12 d’octubre 2008

Inútils tots ¡¡

No dic que acabar amb la violència al futbol sigui fàcil, però sí que em sorprén la ineptitud de tots els estaments polítics i esportius per trobar un sistema, un protocol, per acabar amb aquesta xacra.

Des del meu punt de vista, com a mínim trobar aquest protocol, no és gens difícil, i portem quasi 30 anys i encara no s'ha trobat. Seria tan senzill com aplicar la històrica fórmula del "qui la fa la paga".

Els sistemes de videovigilància instal·lats als estadis de futbol, o les gravacions que realitzan les forces i cossos de seguretat, són més que suficients per identificar sobradament quins són els individus que provoquen incidents o actuen violentament tan a dins com a fora dels estadis.

La solució és tan simple, ridicula i senzilla com que qui hagi provocat aquests incidents, no pugui entrar mai més, o com a mínim en 15 anys, a qualsevol estadi de futbol, no ja de l'estat, sinó d'Europa. A banda de les consequències judicials, penals, o el que s'en derivi de les seves accions.

Tan senzill com això. Tan difícil és? o es que no es vol aplicar per alguna raó que segur se m'escapa?. Recentment hem hagut de sentir que es presenti com la gran i revolucionària sanció, el fet que els qui van llençar bengales a Montjuic, siguin condemnats a la ridicula sanció de 5 anys sense entrar a estadis de futbol. I d'aquí 5 anys què?, llençar bengales un altra vegada?. Per què han de poder tornar a entrar d'aquí 5 anys?. Qui va controlar i escorcollar l'entrada d'aquests salvatges?, com poden colar bengales a un camp de futbol?.

També hem hagut de sentir recentment com un grup de Biri's (Ultres del Sevilla C.F.) van ser interceptats amb 42 bats de beisbol passejant per Madrid. Em pregunto què els ha passat, i sé la resposta, res de res, és més, alguns d'ells eren a l'Estadi Vicente Calderon presenciant el partit de futbol que havíen vingut a veure sense cap problema.

A qui se'l trobi acundint a un estadi de futbol amb un bat de beisbol no l'hi ha de passar res?. Judicialment potser ha de fer anar el bat de beisbol perque passi alguna cosa, futbolísticament però, n'hi hauria d'haver prou amb la possessió perque aquesta persona no entri als estadis de futbol, com a mínim en 15 anys.

La solució no és difícil, l'incomprensible és perquè no s'apliquen solucions. Hi poso d'exemple l'històrica evolució d'aquest fenòmen a Can Barça. A principis dels 80 els Boixos Nois eren un grup que reunia milers (sí, milers) de joves culés procedents de totes les zones de l'estadi per passar-s'ho d'allò més bé i crear una animació, llavors inigualable, al Camp Nou. Era un grup sa, composat pel conjunt de la gent jove que acudia a l'Estadi. L'aparició de les primeres pomes podrides que van aparèixer al grup, a mitjans dels anys 80, van provocar unes mesures de control per part de la directiva de Josep Lluís Núñez, que lluny de fer fora els violents i mantenir la gent sana que hi acudia va aconseguir exactament el contrari, arribant a l'època Laporta en què ja no quedava ni una sola poma sana i sí totes podrides als Boixos Nois, i per tant ja no calia ni seleccionar, fent-los fora a tots l'encertava segur. Tothom al Camp Nou sabia identificar els individus violents i que causaven incidents, i resulta que eren precisament els que allà quedàven a mesura que les mesures teòricament s'endurien.

És el fracàs absolut històric de les mesures antiviolència a l'Estadi. Ara mateix, tot i que el públic anima més del que es diu, fruit del llegat positiu que han deixat a les graderies de Can Barça els grups de joves diversos que hi ha hagut en els darrers quasi 30 anys, al Camp Nou no hi ha pràcticament grada jove, amb estrepitosos ridícols de l'afició culé al seu propi estadi com va passar per exemple davant del Boca Juniors o en diverses visites d'equips de la Champions League, on l'afició culé rep banys, lliçons d'animació, al seu propi estadi, per part d'aficions foranes. Per no dir que comparativament són múltiples les aficions que aconsegueixen una animació més potent al seu estadi que els culés al Camp Nou, i no cal anar gaire lluny, a camps com el del Racing, Osasuna, Cadiz, Atlètic de Madrid, Sevilla, també l'Espanyol amb la Curva Jove... i no diguem estadis europeus, l'animació es molt més potent que al Camp Nou.

Aprofito doncs també per reivindicar la Grada Jove al Camp Nou, una Grada Jove sana i controlada, controlada amb les mesures de seguretat reivindicades al principi, o sigui el "qui la fa, la paga", tota persona que sigui identificada provocant incidents a dins o fora de l'Estadi, o en possessió d'armes blanques, ha de tenir prohibida l'entrada al Camp Nou o qualsevol recinte esportiu per sempre, o com a mínim per 15 anys. Les càmeres de vídeo o accions policials fan senzill aquest control, i documents com el DNI, senzilla la identificació dels personatges. Si no s'apliquen no és perque no sigui senzill aplicar aquestes mesures. I si us plau, que es tornin a deixar entrar banderes als estadis, recuperant aquells ambients dels anys 80, és ridícol pensar que deixar entrar banderes als estadis provoca més incidents, quan les aficions estan controlades, i amb la teòrica aplicació de mesures sancionadores fortes per qui faci del pal de les banderes un ús indegut que gairebé mai he vist a cap estadi de futbol.


2 Comments:

Blogger Àlex Sastre said...

Hola Carles!

Això de la violència als estadis... totalment patètic, estic plenament d'acord amb tu. Però jo crec que l'actuació, més que passar per un acord sobre les penes (que d'això ja se n'encarregarà la llei), depèn dels acords entre els diferents estaments esportius.

Perquè en Laporta, en alguna de les coses que l'ha clavat, és alhora de fixar la lluita contra els violents com una de les primeres prioritats de la seva actuació. I lluny de recolzar-lo, els estaments futbolístics han passat olímpicament del tema, i els mediàtics s'han dedicat a desprestigiar-lo fins a extrems ridículs i fins i tot a intentar vincular la seva actuació amb els incidents de Montjuic. Els mateixos mitjans que posen el crit al cel quan passa alguna cosa d'aquest tipus.

D'altra banda, la UEFA i la FIFA, corruptes fins a l'extrem, el que haurien de fer en lloc de deportar socis dels clubs dels seus llocs als estadis per tal de donar cabuda a la seva patuleia d'sponsors i enxufats, és crear una xarxa d'acords amb TOTS els clubs per tal d'erradicar aquesta xusma que porta la violència al futbol.

Una acció que també donaria el seu fruit és la d'implicar esforços en la creació de grades joves o espais amb grups d'animació sans que donessin color als estadis, en lloc de contraposar els violents amb els socis i afeccionats totalment passius.

Una abraçada!

17:15  
Blogger Carles Agustí said...

Crec que estem totalment en línia Àlex. Jo el que intento proposar és un senzill protocol de funcionament que no entenc com no s'aplica.

Totalment d'acord amb les zones aquestes d'enxufats i Sponsors que desplacen a l'afeccionat real.

És absolutament increible, i una vergonya intolerable, que, per exemple, en finals europees, els clubs participants només puguin accedir a un 25% cadascú (com a molt) de les entrades disponibles. Em pregunto per a qui és l'altre 50%, i tu ja has donat la resposta.

La imatge de les finals, amb tota la tribuna i bona part del lateral del camp ocupat per aficionats "neutrals" (Sponsors i enxufats), i les aficions recloses als gols dels estadis, és senzillament intolerable.

És més fàcil assistir a una final europea sent amic d'algú, que sent soci d'un dels equips contendents. Fins aquí podíem arribar, que deia aquell ¡¡¡

18:06  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home