Dret a decidir
Em pregunto qui, i amb quines raons, pot negar el dret a decidir a un poble. Perquè una nació no pot decidir el que vol per a ella mateixa?, quins són els arguments per impedir-ho?.Penso que estem davant d'un argument de pes per dir que el sistema democràtic en general, i l'espanyol en particular, encara es troben en procés evolutiu, encara són imperfectes, encara tenen molt camí per córrer.
L'actual cas d'Euskadi és d'escàndol, no podent celebrar una simple consulta no vinculant de la qual no s'en derivaria cap fet jurídic, potser sí polític, però no jurídic.
publicat per Carles Agustí at 12:09
2 Comments:
En la línia del què exposaves, a part de que no es pot negar el dret a decidir a una nació, no hi ha explicacions plausibles, em preocupa tant o més el perill de la renúncia de la pròpìa nació al dret a decidir. Això enllaça també amb l'anterior post que has publicat. Si els catalans, a través de les nostres opcions i decisions recolzem iniciatives que van en contra del foment del nostre autogovern, de l'ímpuls de tot allò que ens és més propi, ja sigui com a opcions de decisions personals però sobretot per les decisions d'aquells que ens manen, malament rai. Hi ha qui pot fer el discurs de voler decidir però en el dia a dia ajuda a prendre decisions que van en contra de tot això, esperant determinades dates gairebé messiàniques. La capacitat de la nostra nació de decidir es posa en joc cada dia, des de les petites coses fins a les més grans, com més renunciem a decidir per nosaltres mateixos, més fem recular la nostra nació, més deixem que avanci una espanyolitat que, per a més gent que no pas ens pensem a Catalunya, ja no és vista com un fet tronat i que va amb empenta en un país, Catalunya, que busca sobremanera continuar construint la nació per arribar a exercir el dret a decidir plenament el seu propi destí. El dret a decidir com a nació, s'exerceix buscant tots els recolzaments necessaris, no es demana permís per exercir-lo - les lleis estan per servir a la voluntat dels pobles, no pas a l'inrevès - davant d'on sigui necessari sempre i quan es compti amb una nació que no renuncia a decidir en el dia a dia sobre la seva pròpia forma d'actuar. Així doncs quan parlem del dret a decidir entenc que més aviat, amb totes les matisacions, l'estem reclamant, en part, com a reacció al perill de renúncia que la societat catalana estigui fent al mateix dret des de ja fa un temps com a conseqüència de la pressió desnacionalitzadora que s'ha revifat des de fa uns anys i que cadascú hauria d'analitzar si hi contribueix, directa o indirectament.
Som i Serem
Totalment d'acord.
És curiós el fet com s'ha normalitzat el dret a decidir, com a concepte, en l'opinió pública catalana, i en canvi, efectivament, amb moltes actituds hi anem en contra.
Quanta gent s'ha convençut els darrers anys de que la plena sobirania és l'única sortida actual per Catalunya, i alhora s'han alegrat de la victòria de la selecció espanyola a l'Eurocopa, qui sap si celebran-t'ho fins i tot amb banderes d'Espanya pel carrer.
Contradiccions que formen part de la idiosincràsia clàssica del poble català.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home