22 de febrer 2009

En defensa de la dignitat de la política II

Complementant el mail anterior, la política està en una dinàmica que els que ens dediquem a ella hem de fer necessàriament autocrítica:

- Els partits no han de pensar només en guanyar eleccions. Si estàs al Govern gestiona bé i les guanyaràs.

- Pensa i planifica el futur i no només pensis en guanyar les properes eleccions.

- No pot ser que tota l'energia política d'alguns dirigents es destini a destruir l'adversari i no en traçar l'estratègia pròpia en positiu.

- Per sortir d'algun moment crític (per exemple crisi econòmica), la solució han de ser mesures per fer-hi front, no moure tots els fils possibles per destruir l'adversari (embolica que fa fort).

- No demanis als altres partits el que tu no practiques al teu. La hipocresia, i el cinisme són un dels fets que més desacredita a la política, i més si són transparents.

- Un partit no pot demanar la independència de la justícia si ell no la practica.

- El mateix amb els mitjans de comunicació.

- Un partit no pot denunciar determinades pràctiques de corrupció i demanar netedat si ell no la té a dins de casa.

- El llenguatge polític no ha de ser més de retret a l'adversari que de proposta pròpia.

- Abordem ja la qüestió de l'insuficient finançament dels partits polítics.

- Revisem la política de concursos i concessió de tot tipus de contractes i concursos públics.

4 Comments:

Anonymous Anònim said...

Estimat Carles :
He llegit molt detingudament i amb força interes el teu redacte de la dignitat politica o la dignitat dels mateixos que la representan.
Estic convençut i a mes a mes crec que n'hi han politics amb dignitat,profesionalitat,amb ganes de treballar,sumar i transparència.Però l'imatge que hem vist als mitjans de comunicació (TV),com es el cas del Sr.Bermejo,dins del congres dels diputats,agradint-se de forma barruera amb l'oposició i la mateixa oposició agradint'l'ho com un porc abanç de la matansa,es un exemple de llibre del CIRC ROMÀ,per les festes i ocis dels sùbdits cesarians.Afagint una pintada pintoresca,i senyors,PARLEM DEL CONGRES DELS DIPUTATS,CAMBRA PER DEBATIR ELS INTERESSOS DELS CIUTADANS,COSA QUE ES EL PRIMER ARTICLE DE UN DECÀLEG POLITIC,I PER AIXÒ ENS REPRESENTAN,VEIEM UN BRAM DEL SENYOR BERMEJO QUE DIU ( NO DIMITIRÉ )PUESTO QUE SIRVO A ESTE PAIS,I SEGUIDAMENT SE L'ACLAMA AMB UNA EXITACIÓ INDESCRIPTIBLE,I GIRANT-SE EUFÒRICAMENT AL TENDIDO L'HI DUIEN TORERO ! TORERO ! TORERO ! Estimat Carles,i hem pregunto QUI SOM,QUE SOM I ON ESTEM ? avui aquest senyor dimiteix i no vec CAP CRIT DE TORERO ! TORERO ! TORERO ! ,solsament vec un president de l'estat espanyol que diu no podia manejar esta situación.Et faig,si hem permets carles una reflexió molt humilt:els que us dediqueu a la politica com es el teu cas i comulgo al 100% del que tu esmentes,jo si fos politic,i mirant pel meu pais que es catalunya,i respecto a l'estat espanyol,HEM SUBLEVARIA AUNAN LES FORCES POLITIQUES SANES QUE SOU,I
TOTS PLEGATS FER UN CANVI ABSOLUT E INMINENT,ES A DIR,PROU JA DE CIRC ROMÀ I COM HAN FET ELS JUTGES DE NOVES GENERACIONS I NO LES VAQUES SAGRADES,ENS HI PLANTEM I CUMPLIU AMB LES VOSTRES OBLIGACIONS O SEGUIREM PLANTATS.
Una Sal.lutació.XaviG

01:28  
Blogger Carles Agustí said...

Estic d'acord amb tu però cal distingir entre el circ que és la política madrilenyo - espanyola i la d'aquí, més noble, malgrat rebre cada vegada més influències sobretot per la via PSOE.

Més enllà d'això, d'acord amb tu. O fem aquest canvi de xip, o ens el faran, en forma de revolta social, silenciosa o sorollosa, o en forma de partit antisistema extrany.

No veig les forces polítiques catalanes disposades a assumir aquest necessari canvi en molts aspectes, la qual cosa és preocupant.

Bon exemple el dels jutges, hi estic d'acord.

10:14  
Anonymous Anònim said...

“La Escopeta Nacional" ha tornat ,gairebé la majoria pensava que era època pasada.

Torero Klennex Bermejo, el seu propi partit l’ha llençat a les escombraries, quan fa nomes dos dies l’estaven aclamant, la seva dimissió ha de portar unes quantes mes, que tots ja sabem.

Zapatero, salva la seva imatge publica, mai perd la compostura i sempre sonriu i utilitza als del seu partit com a carn de canyo, aqui a Catalunya, tenim la experiencia.

Garzon (ex govern de Felipe Gonazalez) ingressat a causa de una crisis de ansietat, Solbes dient que envidia a Bermejo per la seva condició de ex ministre.

Tot això, incideix en el ciutadà, que veu cada vegada un túnel sense sortida, ¿Haurà algú que posi ordre? ¿Seguirà la irresponsabilitat “siendo santo y seña” dels politics Espanyols ? ¿funciona realment el sistema? ¿els que no hi estem d’acord, anem contra el sistema? ¿Serà necessari estar encara pitjor ?¿haurem de ser el ciutadans els que posem ordre?

la aventura del Sr.Zapatero S’ha acabat.

La nova generació política, ha de desterrar els governs per amenaces i la gestió mitjançant la por o el terror como formes perverses i èticament poc correctes i aplicar lleis per sancionar als politics que facin servir aquestes practiques.

Formació i cursos per reciclar als politics, en lideratge, direcció de persones, resolució de conflictes, comunicació, habilitats socials i desenvolupament de factor humà.

S’han de revisar i racionalitzar procediments de gestió per incrementar l’eficiència i mijorar la qualitat del serveis, es a dir mes que politics el que necessitem son bon gestors.

menys mal que el Barça molt be, si ho portesin altres, ben segur que baixavem a segona.

salutacions
Joan

14:15  
Blogger Carles Agustí said...

Benvolgut Joan,

Bàsicament d'acord amb el que dius de reformulació, i de la gravetat del moment que descrius, amb l'evident incapacitat dels governs tan català com espanyol per afrontar la crisi econòmica.

Ara bé, no crec que sigui la formació o capacitat dels polítics la que falli, sinó la dinàmica política actual en la que ens veiem immersos i que, en part, descric en aquest mateix post.

18:28  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home