Clímax polític
En un moment de crisi de la política i gran allunyament entre societat i política (almenys a Europa i especialment a l'estat espanyol), als Estats Units s'arriba a un punt de clímax polític amb el nomenament de Barack Obama com a President. Un punt polític tan àlgid equiparable només al nomenament i mandat de JFK o al paper desenvolupat per altres històrics presidents nordamericans, com Lincoln o Roosevelt.A Europa, però especialment l'Estat espanyol, el desencant amb la política és enorme, pocs hi creuen, l'abstenció és alta, el passotisme molt elevat, l'individualisme està molt estès a la societat.
Aquell negativisme i sentiment d'inferioritat que van eclosionar el 1898 a l'Estat espanyol amb la pèrdua de Cuba, i que segueix avui dia, i del qual Catalunya no s'en lliura, impedeix desenvolupar el sentit de comunitat, l'orgull, el creure en alguna cosa, impedeix la il·lusió per qualsevol projecte, per la política, pel treball per la societat.
Exactament al contrari del que passa als EE.UU. La il·lusió, l'esperança, el sentiment per un projecte comú, el sacrifici, el sentit de comunitat, de país, de projecte, fan aquest país lider del món i imparable.
Mentre aquí els que ens dediquem a la política som, segons la gent, bitxos raros que segur estem buscant alguna cosa, als Estats Units són liders que encapçalen il·lusionants projectes pels quals la gent es sacrifica. És impensable que aquí la gent es demani les vacances per poder fer voluntàriament campanya electoral per un candidat, o que una campanya es substenti amb aportacions populars, o que 2 milions de persones presencïin en directe (més 2 milions i mig més al llarg del recorregut posterior) la presa de posessió d'un President.
De fer-se una cerimònia amb el patriotisme i sentiment de la d'Obama als Estats Units, aquí estaria l'oposició criticant les despeses, les ganes de protagonisme del nou President, els mitjans fixant-se en detalls d'allò més ridicols...
Tenim una població llunyana, poc formada i desinteressada políticament; uns mitjans que traslladen la bronca i no la política i uns polítics obsessionats amb el regateig curt, el titular de l'endemà i la consecució del poder a qualsevol cost.
Amèrica, t'envejo.
publicat per Carles Agustí at 10:51
5 Comments:
Aconselló recuperar els discursos d'Obama, jo en destacaria dos per sobre dels altres.
Un fragment ne el qual fa un repàs a la vida d'una dona negra de 90 anys..."quant ella no podia anar a votar per ser dona i negre -yes,we can...quant queien les bombes a Pearl Harbor, ella deia -yes we can- ......quant va caure el mur, quant l'home va arribar a la lluna...."
Sobretot els més significatiu és que mai carrega contra els repúblicans, sempre carrega contra els "cínics".... Quant els cínics ens deien....Quant els cínics....
Cínics, gran paraula, em sembla que en tenim alguns per les nostres contrades.
Especialment a la Plaça Sant Jaume, si aquells que pixen colonia pel patriotisme i sentimentalisme d'Obama, però renegen de la seva pàtria.
Cert, la grandesa d'Obama és fer discursos per tots i en positiu, carregant contra els qui practiquen politíqueria.
Just al contrari del que passa ara al nostre país.
Sobre discursos d'Obama hi ha un vídeo mític que jo tinc per aquí el blog, on el discurs posa els pèls de punta.
Hem quedo perplexa per la passivitat dels nostres politics que veient la taxa d'atur que n'hi i va pujant,les falacies permanents que es diuen dia darrera dia,una deflació que podem arrivar i seria molt perillosa,un despilfarro de diners del poble,repeteixo diners del poble manipulats per gobernants que no tenen cap mena d'escrùpol,pel ciutadà que està en l'agonia,mesures partidistes i electoralistes que ja ningú confia,en fi un panorama desolador i vuit,en el que veiem l'enfonsament d'un vaixell que cada dia té mes forats i no fem res.Estem deixats a tots els nivells,i solsament en quede treballar nosaltres sols ( el poble )perque ja es parla de 6 anys de veure la llum.Ho hi ha un canvi absolutament radical i ràpid o el que va passar a Japó ( amb la depressió econòmica dels 90 ),serà una miniscuitat del que ens pot passar,i mes amb la mentalitat que tenim.Savia nova,( Obama ) i de forma fulminant.Salutacions.Xavi.G
Totalment d’acord amb les vostres exposicions Carles i Xavi
Ja hem comentat en el Bloc,la possibilitat d’un nou maig del 68 (maig 2009). La joventut Catalana ja es en contra d’aquet govern, perquè amb ells no tenen cap futur, sense feina, sense opcions e incapaços d’abandonar la llar del seus pares, perquè tenen grans dificultats per accedir a l’habitatge i crear una família i el mes greu, un futur professional sense expectatives de cap mena.
Una societat en la que predomina el individualisme, la competitivitat, falta de joc net, injustícies, el jovent, es sent impotent per canviar la societat i tiren la tovallola.
La gran majoria dels ciutadans ja no ens creiem els discursos i fal•làcies que circulen per l’esfera pública i politique, las opinions del periodistes del regim, ja no son les fonts oficiales i fidedignes, sinó que n’hi ha una multitud de fonts alternatives, blogs i d’altres que expliquen la veritat.
Podria succeir, que diferents àmbits de la societat, que es senten estafats, enganyats i manipulats i sobre tot sense sortida i amb una situació mol critica, per processos i situacions d’exclusió social decidim també sumar-nos.
Es lògic i de sentit comú, que quan s’han esgotat las vies habituals, Jurídiques, d’entesa i de negociacions. Quan las demandes dels ciutadans no troben resposta en el entramat institucional y polític, comencen a produir-se conflictes, manifestacions i disturbis públics.
Sempre hem comentat al teu Blog, que l’agitació i revolta urbana es un recurs extrem i hem de fer las coses de bon rotllo, ¿però que faríem? si ens trobéssim en una situació de que caps dels membres d’una família estan a l’atur i sense ingressos o els joves sense cap perspectiva de futur.
Salutacions
Joan
Lògic pessimisme en els vostres comentaris, fruit de la situació social, nacional i econòmica.
Comparteixo la opinió de que els actuals governs són totalment incapaços de portar a terme mesures per sortir de la crisi, la qual cosa és francament preocupant. Però és a través de la política, i no cap altra manera, com s'ha de superar aquesta situació
Publica un comentari a l'entrada
<< Home