Facebook

Així com fa dos anys va ser l'any dels blogs i l'any passat va ser l'any del Youtube, aquest és l'any de l'anomenat Internet 2.0, dins del qual, una de les xarxes amb més èxit, però no l'única, és facebook.

Com sempre que alguna cosa té un èxit sobtat i desmesurat, apareix el reducte de crítics i les argumentacions contràries. Pràcticament a tots els dinars, sopars o trobades d'amics o familiars que tinc darrerament, acaba sortint el tema facebook, en positiu, però també amb presència del reducte crític, normalment format per gent no massa entrada en el món de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC's), i amb considerable desconeixement del mateix facebook. És més allò d'anar a la contra de tothom i el clàssic conservadurisme davant les novetats, que no pas una crítica amb coneixement de causa.

Certament la xarxa facebook té problemes o forats mal resolts respecte a la confidencialitat dels seus inscrits, com l'etiquetatge de fotos, l'enviament de missatges a gent que no és "amiga" teva al facebook, la manca d'informació sobre les eines de confidencialitat de la xarxa, que hi són, o el tràfic d'informació confidencial que en alguna ocasió s'ha produït, tot això sumat a la manca de cultura d'ús del 2.0 que tenim encara tots en ser un fenòmen molt recent. També és cert que facebook té una orientació excessivament decantada cap al simple cotilleig, morbo i aplicacions d'ús purament lúdic, i molt poc treballada per la banda d'interessos professionals i laborals, quan té el potencial material i eines per fer-ho, cosa que la potenciaria encara molt més.

Dit això però, el que no es pot fer és destrossar facebook i el 2.0, agafant-se a aquests arguments menors sobre característiques millorables de la xarxa. Internet 2.0 és la novetat social, al que ens ha portat una nova transformació social, i qui no hi sigui queda no al marge, però sí arraconat de la societat actual i la seva evolució. Al seu moment van aparèixer els diaris, més endavant la ràdio, després él cine, la televisió, Internet i ara Internet 2.0, i sí, algunes persones han quedat fora de tot això, però són gairebé ermitans.

La gran majoria d'aquestes crítiques, o persones crítiques, que fan arribar aquests arguments, amb tot el respecte, i no amb ànim d'ofendre ningú, sinó de provocar debat, em recorden a aquella història que m'ha explicat més d'una vegada el meu pare sobre la seva àvia, que quan van tenir la primera i primitiva ràdio a casa, es negava a escoltar-la perque deia que era cosa del dimoni que de dins d'aquella mena de pedra hi sortís una veu. També em recorda una frase d'un amic meu que va fer fortuna al grup d'amics, al principi dels mòbils ell va dir "jo mai tindré mòbil" i evidentment avui va amb els models més avançats de mòbil del mercat. Recentment ha sortit el nou anunci del Renault Megane que si el veieu us recordarà això que dic.

En suma. Internet 2.0, i especialment Facebook, tenen defectes, greus però millorables, però fer d'aquests defectes millorables arma per negar-se a entrar al 2.0 és un greu error. Internet 2.0, amb facebook o Linkedin o Xing en l'àmbit més professional com a estrelles, aporta coneixement i xarxa, xarxa d'amics, antics, recents, nous, vells, però també la necessària xarxa professional, xarxa de gent i d'informació, intercanvi d'informació, elements de pressió, grups de treball, causes que troben en la xarxa el camí de l'èxit etc.... Us animo a entrar-hi, no us quedeu endarrera.