Moviments a l'abstenció

Tradicionalment l'abstenció a Catalunya s'ha relacionat amb l'Àrea metropolitana de Barcelona, amb perfil de pocs estudis, jove, poc implicat amb la societat etc...

És un perfil que efectivament ha valgut per explicar l'abstenció a Catalunya tranquil·lament fins fa uns 15 anys.

Des de llavors, la forta i creixent crisi de la política, amb una notòria separació entre política i societat (i no només entre la societat menys formada i preparada), ha anat creant noves bosses d'abstencionistes, en forma d'antics votants descontents.

Darrerament però, i quan dic darrerament em refereixo als darrers 10 anys, l'abstenció s'ha nodrit d'un nou tipus d'elector completament nou, el votant nacionalista.

No es tracta exactament del votant entre CiU i ERC, molest amb CiU i ERC a la vegada, que també n'hi deu d'haver d'aquests, sinó del resultat de les polítiques d'Aznar i Zapatero, de l'Espanya centralista, incomprensiva i tancada. És un electorat que ha anat interioritzant el discurs del "ja n'hi ha prou", que ja no pot més d'Espanya, i que té un missatge polític molt simple, autodeterminació i independència ja, i qualsevol altra cosa són "monsergues" sense cap valor.

Són, per exemple, bona part dels de la manifestació de Brussel·les de l'altre dia, o dels de la del dret a decidir de fa dos anys... No són pocs, són molts, i cada vegada són més.

I a les estadístiques, i no només a l'olfacte polític em remeto: El creixent número de partidaris d'un referèndum d'autodeterminació, la victòria del Sí en aquest referèndum que comença a aparèixer en algunes enquestes o la pròpia capacitat mobilitzadora d'aquestes manifestacions. També les darreres anàlisis de l'abstenció indiquen com aquesta respon positivament a plantejaments nacionalistes, on hi recullen un suport superior a la mitjana, fet que indica que l'electorat abstencionista podria ser més nacionalista de mitjana que el propi electorat que sí vota.

Si a Convergència i Unió som capaços de sintonitzar amb aquesta gent, sense perdre la referència com a partit central, seriós, de Govern, de gestió i millor partit per gestionar la crisi econòmica, CiU té la recuperació del Govern català per al catalanisme polític a les seves mans.

Si pel contrari no sabem fer-ho, els partits espanyolistes es veuran reforçats a les urnes, no perque siguin més, sinó perque part del nacionalisme s'absté. La premsa hispànica i altres de més sorprenents tindrien fet el seu discurs, en la constatació d'un gravíssim error d'aquests nacionalistes abstencionistes.

Des del meu punt de vista això no passa per realitzar el referèndum d'autodeterminació demà mateix, doncs amb un Govern català governat des de la Moncloa, això és directament inviable. El mateix error seria però, mantindre el discurs dels anys 80 sobre l'autodeterminació, quan aquesta recollia suports no gaire superiors al 20% i el sobiranisme era absolutament minoritari. L'autodeterminació ja no és una cosa de minories, que no descartem i que ja arribarà quan toqui, lluny, perque encara queda molt.

Tan erroni és un plentejament com l'altre, i en saber interpretar i traslladar el posicionament just i correcte, pot estar una de les claus electorals de les properes eleccions nacionals.