Falta de respecte

És evident, i n'he parlat altres vegades, que els principals culpables de la crisi de la política som els polítics. Moltes coses hem degut fer malament per viure aquests moments d'apatia i despreci per part de la societat.

Segurament un bon resum seria que l'objectiu sigui cada vegada més guanyar eleccions (cosa que implica servir a la gent) i no pas servir a la gent per guanyar eleccions.

Dit això però, sempre he opinat que la responsabilitat d'aquesta situació no és única dels polítics, i que sobretot estava compartida pels mitjans de comunicació i també pels ciutadans en el seu conjunt i com a tals.

Referit a aquest darrer punt, el ciutadà és lliure d'opinar i dir el que vulgui, però els polítics també som ciutadans, i no marcians, i per tant gaudim dels mateixos drets i també tenim els mateixos deures que qualsevol ciutadà.

És en aquest terreny quan l'opinió es torna falta de respecte a la tasca social, com qualsevol altra tasca social, que els polítics desenvolupem. Una falta de respecte generalitzada mundialment, però que en pocs estats arriba al nivell de l'estat espanyol.

I ho dic com un factor clarament negatiu, autolimitador, acomplexat, lastrant i trist, més si fem la comparació amb el respecte que acompanya la necessària crítica, que es produeix en altres estats que no per casualitat progressen i tenen una esperança de futur millor que el nostre, com França o els Estats Units.

Alguns exemples:

- Fa unes setmanes apareixia a la Contraportada d'un dels dos rotatius més llegits a Catalunya, una entrevista a una persona que ni recordo ni m'interessa recordar, que manifestava com a part del seu posicionament, l'odi als polítics i la negació de l'existència de les ideologies. Em pregunto què pot aportar aquesta persona a la societat.

- Aquest estiu, passejant pels carrers de Gràcia en motiu de la Festa Major, en arribar a un determinat carrer guarnit, sempre em trobo una senyora de les que et saluda, et tracta bé, et pregunta, t'acompanya, d'aquelles que creus tenir "bon rotllo". Bon rotllo fins que es va assabentar que jo tenia tres fills. Li va canviar la cara i va cridar ben fort perque tothom que tenia al costat la sentís, quelcom així com "Tres fills... com es nota que...." sense acabar la frase. Era fàcil d'acabar, no acabo d'interpretar si es referia a que robem o a que cobrem massa, però una de les dues coses era segur.

- Fent zapping l'altre dia vaig descobrir que l'odi bilic dels ABC, Razón etc... té una versió televisiva, anomenada Intereconomia. Vaig quedar bocabadat de la de barbaritats i sense raons que es poden arribar a dir en 5 minuts. L'argument no era anticatalà aquesta vegada, o també, sinó antipolítica. El debat girava al voltant dels cotxes oficials, massa administracions, els polítics no fan res, i paraules com lladres, vividors etc... sortien a cada dos paraules, sense cap raonament alternatiu que acompanyés aquestes crítiques.

- L'altre dia un amic em deia que no entenia perque si guanya un partit posa per exemple un determinat Conseller d'economia i si guanya un altre partit en posa un altre, es preguntava perque no posen el millor en economia i ja està. Jo li vaig preguntar el millor marxista o el millor neoliberal?. Va quedat mut.

- Repartint propaganda pels carrers de Gràcia, recordo que es va acostar tot contrariat un senyor d'edat avançada, que ens va recriminar violentament que ho féssim, però no perquè fossim d'un partit a qui a ell no agradava, sinó simplement per repartir propaganda d'un partit polític "no os da vergüenza ahí, metiendole a la gente..." ens va dir. Encara em pregunto exactament què ens recriminava.

- Qui no s'ha trobat mai en alguna conversa on polític i lladre, corrupció, no fer res, tots són iguals etc... formen part tot d'un mateix cos.

Curiosament, cap d'aquests que tan parlen és capaç de proposar cap solució. Potser hauríem de plegar tots els polítics i tots els Governs de tot arreu, a veure què passa i qui serien els primers a protestar.

No oblidem que els polítics no som gent aterrada d'un altra galaxia, som ciutadans com qualsevol altre, que ens agrada servir uns ideals, som gent activa, i per això ens apuntem als partits polítics, com s'hi pot apuntar qualsevol ciutadà, com aquests que tan critiquen i que segurament als vespres són al sofà de casa, amb la tele posada, criticant allò que veuen, mentre els polítics som a reunions fins altes hores de la nit, reunions, per cert, per les que no cobrem ni un euro.