El meu pronòstic

Crec que la victòria d'Obama segueix sent, des del meu punt de vista, una sorpresa electoral.

No dic que no pugui passar, és més, s'han creat totes les condicions per a que aquest miracle tingui opcions reals de produir-se.

Que un negre d'orígen africà, jove en termes d'edat política nordamericana i amb idees progressistes i novedoses, aconsegueixi guanyar les eleccions a la Presidència d'un país tan tremendament conservador i tancat com els Estats Units d'Amèrica, és un autèntic miracle encara avui dia.

És per això que no les tinc totes, i crec que podria haver-hi un segment important de vot ocult en favor de McCain, o no tan en favor de McCain com de por a Obama, per tots aquests factors comentats. Obama trenca tant, que trenca la pròpia idea de pàtria i país per a no pocs nordamericans, que no poden tolerar que això passi.

Dit això, el cert és que s'han creat totes les condicions necessàries per a que aquest miracle sigui possible:

Estat de maduració: Des de Martin Luther King a Obama, hi ha hagut persones com Jesse Jackson, o més recentment Condoleezza Rice o Collin Powell, que han contribuit enormement a normalitzar el factor racial als Estats Units, i per tant a madurar com a país. Si Obama surt escollit President, deurà molt a tots aquests noms, i molts més, siguin o no del seu partit.

Candidat màgic: Obama desprén màgia com poques persones al món de la política. És carisma pur. Faltarà veure, si és escollit President, si el contingut és tan bó com el continent, que segur que no, però veurem fins a quin punt el contingut aguanta la comparació. Aquesta màgia combinat amb el discurs d'unitat i projecte comú per damunt de les ideologies, races, persones etc... el converteix en una candidatura d'altíssim nivell, difícil de millorar.

Gran campanya: Des dels gadgets, fins als grans spots electorals, passant pel missatge, el candidat etc.. és de les millors campanyes mai vistes, i amb uns graus de mobilització espectaculars.

Cansament de Bush: Cert cansament a la societat nordamericana de polítics i polítiques com els Bush o Reagan, del mateix estil, polítics molt mediocres i molt conservadors, amb polítiques tipus dirigides pels seus assessors. Amèrica vol canvi, en un sentit més ampli que passar de Bush a qui sigui. Fins i tot McCain encarna certa sensació de canvi.

Pobra campanya de McCain: El millor candidat republicà dels darrers temps no ha tingut una bona campanya. Sempre a remolc de la màgia d'Obama, amb errors, amb nervis, amb part del missatge menjat pel mateix Obama, amb el recurs desesperat de desprestigiar el rival com a principal arma política, i el gran error, Sarah Pallin, qui inicialment va connectar amb el ciutadà mig nordamericà per la seva bona dialèctica i el mèrit i l'esforç de la seva trajectòria política, però que després s'ha enfonsat pels seus escassos (per ser generosos i educats amb el terme) coneixements i capacitats polítiques.

Hi ha les condicions per al miracle, esperem-lo, jo l'espero, però és un miracle que potser veu la llum demà, i que si passa, la societat nordamericana haurà fet un pas més, enorme, s'haurà tret de sobre un munt d'estigmes i aferraments al passat de cop, haurà madurat i fet un salt immens de cop, i la farà encara més imparable del que ja és.