Eleccions basques i gallegues anàlisi i opinió
EuskadiRespecte l'anterior post de pronòstic, més o menys tot sobre el guió previst amb els inevitables 2-3 factors no previstos:
- La irrupció d'UPD amb un escó, que és el que salva al bloc espanyolista de no arribar a la majoria absoluta.
- L'enfonsament més gran del previst dels socis del PNB al Govern basc, EA i EB pràcticament desapareixen, fet que impedeix la majoria absoluta nacionalista.
- La irrupció amb força d'Aralar, segurament recollint part del vot abertzale il·legalitzat.
L'escenari de les eleccions es resumeix a una pregunta, serà capaç el PSOE d'Euskadi d'accedir al Govern sense haver guanyat les eleccions i amb el suport de la dreta i extrema dreta espanyolista?.
Per mi la resposta és un sí clar. Sumem-li a això que la il·legalització de Batasuna és des del principi una estudiada estratègia de Madrid (PSOE + PP) per accedir al Govern basc, doncs és l'única manera que tenien de que sumés més el bloc espanyolista que el nacionalista.
Sense oblidar la dada de que en les eleccions d'ahir, tot i sumar un diputat més els espanyolistes, els nacionalistes bascos han tret quasi 60.000 vots més que els espanyolistes, és el sistema electoral basc él que fa que no coincideixi guanyador en vots i guanyador en escons.
Tot plegat doncs, si hi hagués una mica de dignitat al partit socialista, faria que Ibarretxe repetís com a Lehendakari. Sabem però com la juguen, i no dubto que el Lehendakari serà Patxi Lopez.
Caldrà preguntar-se si el partit socialista és una formació amb ideologia o una simple màquina d'anar aconseguint poder i més poder per la via que sigui, inclús alguna més que dubtosament democràtica.
L'únic que pot impedir l'accés dels socialistes a la Lehendakaritza i el trencament d'aquesta estratègia dissenyada fa anys és que a Zapatero li pasi la immediatesa i li vingui pànic del que pot passar a Madrid si es carrega el PNB a Euskadi.
PNB: Treu un excel·lent resultat millorant el del 2005. Recull part de l'esperat vot de la por al Govern PSOE + PP i alhora pateix un petit desgast lògic de tants anys de poder.
PSOE: Ha aconseguit reunir el vot útil com a alternativa al nacionalisme basc, fent un discurs moderat i obert inclús a certs sectors nacionalistes moderats, a diferència de la tradicional trajectòria d'aquesta formació. La combinatòria d'ambdos factors més el lideratge de Patxi Lopez l'ha portat als millors resultats de la seva història i a poder accedir, no sense dubtoses artimanyes vàries, a la Lehendakaritza.
PP: Digne resultat de Basagoiti en l'estratègia de moderació del partit, i que no ha estat millor perque l'alternativa al nacionalisme basc aquesta vegada era el PSOE i no ells. Bona base per créixer.
Aralar: Aconsegueix recollir part del vot abertzale il·legalitzat i s'erigeix en el dominador clar de l'espai abertzale d'esquerres per l'enfonsament o il·legalització de la resta de forces d'aquest espai polític.
EA: Camí de la desaparició com passa amb totes les escisions personalistes de partit. EA va néixer per diferències personals al sí del PNB, va arrossegar el vot de l'ex Lehendakari Garaicoetxea, i ha anat desapareixent a mesura que aquest també ha anat desapareixent de l'escena política basca. Farien bé de plegar veles i tornar al PNB en moments difícils per a Euskadi.
IU-EB: Camí també de la desaparició com tot IU a l'Estat. No té espai polític, li cobreixen tots els altres. Ser els representants de la IU de Cayo Lara a Euskadi i alhora socis del nacionalisme basc, és una contradicció massa pronunciada com per sobreviure.
UPD: Mostra del bon estat de salut i creixement d'aquesta formació política, i que es veurà clarament a les eleccions europees. S'alimenten dels sectors més espanyolistes de la dreta i l'esquerra espanyolista, amb un toc de novedós i modern que l'ajuda a créixer.
Esquerra abertzale radical: Il·legalitzada. 8'8% i més de 100.000 paperetes nul·les són indicatiu de que segueixen existint i amb força, s'il·legalitza el vot, però no la corrent política. Més enllà de ser una força política d'ideologia despreciable, té un important suport popular que no es pot simplement il·legalitzar, adulterant els resultats reals de les eleccions.
Galícia
El dubte sobre com afectarien els escàndols de la política madrilenya - espanyola sobre el resultat del PP es resol en forma de que no han afectat. Els gallecs han votat en clau gallega sense desgastar el PP pels escàndols.
Resolt aquest dubte els resultats han anat sobre allò previst i el PP ha recuperat la majoria absoluta a Galícia.
El Govern PSOE - BNG era més un Govern de conveniència per fer fora el PP que no pas una alternativa real amb idees i projecte clar. La gestió era compartimentada i sense idees ni rumb clar més enllà de mantenir el poder i deixar el PP fora. I això es paga. Sona a alguna cosa tot això no?.
PP: S'ha regenerat en temps récord. Del caduc Fraga al modern Feijoo en 4 anys.
PSOE: Amb tenir el poder no n'hi ha prou. I les idees?, i la gestió?, i el projecte?. Sense això no es guanya. Lliçó dels gallecs.
BNG: Inevitablement ha sofert part de la mateixa malaltia del PSOE, per això compartien Govern. Ha estabilitzat el seu vot i cal repensar com fer-ho per seguir creixent.
publicat per Carles Agustí at 10:38
7 Comments:
Amb una abstenció molt baixa,el PP ha guanyat amb claredat a Galícia, renovació a Galícia i primeres mesures contra la crisis del Govern Gallec.
BNG ha pagat el pacte amb el Psoe i els han acabat arrastrant.
A Euskadi, gran resultats del PNV i del PSOE, el PP ha obtingut també uns grans resultats.
Igual que a Catalunya, els pactes, portara a ser el noyu Lehendakari a Patxi Lopez.
Salutacions
Joan
Som i Serem
Si no hi ha sorpreses de darrera hora el Patxi López serà lehendakari i tal com deien alguns el Zapatero s'haurà "cobrat" la darrera peça de caça major en desallotjar el nacionalisme basc del govern. Bé, se l'haurà cobrada a desgrat perquè certament farà que se li compliqui tot un mica més a Madrid. Apareix el fet que tots els partits nacionalistes amb vocació de govern seran a l'oposició als respectius països, potser serà el moment que s'adoptin algun tipus d'estratègies conjuntes i fins i tot visualitzar més el fets nacionals, però compte que de retruc també pot provocar que el fet nacional espanyol també s'uneixi, de fet sempre ho fa. La diferència rau en que fins ara el fet nacional espanyol sempre ha anat unit - PP i PSOE - mentre que les altres nacions que composen l'estat espanyol ha estat complicat que es posessin d'acord per fer servir la seva força conjuntament. S'obre un nou camí , sap greu que hagi de ser com a conseqüència dels bascos, dels gallecs no hi ha gaires coses a dir, per avançar en el reconeixement de Catalunya com a nació. Si, encara que sembli paradoxal, és com un gran cicle: pèrdua del poder al propi territori, reculades en l'autogovern com a conseqüència del nou govern implantat, reconeixement de les pròpies limitacions (fins i tot des del punt de vista de gestió) en dependre de partits d'àmbit estatal, desorientació en veure realment el país que tenim a nivell de compromís nacional, reflexió admetent on som i fixant-nos objectius, païr els esdeveniments i tornar-nos a aixecar, ja ningú és verge des del punt de vista de provar per part dels ciutadans quin és el seu compromís nacional envers el país, incorporació de nous catalans al projecte de construcció nacional, la il·lusió es comença a renovar, arriba l'hora de votar, incògnita...però el país haurà començat a donar símptomes que es vol aixecar, que se n'ha cansat que li hagin perdut el respecte i que recupera l'orgull perdut, difícilment ens podran tornar a prendre el pel, en hem fet grans.
Ara toca el dia a dia ara toca anar a Brussel·les per dir que encara hi som i que no estem disposats a esllanguir-nos sense lluitar, sense violència, per la nostra nació. No ens preocupem si en serem deu mil, quinze o cinc cents, aquest país es comença a despertar després de cinc anys d'anestèsia nacional, ja no és una qüestió d'un partit o un altre, són petits símptomes que conviden a l'esperança.
Deu t'escolti Som i Serem.
El poble català sempre ha reaccionat, sempre, i mai ha mort amb tot el que li ha passat, el que passa és que la seva reacció, a diferència d'altres pobles, és lenta, sense saber mai quan passarà.
Conta la història que l'endemà de la derrota del 1714 els catalans sortien a conrear els camps com si res hagués passat, i a les viles i ciutats la gent feia vida amb normalitat. El poble català però, no va morir, i va reaccionar anys més tard, bastants anys més tard, a finals del XIX.
Esperem ara no haver d'esperar ni molt menys tant, la reacció hi serà segur.
Matemàtiques recreatives
Fem uns petits números
Al PSOE de Zapatero, l’han deixat KO a Galícia, això implica que 2 diputats del BNG li treurien suport a Madrid.
Si els pactes contra natura i amb mala llet, deixen fora al PNV del Govern Basc, que son els que han guanyat les eleccions, es lògic pensar que el PSOE tindrà 6 vots menys a Madrid.
Si la Rosa Diez,(intima amiga de Sabater), que en te un, hauríem de restar un altre.
Si com tots els ciutadans de a peu, esperem, confiem i desitgem, que CIU no pacti de cap de las maneres amb aquets Brètols, els hi hauríem de restar 10 vots.(les eleccions a Catalunya son al 2010, i Sabater no pot espera tant)
Si els” garganta profunda “de ERC, deixen de creure amb falses promeses sobre l’estatut i la financiacio, serien 3 vots menys de suport al PSOE.
Amb el Llamazares i amb el EPI, ja no contem, tots sabem que s’apunten a un bombardeig, però si com es poc probable, recuperessin el seny serien 2 menys,
Es evident que si contem amb la Ajuda del PP i fem com han fet el Gallecs, el PSOE ja no tindria de majoria absoluta i el actual Govern seria ja Historia.
Això implicaria un desmantellament i sortida per cames del tripartit a Catalunya, CIU al Govern de Catalunya amb el suport del PP y De ERC.
Pues vinga senyors, mans a l’obra si no aquet país se enfonsa.
Salutacions
Joan
Seguin la dita de les matemàtiques recreatives del company joan,acertades de ple i lliçó a aplicar,i la suscitació de l'escrit del company " som hi serem ",que hi dona un argument sòlid i clamoròs,i tu carles que dius que el català sap reaccionar,la fita del 1714,solsament hem queda dir unes i si hem permets EXIGÈNCIES,a vosaltres,que ens hi representeu al parlament de catalunya,que ja no se s'hi es un lloc de joc,un lloc d'oci per explair les bafarades despres d'un gran menjar o sopar,un lloc que estudiem com manipular,cobrar,vendre fum,aprofitar de L'IGNORÀNCIA QUE PENSEN DE UNS CIUTADANS,que son fàcils de portar i encaminar a les seus terrenys prostituits i tòxics,un lloc que gairebé i no vull dir el nom que quasi seria una casa de ....ES UNA TERRIBLE VERGONYA,ESCÀNDOL I FALÀCIA,QUE NO PODEM TOLERAR !!! SI ELS AVIS QUE JA NO HI SON EN AQUEST MON,AIXEQUESIN EL CAP,I QUAN TENIM QUE N'APENDRE D'ELLS,REVOLTA CATALANA,FULMINANT !!!LA SOLIDARITAT QUE TENIEN,LA FORÇA,EL SACRIFICI QUE TAMBÉ TENIEN,ES UN MIRALL QUE JA NO TENIM I HA DESAPARESCUT !!!Carles,tu com a integrant d'un partit politic,que ets,i he llegit el comentari de la TIRANIA DE LA COMUNICACIÓ,ESGARRIFÒS ELS 2 SOCIÒLEGS AMB UNA TV3,PUBLICA !!! I QUE ESTÀ COMPRADA A UN PREU DE SALDO,COM ES POT PERMETRE AIXÒ? N'ESTIC MOLT FART I COMPARTEIXO LA OPINIÓ DELS 2 COMPANYS,QUE QUAN PARLAVES DE LA DIGNITAT POLITICA I N'ESTIC SEGUR QUE EL TEU GRUP HO ES,COM PODEU ANAR A UN LLOC QUE ES DIU PARLAMENT DE CATALUNYA I ES UNA CASA DE...... carles,si sou gent com cal,MOVILITÇA,FORMEU PLATAFORMES,INSTIGUEU L'ÀNIM DEL CATALÀ PER CANVIAR AQUESTA SITUACIÓ,PENSEU ESTRATÈGIES PER GOVERNAR,SENT INTEL.LIGENTS COM SOU,I NO SOC D'AQUEST PARE,OBRIU ELLS ULLS AL CATALANS,I VAL TOT,PERQUE AQUESTA NACIÓ NO SIGUI UN TERRITORI DE CRÀPULES,UN PAIS DE PA SUCAT AMB OLI I ON TOT VAL I ROBAR LA RIQUESSA QUE HEM TINGUT DESDE L'ÈPOCA DELS ANTINCS CENTURIONS CATALANS QUE DE BEN SEGUR NO PERMETRIAN AQUEST BALL DE MEUQUES I PERDONEU-ME LA GRULLERIA.Salutacions,XaviG
Una Mica d’història Recreativa.
El meu pare I el meu Avi, m’havien explicat com es va produir la primera manifestació Catalana, ara fa 60 anys, contra el Govern de Franco.
Li comentava el altre dia a un bon amic,que ara en els moments de crisis que estem vivint, em recorden aquelles histories que em explicaven el meu pare i l'avi.
Degut a las lamentables condicions de vida ,com a conseqüència de la inseguretat laboral, l’atur, encariment de la vida, treball precari excepte si eras del partit, manca de solides i liquides en l’estructura de moltes empreses, nivell de consum baix, i finançament inexistent a la població catalana i la fort crisis econòmica a Catalunya i sobre tot a Barcelona.
Aquet cúmul de circumstancies, feien pronosticar un panorama desolador, i Barcelona, com nucli fonamental de la industria espanyola, va tindre un tractament preferent.
Per fe front a aquesta situació, van tindre una ocurrència molt interessant, pujarem de 0,50 a 0,90 ptas. el bitllet del tramvia i a Madrid, nomes farem un increment de 0,50 a 0,70 ptas.
Com a proba de civisme i unió(CIU) dels ciutadans farts dels abusos, el 1 de març del 51, els tramvies circulaven buits, la gent anava fins als joc de treball a peu o en bici, es van produir aldarulls, tramvies bolcats en fi, una cosa sense precedents.
Es va aconseguir que baixessin els preus i la economia va pujar fins a límits molt alts als poc anys.
A aquet Link, hi trobareu una opinió molt interessant.
http://www.archivodelaexperiencia.es/testimonios/detail.php?id=0000009#none
Salutacions
Joan
Els vostres comentaris destil·len el que sent bona part de la societat catalana, cansament i decepció amb l'actual situació política. I que s'expressa en diversos sentits: la crisi nacional, la crisi de govern, la dependència de Madrid i la crisi de la política.
Jo crec que hem de reaccionar i canviar moltes coses, i des de la política hem de saber veure-ho i fer-ho, sinó ho faran altre per nosaltres i serà molt pitjor. Almenys jo procuro pensar-hi i aportar el que puc com es pot veure en no pocs posts d'aquest blog.
Per cert, la reacció catalana supura per alguns costats, com ahir milers de catalans a Brussel·les, els més de 500.000 de la mani del dret a decidir o en les enquestes que diuen que avui dia guanyariem un referèndum d'autodeterminació si la participació no fos elevadíssima, que probablement ho seria, però igualment eren impensables enquestes d'aquestes fa 20 o 10 anys.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home