosas no, a eso sí.

Políticamente ya se le escapó a Basagoiti por donde van a ir, los puntos sensibles seran la enseñanza, la lengua, la cultura... todos los focos de iluminación de la cultura basca seran objecto de su política, con un solo objectivo, ellos le llamaran desnacionalización, en realidad será desvasquización, y también españolización. Empezad por haceros fuertes como oposición en esos campos, seran los primeros a por los que iran. A eso también dedicaran presupuesto y dinero, a otras cosas no, a eso sí.

Al cabo de poco empezaran a hacer campañas publicitarias, en las que también invertiran millones de euros, en eso sí, en otras cosas no. Campañas en las que pretenderan explicar todo lo que estan haciendo en el gobierno, hechos y no palabras, políticas cara a la gente y no nacionalismo. Cinismo puro, en realidad poco más haran que aquello de eliminar la costra nacionalista.

Podria alargarme mucho más explicando lo que creo que haran, por donde iran, cuales seran los pasos, los que van siguiendo aquí, y que seguro haran de manera similar allí. Dejemoslo aquí y vayamos viendo.

Teneis la mayoria social y la razón, estad pues tranquilos, la justícia siempre se abre camino pronto o tarde. En Catalunya ha costado, pero el sol empieza a salir entre los negros nubarrones que ahora se ciernen sobre vosotros. Resistid, haciendo oposición, y vigilando aquellos aspectos que más habeis trabajado des del gobierno, porque seran los primeros y que más atacaran. Y como decia Raimon respecto a Euskadi, "el agua és siempre vida, entre montañas y valles, el agua és siempre vida bajo el cielo gris. Llevaba la fuerza el viento de un pueblo que ha sufrido tanto, llevaba la fuerza el viento de un pueblo que intentan escondernos. Todos los colores del verde Gora Euskadi dicen fuerte, la gente, la tierra y el mar, allá en el Pais Vasco".

Gora Euskadi Askatuta i Visca Catalunya Lliure.





Benvolguts,

D'entrada lamento no saber Euskera, motiu pel qual només puc dirigir-me a vosaltres en castellà.

Aquest escrit és per tal de solidaritzar-me amb vosaltres, amb el que us han fet, i també per tal d'explicar-vos la nostra experiència , similar, perquè intueixo que seguiran els mateixos camins.

Des del meu punt de vista en aquest procés hi ha hagut premeditació, nocturnitat i alevosia. Ara descobreixen els il·lusos la vertadera raó d'il·legalitzar Batasuna, ni la lluita contra el terrorisme, ni garantitzar la democràcia, ni defensar la constitució... la vertadera prioritat era un altra, fer-vos fora, i era més fàcil així. No compta per a res que la majoria tant social com a les urnes segueixi sent clarament nacionalista, amb tal d'aconseguir el poder, això a ells els és igual.

Evidentment ho van fer tots dos junts, PSOE i PP, amb els poders fàctics al darrera, poderosos poders fàctics de caverna als que ni tan sols Zapatero s'ha plantejat aturar, no pot, encara que hi depengui el seu propi Govern. I ho van fer buscant el que ara passarà, treure el nacionalisme basc de la Lehendakaritza. És igual qui dels dos governi, PSOE o PP, el que més vots tregui, però és igual, allò important per al projecte d'unitat d'Espanya i d'eliminació de tot el que hi vagi en contra, era treure'us. En això, que és el més important per ells, van a una.

Aquí ens va passar el mateix amb una diferència important, en qui es va suportar el PSOE no va ser el PP, curiosament i contribuint a aquesta estratègia transparent, que és la mateixa aquí a Catalunya, va ser un partit nacionalista i no el PP. No sé dir quina de les dues versions és pitjor, la veritat. Tot i que és cert que això implica que el PSOE tingui un cert frè aquí a aquesta estratègia desnacionalitzadora, frè que no tindrà, al contrari, a Euskadi.

A Euskadi tenen la vergonya de parlar de projecte i govern no frontistes. Em sona aquest cinisme sense límits, aquí també tenim experts en aquesta matèria a les seves files. No tingueu el menor dubte, el Govern serà frontista, i serà frontista perque tot forma part d'una mateixa estratègia, aquella dels poders fàctics cavernaris de Madrid, la de liquidar tot nacionalisme, perifèric diuen ells, que hi hagi per qualsevol costat, i que posi en dubte la indisoluble unitat d'Espanya, unitat política, però també lingüística, cultural etc... És una estratègia teixida d'anys endarrera, amb complicitats a tots nivells, i que supera absolutament al propi PSOE, al propi PP, al Patxi Lopez i al que sigui, que esdevenen marionetes al servei de tota aquesta estratègia.

Desgraciadament a Catalunya anem 5 anys per davant que vosaltres en aquest tema i podem dir-vos algunes coses, per on aniran, què faran. D'entrada no cal que us pregunteu si hi ha projecte o no, no n'hi ha , simplement no n'hi ha, no en tenen, i els és igual. L'únic projecte és desnacionalitzar, descatalanitzar, "desvasquitzar" allà. Aquí en diuen eliminació de la crosta nacionalista, que segons ells ho impregna tot, i que es dediquen a eliminar poc a poc, si poden. Més enllà d'això i de mantindre's al poder gestionant simplement el titular de l'endemà, no hi ha res, res més.

Primer vindrà allò de l'alternança. El PNB és dolent perque és nacionalista i només pel fet de portar més de 20 anys al poder, ells són els bons perque són renovació. Després allò del nacionalisme, el PNB és dolent perque és frontista i nacionalista i divideix a la societat, per suposat ells no són frontistes ni nacionalistes espanyols ni divideixen a la societat.

Més tard vindrà una campanya mediàtica, sobretot mediàtica, perque dominen tots els mitjans, de descrèdit dels més de 20 anys de Govern nacionalista a Euskadi. Aquí sí que invertiran diners, milions d'euros, no en polítiques socials, però en això sí. Res de respecte al passat, la campanya us farà aparèixer com un Govern que no ha fet res, antiquat, antic, sectari, i miraran de minimitzar i amagar la figura dels vostres Lehendakaris. Tot això anirà acompanyat d'un rastreig sota les catifes fins al racó més amagat, buscant el que sigui, sigui veritat o no, o a mitges, per tal de desgastar-vos més i més. A això també hi dedicaran diners, molta gent i moltes hores, a d'altres coses no, a això sí.

A l'administració començaran a aplicar això de la crosta nacionalista, aniran treient a tot el món amb la història de que és crosta nacionalista, i s'hi posaran ells i els seus amics, ampliant així l'administració tot el que sigui necessari, fins que hi capiguen tots, doblant-la si cal, fent-la present en tot, controladora de tot i asdfixiadora de tot. A això sí que hi dedicaran diners, molts diners, a d'altres coses no, a això sí.

Políticament ja se li va escapar al Basagoiti per on aniran, els punts sensibles seran l'ensenyament, la llengua, la cultura... tots els focus d'iluminació de la cultura basca seran l'objecte de la seva política, amb un sòl objectiu, ells li diran desnacionalització, en realitat serà desvasquització, i també espanyolització. Comenceu a fer-vos forts com a oposició en aquests camps, seran els primers a pels que aniran. A això també hi dedicaran pressupost i diners, a d'altres coses no, a això sí.

Al cap de poc començaran a fer campanyes publicitàries, on també hi invertiran milions d'euros, en això sí, en altres coses no. Campanyes en les que pretendran explicar tot el que está fent el Govern, fets i no paraules, polítiques de cara a la gent i no nacionalisme. Cinisme pur, en realitat poc més faran que allò d'eliminar la crosta nacionalista.

Podria allargar-me molt més tot explicant el que crec que faran, per on aniran, quins seran els passos, els que van fent aquí, i que segur que de manera similar faran allà. Deixe-m'ho aquí i ja anirem veient.

Teniu la majoria social i la raó, estigueu doncs tranquils, la justícia sempre s'obre camí, aviat o tard. A Catalunya ha costat, però el sol comença a sortir entre els negres núvols que s'acosten ara a vosaltres. Resistiu, fent oposició, i vigilant aquells aspectes que més heu treballat com a Govern, perque seran els primers i que més atacaran. I com dèia Raimon respecte Euskadi, "I l'aigua és sempre vida entre munyanyes i valls. I l'aigua és sempre vida sota la grisor del cel. Portava el vent la força d'un poble que ha sofert tant. Portava la força el vent d'un poble que ens han amagat. Tots els colors del verd, gora Euskadi, diuen fort, la gent, la terra i el mar allà al País Basc".

Gora Euskadi Askatuta i Visca Catalunya Lliure.

I ara programa electoral

La direcció del partit i especialment el Director de campanya Quico Homs, em va proposar fa unes setmanes de ser Responsable del programa electoral de CiU a les eleccions europees. Fins ara havia participat ja en diversos equips d'elaboració de programes, però mai encara n'havia estat màxim responsable.

Agafo aquesta responsabilitat amb lògica il·lusió i ja fa unes setmanes que hi treballo junt amb l'equip redactor, a qui cal agrair l'enorme feina que està fent, com sempre, contrarellotge.

Plantegem el programa, que encara està en fase amb prou feines de primer esborrany, amb 5 grans àmbits:

- El plantejament estratègic general, amb la tradicional aposta de Convergència i Unió pel procés de construcció europea, actualitzat a l'Europa post tractat constitucional, i amb una valenta aposta d'evolució, aproximació i simplificació de l'administració europea.

Un plantejament que recull també l'aposta catalana per ser a Europa i al món, per autodesenvolupar-se cercant també a fora el reconeixement com a nació que no troba a dins de l'estat. El ja n'hi ha prou que expressa bona part del poble català respecte les relacions de Catalunya amb Espanya aplicat a trobar el màxim possible de reconeixement i sortides polítiques a nivell europeu complementàriament a la necessària feina que cal seguir fent a nivell d'estat.

- Catalunya porta d'Europa. La possibilitat de Catalunya de convertir-se en la porta d'Europa a través dels seus ports, combinat amb una imprescindible actualització de totes les nostres infrastructures, especialment la comunicació amb el nord i amb el sud.

- Un territori sostenible. El reconeixement del canvi climàtic com a realitat objectiva, i l'adaptació de totes les polítiques a aquest fet.

- L'Europa social. Reafirmació de l'Estat del Benestar, la gran aportació d'Europa al món. Un estat del benestar amb plena vigència però amb necessitat d'adaptar-se als nous temps i a la crisi.

- L'Europa democràtica. Amb simplificació, proximitat, transparència i transformació de les institucions europees.

Tot plegat liderat per un enorme candidat, Ramon Tremosa, un dels màxims, sinó el màxim, expert del país en matèria de finançament, infrastructures, logística i economia en general. Amb una recepta clara per sortir de la crisi en forma de l'oportunitat de Catalunya de ser porta d'Europa, i amb un platejament nacional plenament ambiciós, actualitzat, posat al dia i net de rèmores del passat.

Us convido a fer totes les aportacions que vulgueu. Podeu veure el guió complert i fer les aportacions a través del procés participatiu que tenim obert a la web http://www.tremosa.cat/. També al Grup de Suport a Ramon Tremosa del Facebook, o també ferme-les arribar a mi directament a través d'aquest blog.

1 any de ZP 2

El segon Govern Zapatero ha complert un any. Moment de valoracions.

Crec que la paraula que descriu aquest primer any del Govern de Zapatero i el PSOE segona part és desbordament.

El Govern del PSOE i el mateix Zapatero estan desbordats. Desbordats per la crisi, desbordats per la manca de projecte, desbordats per la manca d'idees, desbordats per la manca de gestió.

El Govern Zapatero és un molt bon exemple de la crisi del socialisme mundial i el seu esgotament de projecte i idees. El PSOE viu en una dinàmica més de sobreviure setmana a setmana i mantindre's en el poder, que no de gestionar i governar. O sigui, igual que Montilla i el tripartit aquí. A falta de projecte i idees els socialistes han trobat en fer-se experts en sobreviure de la manera que sigui i assolir i mantenir el poder, el seu salvavides polític.

Pel que fa a Catalunya, l'escàndol és ja de tal nivell, que es fa difícil de calcular. Zapatero ha mentit, enganyat, burlat i vilipendiat Catalunya tantes vegades que la seva paraula ja no té ni valor. Simplement Zapatero passa de Catalunya. I ho pot fer, perquè tot i maltractar-la fa anys, els vots li cauen igual, en un comportament polític que els catalans ens hauríem de fer mirar i que ens està costant caríssim.

Un x un:

Jose Luís Rodriguez Zapatero: Desbordat. El somriure i simpatia comencen a no servir.

Maria Teresa Fernandez de la Vega: La seva habilitat comunicativa la salva. La seva tasca efectiva és però força desconeguda.

Pedro Solbes: Bon gestor de números en temps de pau econòmica. Desbordat en temps de crisi on cal tenir projecte, idees i aplicar-les. Sorprenent que segueixi de ministre havent errat totes les previsions, no presentant alternativa a la crisi i reconeixent públicament que no sap com fer-ho i que enveja als ministres que marxen.

Miguel Angel Moratinos: La preparació acadèmica la té tota, però la política exterior espanyola segueix sense rumb visible.

Francisco Caamaño: Encara no s'el pot jutjar. Esperem que abordi, d'una vegada per totes, la modernització de la justícia

Mariano Fernandez Bermejo: Un Ministre sobradament preparat però que va cometre alguns errors imperdonables.

Carme Chacón: Ministra florero situada en un trampolí per saltar més amunt. Quina és la seva gestió i les seves propostes, política i objectius en matèria de defensa?. Mai un/una ministra havia estat tan ben valorada sent tan desconeguda la seva gestió. D'això s'en diu operació de màrqueting polític.

Alfredo Perez Rubalcaba: Em sembla una de les persones més preparades, serioses i honestes d'aquest Govern.

Magdalena Alvarez: La burla a Catalunya i a la dignitat de la política.

Mercedes Cabrera: No la puc valorar. No se que fa.

Celestino Corbacho: El creixement desbocat de l'atur impedeix fer cap altra valoració de la seva gestió. Se'l veu còmode en política espanyola, la única que sempre ha entès.

Miguel Sebastian: Sense recepta contra la crisi i amb algunes patinades històriques com a bagatge.

Elena Espinosa: Gestió desconeguda.

Elena Salgado: Tot encallat en política autonòmica. Fa bé per tant la seva tasca centralista.

Cesar Antonio Molina: Ministre dòcil i còmode per a la cultura castellana més rància.

Bernat Sòria: Gestió sense errors però sense fites. Desapercebut.

Beatriz Corredor: Ministra florero. Assisteix impàvida i atònita als esdeveniments en el món de la construcció i de la vivenda. La pregunta és quants funcionaris i diners ens costa tenir aquest ministeri perque hi hagi algú a dins superat, impàvid i atònit.

Cristina Garmendia: Ministra i gestió desconegudes.

Bibiana Aido: Ministeri i ministra d'entrada cara a la galeria. Cal reconèixer però que s'ha anat fent camí en polítiques d'igualtat. Aquí si hi ha rumb i Aido el segueix.

Brussel·les

La gran pregunta abans, durant i després de la manifestació era quants érem. A simple vista ja es veia que érem molts, milers. La simple observació del pas de la manifestació, francament llarga, pel centre de Brussel·les, deixa sens dubte que allà hi havia milers de persones, no se quantes, però uns quants milers, molta gent, que és el que compta.

Tenint en compte que la manifestació era a Brussel·les, amb les dificultats logístiques i econòmiques que això comporta, es pot considerar un absolut i rotund èxit sense precedents.

Així doncs la manifestació de Brussel·les s'afegeix a l'èxit de la manifestació pel dret a decidir de fa un any i mig, al creixement del sobiranisme i independentisme desacomplexat i a les enquestes que ens diuen que avui podria guanyar un referèndum d'autodeterminació, si bé aquestes enquestes fallen en la previsió de la participació que seria altíssima i aniria en contra del Si.

Tot plegat ens indica que alguna cosa es mou. A les urnes encara no es nota, en gran part perque bona part dels participants en aquestes manifestacions s'abstenen decebuts amb les formacions polítiques nacionalistes majoritàries, però alguna cosa es mou.

La burla de Zapatero amb Catalunya, el desastre del tripartit, la crisi nacional, la crisi social, la crisi de l'Estatut, la crisi del finançament, la crisi moral i de confiança, el menyspreu de l'estat espanyol vers Catalunya... tot això va creant aquest caldo de cultiu que no es manifesta encara a les urnes per les raons abans exposades, però sí que es manifesta en situacions com les descrites.

Tot plegat desacredita del tot els qui encara defensen la centralitat entesa com la mateixa que als anys 80, com si no s'hagués mogut. La centralitat s'ha mogut cap al nacionalisme i CDC amb ella.

Aquests són els missatges que jo interpreto de Brussel·les i que crec que CDC i CiU hem de saber llegir.

Al marge de la manifestació, de la meva curta estada a Brussel·les en destaco el següent:

- L'aeroport és modern i immens. Un exemple.

- No viuria mai a Bèlgica, malgrat l'encant dels centres històrics de bona part de les seves ciutats.

- Sempre que vaig a Brussel·les acabo a "Le Roi d'Espagne" a la Grand Platz, que segueix sent preciosa.

- Cuiden els centres històrics de les ciutats, però la perifèria està bastant deixada.

Consell Plenari de l'Ajuntament de Gràcia: Cadascú al seu lloc

El millor resum del Plenari d'ahir de l'Ajuntament de Gràcia és la sensació de que es va posar cadascú al seu lloc.

Van rebre de valent els Consellers de Govern que no fan res, en especial Alícia Fernàndez per joventut i David Companyón per Serveis socials. I això ja és opinió meva, estic molt content del paper del Grup de CiU ahir, gairebé tots van parlar, gairebé tots protagonitzàven algun punt del Plenari, i tots, no només s'en van sortir, sinó que van demostrar coneixement de la matèria, habilitat política, dialèctica i van assolir els objectius marcats.

Crec que tenim un equip preparat per governar Gràcia i clarament, molt clarament, millor i més disposat que l'actual equip de Govern.

Aspectes destacats d'ahir:


Grup de treball canvi de nom carrers

Es va aprovar la nostra proposta d'acord de creació d'un grup de treball d'experts per abordar el canvi de nom pendent d'alguns carrers de Gràcia encara amb noms franquistes o que no responen a res (Secretari Coloma, Ramiro de Maeztu). Aquesta proposta ordena i aborda tot el soroll dispers que hi ha sempre a Gràcia en aquest camp.

Tres Turons

Era el punt estrella del Plenari. El van retirar perque a Horta encara no es presenta. Potser això demostra que a Horta estan sent una mica més curosos amb aquest tema que a Gràcia.

ICV

Certament ahir vam tenir un conflicte polític i dialèctic amb els dos Consellers d'ICV-EUIA a Gràcia, però és que hi ha coses que arriba un punt que no es poden deixar passar.

Les tres Comissions que porten, ja ningú recorda quan es van reunir la darrera vegada (mobilitat), o simplement no es reuneixen (serveis socials i accessibilitat). Això implica activitat zero en aquests camps. O més sorprenent encara, sí activitat a mobilitat, amb l'abordatge de més superilles, sense que s'hagi informat als veïns de res, perque la Comissió de mobilitat no s'ha reunit.

El colmo de tot plegat el trobem a Serveis socials. Precisament en un mes on Gràcia ha estat portada d'un mitjà de comunicació nacional per les anomenades cues de la gana, i en l'únic àmbit on tenim algunes competències per abordar les necessitats socials derivades de la crisi, el Conseller David Companyón d'ICV-EUIA, que no ha reunit encara la Comissió de Serveis Socials i que té gestió desconeguda en aquest àmbit, es va permetre fer conyeta i frivolitzar sobre aquestes cues. Evidentment la nostra reacció va ser dura i vam demanar rectificació o dimissió.

El coneixement de la matèria i capacitats de la nostra Consellera Esther Padró, va acabar de posar en evidència ICV, i per extensió tot el Govern, en la gestió de les polítiques socials a Gràcia.

Polítiques de joventut

El passotisme en la gestió de la Consellera Alícia Fernàndez (PSC-PSOE), que ha acabat literalment liquidant la Comissió de joventut, va ser ahir objecte de múltiples crítiques per part de tots els grups de l'oposició. El missatge per Fernàndez és clar, o espavila o això no pot ser.

Guillem Espriu

No s'en surt amb els informes de gestió. Ahir novament pèssim. Només li recordo un de bó, cosa que vaig destacar en aquest blog. Quan es limita a llegir els papers que li han preparat no s'en surt. Té capacitat per fer un informe de gestió més de memòria que de paper. Va estar millor Carles Maggi a la Comissió d'Urbanisme presentant el balanç dels 3 mesos que Espriu ahir.

Cal reconèixer però que va estar brillant en la resposta a la provocativa intervenció d'una mena de representant de Ciutadans.

L'aparició de Ciutadans

Des del públic va haver una intervenció d'una persona que fa pensar que Ciutadans feia acte de presència per primera vegada a Gràcia, tot i que no es va identificar com a tal, però com si ho fés. És una notícia trista que a Gràcia, territori català i catalanista, aparegui una mostra d'autoodi, per minoritària i surrealista que fós.

Responia perfectament al patró de Ciutadans, ràbia i autoodi sense arguments. La Senyora va demanar la possibilitat d'escolarització en llengua castellana, alhora que apel·lava a la importància de conèixer el català i el castellà i alhora que s'expressava només en castellà endevinant-se-li que no sap ni un borrall de català ni li importa el més mínim. Tot un cúmul de contradiccions digne d'una pel·lícula de Groucho Marx, i que així de surrealista va quedar allà al mig.

Eleccions basques i gallegues anàlisi i opinió

Euskadi

Respecte l'anterior post de pronòstic, més o menys tot sobre el guió previst amb els inevitables 2-3 factors no previstos:

- La irrupció d'UPD amb un escó, que és el que salva al bloc espanyolista de no arribar a la majoria absoluta.

- L'enfonsament més gran del previst dels socis del PNB al Govern basc, EA i EB pràcticament desapareixen, fet que impedeix la majoria absoluta nacionalista.

- La irrupció amb força d'Aralar, segurament recollint part del vot abertzale il·legalitzat.

L'escenari de les eleccions es resumeix a una pregunta, serà capaç el PSOE d'Euskadi d'accedir al Govern sense haver guanyat les eleccions i amb el suport de la dreta i extrema dreta espanyolista?.

Per mi la resposta és un sí clar. Sumem-li a això que la il·legalització de Batasuna és des del principi una estudiada estratègia de Madrid (PSOE + PP) per accedir al Govern basc, doncs és l'única manera que tenien de que sumés més el bloc espanyolista que el nacionalista.

Sense oblidar la dada de que en les eleccions d'ahir, tot i sumar un diputat més els espanyolistes, els nacionalistes bascos han tret quasi 60.000 vots més que els espanyolistes, és el sistema electoral basc él que fa que no coincideixi guanyador en vots i guanyador en escons.

Tot plegat doncs, si hi hagués una mica de dignitat al partit socialista, faria que Ibarretxe repetís com a Lehendakari. Sabem però com la juguen, i no dubto que el Lehendakari serà Patxi Lopez.

Caldrà preguntar-se si el partit socialista és una formació amb ideologia o una simple màquina d'anar aconseguint poder i més poder per la via que sigui, inclús alguna més que dubtosament democràtica.

L'únic que pot impedir l'accés dels socialistes a la Lehendakaritza i el trencament d'aquesta estratègia dissenyada fa anys és que a Zapatero li pasi la immediatesa i li vingui pànic del que pot passar a Madrid si es carrega el PNB a Euskadi.

PNB: Treu un excel·lent resultat millorant el del 2005. Recull part de l'esperat vot de la por al Govern PSOE + PP i alhora pateix un petit desgast lògic de tants anys de poder.

PSOE: Ha aconseguit reunir el vot útil com a alternativa al nacionalisme basc, fent un discurs moderat i obert inclús a certs sectors nacionalistes moderats, a diferència de la tradicional trajectòria d'aquesta formació. La combinatòria d'ambdos factors més el lideratge de Patxi Lopez l'ha portat als millors resultats de la seva història i a poder accedir, no sense dubtoses artimanyes vàries, a la Lehendakaritza.

PP: Digne resultat de Basagoiti en l'estratègia de moderació del partit, i que no ha estat millor perque l'alternativa al nacionalisme basc aquesta vegada era el PSOE i no ells. Bona base per créixer.

Aralar: Aconsegueix recollir part del vot abertzale il·legalitzat i s'erigeix en el dominador clar de l'espai abertzale d'esquerres per l'enfonsament o il·legalització de la resta de forces d'aquest espai polític.

EA: Camí de la desaparició com passa amb totes les escisions personalistes de partit. EA va néixer per diferències personals al sí del PNB, va arrossegar el vot de l'ex Lehendakari Garaicoetxea, i ha anat desapareixent a mesura que aquest també ha anat desapareixent de l'escena política basca. Farien bé de plegar veles i tornar al PNB en moments difícils per a Euskadi.

IU-EB: Camí també de la desaparició com tot IU a l'Estat. No té espai polític, li cobreixen tots els altres. Ser els representants de la IU de Cayo Lara a Euskadi i alhora socis del nacionalisme basc, és una contradicció massa pronunciada com per sobreviure.

UPD: Mostra del bon estat de salut i creixement d'aquesta formació política, i que es veurà clarament a les eleccions europees. S'alimenten dels sectors més espanyolistes de la dreta i l'esquerra espanyolista, amb un toc de novedós i modern que l'ajuda a créixer.

Esquerra abertzale radical: Il·legalitzada. 8'8% i més de 100.000 paperetes nul·les són indicatiu de que segueixen existint i amb força, s'il·legalitza el vot, però no la corrent política. Més enllà de ser una força política d'ideologia despreciable, té un important suport popular que no es pot simplement il·legalitzar, adulterant els resultats reals de les eleccions.


Galícia

El dubte sobre com afectarien els escàndols de la política madrilenya - espanyola sobre el resultat del PP es resol en forma de que no han afectat. Els gallecs han votat en clau gallega sense desgastar el PP pels escàndols.

Resolt aquest dubte els resultats han anat sobre allò previst i el PP ha recuperat la majoria absoluta a Galícia.

El Govern PSOE - BNG era més un Govern de conveniència per fer fora el PP que no pas una alternativa real amb idees i projecte clar. La gestió era compartimentada i sense idees ni rumb clar més enllà de mantenir el poder i deixar el PP fora. I això es paga. Sona a alguna cosa tot això no?.

PP: S'ha regenerat en temps récord. Del caduc Fraga al modern Feijoo en 4 anys.

PSOE: Amb tenir el poder no n'hi ha prou. I les idees?, i la gestió?, i el projecte?. Sense això no es guanya. Lliçó dels gallecs.

BNG: Inevitablement ha sofert part de la mateixa malaltia del PSOE, per això compartien Govern. Ha estabilitzat el seu vot i cal repensar com fer-ho per seguir creixent.