El problema generacional a CDC
Hi ha un factor generacional, mal abordat en aquest darrer Congrés de CDC i no per culpa de ningú, que caldria que és comencés a tenir en compte.Parlar en paràmetres generacionals sempre és molt relatiu, però podríem dir que la diferència d'edat entre la generació que ara porta les regnes a CDC i la que vé al darrera, que seria la del "baby boom" dels voltants del 70, és molt escassa.
Aquest fet genera una problemàtica d'espai que s'incrementa pel fet que la generació del "baby boom", potser pel mateix "baby boom" o potser per la identificació massiva que aquesta generació vam tenir en aquells moments amb la figura del President Pujol i el seu projecte, és extraordinàriament nombrosa, i molt formada i preparada. Formada tan acadèmicament com en dinàmica interna de partit.
La qüestió és que l'actual dinàmica de CDC, molt centrada en els esdeveniments polítics que passen dia sí, dia també (seguim al Dragon Khan), no presta atenció al que en l'empresa privada seria la política de recursos humans, i que en política és la política de promoció i relleu generacional. Això, sumat al fet que en política la cultura del mèrit, el reconeixement i l'esforç és escassa, ens deixa un quadre a la generació del "baby boom" de compàs d'espera cap a no se sap ben bé on ni se sap ben bé fins quan.
El problema vé quan alguns dels membres d'aquesta generació comencen a arribar als 40, d'altres hi som aprop i a d'altres no els falta pas gaire. Dit d'altra manera, estem més que madurs per assumir responsabilitats més grans a CDC, sense necessitat de rellevar la generació ara protagonista.
Ens deis fa uns mesos el President Pujol, en un dels seus fantàstics símils, que les generacions són com les onades que arriben a la platja. Ens explicava com els seus nets feien murs de sorra jugant a la vora del mar. Algunes onades superàven el mur i d'altres no. El President ho lligava a les generacions, n'hi ha que arriben al basal de darrera del mur de sorra, i n'hi ha que no. I ens encoratjava a no esperar i a lluitar per superar aquest imaginari mur.
La onada de la Generació "baby boom" vé molt alta i forta, tot i que alguns a CDC semblen no veure-la. Li poden passar tres coses ja a curt termini: 1- Que no arribi al mur i es perdi, la qual cosa seria una pèrdua de capital humà imperdonable. 2- Que com deia el President Pujol haguem de fer-nos forts i lluitar per superar el mur. 3- La que jo preferiria. Que el propi mur de sorra es fés més petit i porós i poguem arribar al basal.
publicat per Carles Agustí at 12:42
6 Comments:
M'he llegit l'article. Realment estic d'acord en que caldria, que aquesta permeabilitat que reclames, fos real en els òrgans de CDC. Som una generació preparada, amb prou ganes d'involucrar-nos i amb moltes coses per aportar, tots ells aspectes que ens fan ser un valuós actiu del nostre partit.
Ahir a la Comarca del Vallès Occ. sector Sabadell, vàrem fer els nomenaments per Consellers Nacionals. Llevat d'un parell d'excepcions, dels 6 que es vàren presentar, vaig trobar que predominava el continuïsme amb molta gent veterana, que per bé que molt vàlida, no em van fer creure que obteniem la millor representació possible al màxim òrgan entre congressos que és el Consell Nacional.Ens cal, com a partit, augmentar la presència en aquest òrgans, de gent que pugui donar els millors anys de la seva vida professional i intelectual al projecte. Cal fer-ho així, per recullir el testimoni dels que ens precedeixen quan toqui, amb suficient temps per assumir-lo i amb prou bagatge per millorar-lo. Tenim un compromís ferm amb el País i volem contribuir decididament a que sigui el millor possible, amb el millor instrument que tenim a l'abast, que és el nostre partit.
Hola Carles:
Has anat a tocar un tema que afecta a tots els partits catalans, hi ha un grup de persones que ens impedeix pujar a les persones com ara jo, que tenim 37 anys i moltes ganes de fer coses que no siguin ser només apoderats a les eleccions.
A certs partits inclús es bloqueja el procés d´elecció de Compromisaris, i són els de sempre qui copen els càrrecs, aixó fa un fort desencis i et porta a plantejar-te si té sentit dedicar-se a la Politica, la veritat, a Catalunya hi ha endogamia a la cúpula d ela major part dels partits politics i això causa molta frustració.
Edmón.
Totalment d'acord amb tots dos. Jo Edmón aniria encara més enllà, segurament aquest problema, ara mateix, es troba inclús més enllà de la política, tot i que a la política es fa molt evident.
Estic d'acord amb tu, trobaras una resposta a la teva entrada al meu bloc.
http://joangavalda.wordpress.com
Carles,et deixo el mateix comentari que he escrit al blog d'en Joan Gavaldà, arran del teu post:
Permeteu-me que discrepi ,en part, d’aquesta anàlisi. De la mateixa manera que podem dir que som molts els membres d’aquesta generació que no ens trobem ni en la primera ni en la segona línia del partit, també n’hi ha molts altres que hi són. Penso en l’Albert Batalla, alcalde de la Seu i diputat, en Santi Vila, alcalde de Figueres i diputat, en Ferran Bel, alcalde de Tortosa, en Josep Rull diputat i cap de llista a Terrassa, en Ferran Falcó, cap de llista i tinent d’alcalde a Badalona, presidents comarcals i locals de la nostra edat i multitud de consellers nacionals, i fins i tot em demano quina edat tenen els membres d’allò que s’anomena el “pinyol”. En definitiva, de la mateixa manera que crec que existeix una generació “llibertat”, que per formació i context històric, té unes conviccions nacionals més desacomplexades i una visió política alliberada d’antigues càrregues, no acabo de veure que com a generació estiguem exclosos del partit, depèn més de les circumstàncies de cadascú que no de la generació.
Albert,
Ja he dit que parlar de generacions era tremendament relatiu. Qui hi ha i qui no en una generació és una cosa molt complexa.
En general però, la sensació de que com a generació no arribem, excepte casos molt puntuals, hi és.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home