Tots els noms

Totes les persones que han sortit al meu blog en el darrer any, des de la més recent a la darrera:

José Montilla: Delegat del PSOE a Catalunya.

José Bono: La caverna socialista espanyola.

Jose Luís Rodriguez Zapatero: Sota la pell de bambi hi ha el llop.

Pedro Solbes: Bon economista però despistat davant la crisi.

Carme Chacón: Ministra "florero". Quan parla sempre sembla que parlin altres per ella.

José Zaragoza: Tot el que no ha de ser mai la política reunit en un sòl personatge.

Manuela de Madre: Una dona amb força.

Miquel Iceta: El cervell ideològic del PSC-PSOE. Espanyolista fins a la mèdul·la.

Isidre Molas: L'últim mohicà.

Joan Ferran: Cinisme, ràbia, mala llet. Flac favor a la política.

Antoni Bassas: La darrera víctima del tripartit en la tasca d'eliminació de la crosta nacionalista.

Jordi Hereu: S'esperava més d'ell. Una gestió que es limita a la supervivència.

Xavier Trias: El proper Alcalde, s'ho mereix i Barcelona se'l mereix.

Jordi Portabella: Vaig apendre molt d'ell. Política erràtica a Barcelona.

Joan Clos: El fet que fós Alcalde demostra quan fort és el substrat obrer i d'esquerres de Barcelona, sinó no s'entén.

Artur Mas: No és President per decisió d'una o dos persones, no per les urnes. La justícia en tots els camps acaba posant cadascú al seu lloc.

Meritxell Borràs: Dona, convergent i prou forta com per ser la bandera nacionalista a l'Hospitalet amb la mateixa il·lusió i força que el primer dia.

Jordi Martí: Poc a poc anem teixint una relació personal i professional que ens farà imparables.

Cesca Domènech: El meu cinturó de seguretat des del dia que vaig entrar a la JNC.

Marc Guerrero: Quan vaig entrar ja hi era. La vida política ens ha anat portant als mateixos llocs.

Francina Vila: Ja són 13 anys fent política junts i en llocs molt semblants.

Maria Dolores de Cospedal: Amb potencial però verda per ser Secretaria General del PP.

Leire Pajin: Política de màrqueting, s'ha notat massa.

Bibiana Aido: Política de màrqueting portada a l'extrem. Un escàndol.

Montserrat Nebrera: Trencant esquemes en positiu al PP i a la política catalana.

Joan Laporta: Té el récord de portar el Barça de l'infern al cel i del cel a l'infern.

Alícia Sanchez Camacho: De les més obertes i modernes del PP, però imposada per Madrid.

Johan Cruyff: Ja cansa.

Xavi Hernàndez: No li perdono el Viva España.

Cesc Fàbregas: Hem de fer autocrítica sobre perquè ha triomfat a fora i no a casa.

Puyol: El Tarzan del futbol.

Capdevila: L'Espanyol va deixar malmarxar una perla.

Magdalena Àlvarez: Ineficàcia, xuleria, prepotència i anticatalana, i els catalans encara la votem.

Pep Guardiola: M'està sorprenent en positiu.

Ronaldinho: L'ocàs d'un crack.

Paco Seirul·lo: Que segueixi és un dels errors de Guardiola.

Andreu Buenafuente: Un crack de l'escola Mikimoto.

Mariano Rajoy: Se n'ha sortit en tots els fronts, pot acabar sent el proper President d'Espanya.

Eduardo Zaplana: Vestigi del franquisme.

Angel Acebes: Vestigi del franquisme encara més profund.

Jaime Mayor Oreja: Idem Acebes - Zaplana. La liquidació del tres pot portar el PP a la Moncloa.

Soraya Saenz de Santamaria: Molt bona tècnica, política inexperta però aposta valenta de Rajoy.

Jose Luís Ayllón: Nova generació, ja democràtica, del PP.

Daniel Sirera: Li han fet jugar un paper que no és el seu real.

Barack Obama: L'esperança que arriba d'Amèrica i que pot provocar canvis a la política en conjunt.

Jonh McCain: El veig molt despistat, tan de bó així segueixi.

Guillem Espriu: Un bon polític amb gran trajectòria, però amb dificultats per fer equip.

David Companyón: Un bon Conseller Municipal d'EUIA.

Maria Cinta Llassat: Tot el respecte a una trajectòria i unes creences, llàstima que Guillem Espriu la margini.

Raul Tamudo: M'encantaria que parlés català.

Bojan: Encara verd però esperança futura del Barça.

Rodolfo Chikilicuatre: Ha demostrat que Espanya encara és cavernària, amb grans panxades de riure de Buenafuente i el seu equip.

Jose Luís Uribarri: Per la seva trajectòria no s'hauria de prestar a segons quins papers.

David Madí: Ha transformat la política comunicativa de CDC.

Gabriel Colomé: L'home de les enquestes del PSC-PSOE. La meva feina consisteix en bona part en seguir tot el que fa, i fer-li de "mosca collonera".

Rijkaard: Papers perduts des de la Final de París. Dormir-se als llorers s'en dèia?.

Josep Lluís Núñez: Un vestigi del fosc passat del Barça ja superat.

Artur Agustí: El meu tercer fill nascut aquest any.

Nicolàs Sarkozy: La prova de que les bones idees i la convicció triomfen sobre la política de màrqueting.

George Bush: La prova de que "qualsevol" pot arribar a ser President dels EE.UU.

Angela Merkel: Modernitat, sentiment, conviccions i obertura.

Gianno Almenano: La prova de que alguna cosa no funciona a Itàlia.

Toni Blair: Un referent.

Ségoléne Royal: Inicialment també un referent, però no va saber donar contingut a un excel·lent embolcall.

Hugo Chavez: Esperpèntic però mostra de que la partitocràcia tradicional és un fracàs a sudamèrica.

Rafael Correa: Idem Chavez però més polit.

Evo Morales: Em mereix respecte. Indigenisme i fracàs de la partitocràcia li han donat una oportunitat que es mereix.

Michel Bachelet: Una llum a seguir en un territori difícil.

José Maria Aznar: Va governar amb careta els primers 4 anys i sense careta els 4 darrers.

Fernando Alonso: Té tot el mèrit arribar a ser campió del món venint d'un estat sense tradició en Fórmula 1.

Juan Carlos Rodriguez Ibarra: La caverna socialista i la incomprensió d'Espanya cap a Catalunya unides en un personatge.

Nicolás Redondo Terreros: La mostra del que és en realitat el socialisme basc... i no basc.

Rosa Díez: Idem Redondo Terreros.

Celestino Corbacho: Que els votants socialistes catalans siguin representats per Corbacho i Chacón és perque s'ho facin mirar.

Pasqual Maragall: D'espanyolista a catalanista, mai és tard per fer el canvi.

Jordi Moreso: Fidel company de treball. Pensem igual en la majoria de coses, fet que ens fa ser una màquina a CDC.

Vicenç Villatoro: Llum intelectual per a CDC.

Carlos Ruiz Zafón: Triomfar en l'escriptura no és un mèrit qualsevol.

Lula Da Silva: Té cor en un país on ha mancat cor des de la política.

Anthony Giddens: Referent ideològic.

Romano Prodi: M'identifico políticament amb ell. Gestionar la dura política italiana, i en un moment difícil, s'ha fet massa gros.

Walter Veltroni: També referent ideològic. Hauria d'haver esperat 4 anys.

Gordon Brown: Blair sense carisma.

Xavier Crespo: L'Alcalde que ha sabut transformar la mentalitat de Lloret de Mar.

Antonio Bolaño: La reencarnació de Rasputin però sense ideologia.

Albert Musons: Pàtina de llegenda a Gràcia.

Isabel Sanagustín: Sant Medir ha crescut amb ella.

Ricard Martinez: Millor President que Regidor.

Roger Amigó: Dels que sap greu fer-li oposició pel bona persona que és.

Josep Antoni Duran i Lleida: Un altra manera de veure CiU diferent a la meva.

Felipe Gonzàlez: El millor President que ha tingut Espanya.

Manuel Pizarro: Triomfar al món privat no vol dir èxit en política.

Joan Ridao: Llàstima que la ràbia i el ressentiment el pot per sobre de tot.

Joan Herrera: Jove i brillant polític de discurs massa repetitiu i ideologia massa superada.

Rodrigo Rato: Brillant economista.

Àlex Lopez: Un molt bon polític a qui li falta decidir per ell mateix.

Joan Ferrer: La vella guàrdia del PSC-PSOE de Gràcia.

Isabel Tomàs: Fidel representació de quan desfassada està la ideologia d'ICV.

Alberto Belón: Un toc diferencial del PP.

Eva Parera: Cal experiència política per fer de polític.

Carles Campuzano: La veu progre de CDC.

Aleix Vidal-Quadras: Espanyolisme amb intel·ligència, cosa escassa.

Anna Maristany: Tot força i convicció amb gran oratòria.

Pere Macias: Llarga trajectòria i la llum de CDC en infrastructures.

Josep Sanchez Llibre: sempre amb força i bon humor.

Imma Riera: La connexió amb el món econòmic.

Josep Cuní: Quan va entrar a TV3 em vaig esverar, però ha demostrat lideratge i independència. S'ha guanyat el meu respecte.

Dolors Nadal: Només se la veu en campanya.

Joan Tardà: Ràbia i odi fet política. El darrer Maoista.

Santiago Carrillo: Va domesticar el comunisme a Espanya.

Jordi Pujol: La raó per la que molts estem en política, sempre viurà.

Raul Font: La patinada en campanya electoral.

Albert Marco: Esport i nacionalisme.

Montse Candini: Una de les dones més preparades de CDC.

Josep Montmany: Integració récord a CDC.

Josep Lluís Carod - Rovira: Com crec que CiU i ERC s'han d'entendre, millor no opino en aquest cas.

Joan Gaspart: Hauria d'haver sabut llegir que el Nuñisme s'havia acabat i tocava canvi.

Luís Roldan: Exemple superlatiu de l'aprofitat de la política i del poc control intern dels partits.

Felip Puig: Tot força i convicció.

Mònica Terribas: Una de les millors periodistes que hi ha a Catalunya.

Joan B. Culla: La veu de la història.

Hillary Clinton: Dona, potent i amb missatge que ha tingut la mala sort de trobar-se davant amb algú més potent, amb més missatge i més novedós que ella.

Juan Maria Atutxa: Símbol del linxament espanyol d'Euskadi.

Caterina Mieras: Es va trobar de Consellera, i tan desbordada com va entrar, es va trobar que ja no ho era.

Joan Manuel Tresserras: Una de les poques persones amb cara i ulls d'ERC al Govern.

Estanislau Torres: Autor d'un dels millors llibres que he llegit recentment "Quasi un dietari".

Carles Fontserè: Autor dels mítics i captivadors cartells de la república i autor d'una biografia personal més que recomanable.

Francisco Caja: La cara de l'odi i la incomprensió dels qui viuen a Catalunya i no l'entenen.

Josep Piqué: Fulminat per moderat. Bon polític però espanyolista, per tant inassumible a CiU.

Alberto Ruiz Gallardon: Esperança i modernitat per al PP.

Joan Saura: Desbordat en tots els sentits.

Imma Mayol: "Dolce far niente" de qui es creu superior moralment als altres.

Oriol Pujol: Enorme capacitat mental i de treball.

Vladimir Putin: Ha tret Rússia de la depressió, però amb formes que recorden més al zarisme que a les modernes democràcies.

Alfonso Guerra: Caverna socialista.

Manuel Fraga: Amb tots els respectes no entenc com pot ser senador una persona que no es pot valer per ella mateixa.

Ignasi Pujana: Condemnat per corrupció però és igual, a l'Hospitalet guanya el PSC-PSOE encara que presentin un sofà de candidat.

Narcís Serra: Socialista o alt empresari?

Eto'o: Va perdre el cap a París. Una bomba de rellotgeria al vestuari del Barça que ha de marxar, això sí, amb tots els honors.

Deco: Un altre que va perdre el cap a París però que no entenc com es pot haver venut per només 10 milions d'euros.

Màrquez: Un altra bomba de rellotgeria al vestuari que no comparteixo la decisió de que es quedi.

Messi: El nou Ronaldinho, la gran estrella i la gran esperança.

Giovanni: Jugador amb possible futur a qui Rijkaard va cremar massa ràpid.

Andrés Iniesta: Un dels millors centrecampistes del món.

Jordi Pedret: Un dels polítics més maleducats, prepotents i sectaris que he conegut mai.

Teresa Cunillera: La representant a Lleida de l'escola Zaragoza.

Daniel Fernàndez: Garantia de que el PSC mai tindrà grup propi a Madrid i de que pensaran sempre en clau Espanya i mai Catalunya.

Víctor Orrit: Representant de l'Escola Zaragoza al Pirineu on seria bó llums i taquígrafs sobre tot el que fa i desfà allà.

Joaquim Llena: Cabdill del Pirineu (o això pretén) i gran barrejador de política i negocis. Llum i taquígrafs també si us plau.

Agustí Lopez: La resistència nacionalista a l'alt Pirineu.

Xavier Gabriel: La seva Bruixa d'Or ha situat Sort al mapa europeu.

Victor Cullell: Un setmanari gracienc dèia que era la meva mà dreta, el cert és que hem treballat colze a colze aquest quatre anys.

Eugeni Rodoreda: President d'Unió a Gràcia i hàbil en l´àmbit cultural.

Josep Maria Àlvarez: Va fer una aposta però no va saber portar-la a terme de debó pressionat pels de sempre.

Josep Rull: Polític excepcional a qui espera un gran futur a dalt de tot del partit.

Ricard Font: Company de viatge en l'aventura d'aconseguir que la nostra generació estigui on es mereix a CDC.

Marcel·lí Iglesias: President d'Aragó. Crec que és una gran persona i un bon polític a qui toca fer papers antipàtics amb Catalunya per raó del càrrec que ocupa.

Txiqui Begiristain: Sempre he defensat la seva gestió, ara em genera dubtes.

Ferran Soriano: S'ha retirat per no cremar-se i presentar-se.

Marc Ingla: Un crack. La seva dimissió suposa la mort de Laporta.

Xavier Cambra: Un altra de les persones émblemàtiques de la Junta directiva de Laporta, que marxant l'ha deixat més que tocat.

Svetislav Pesic: El millor entrenador que ha tingut el Barça de Bàsquet i que se'l va treure en un dels errors de Laporta.

Valero Ribera: El millor entrenador d'handbol potser del món, però ha estat un mal directiu al Barça, la mala gestió del qual encara s'arrossega.

Sandro Rossell: Pot ser un excel·lent President del Barça si no es rodeja de qui no s'ha de rodejar.

Roberto Dueñas: Exemple d'integració a Catalunya.

Cristina Peri Rossi: Exemple de no integració a Catalunya. De vegades escriure bé no és sinònim d'intel·ligència.

Mario Vargas Llosa: Un imperialista de la llengua castellana.

Albert Boadella: Autoodi.

Arnau Agustí: El meu fill Arnau que ja ha fet 6 anys.

Joan Carretero: Un dels pocs amb llums a ERC.

Carles Maggi: Tot i la inexperiència i d'haver-li tocat l'òs més dur (urbanisme), la seva gestió l'avala com un dels millors Consellers Municipals de Govern de Gràcia.

Joaquim Nadal: Supervivència pura. Surt quasi indemne d'una de les gestions més desastroses d'Europa.

Iolanda Collboni: Consellera tècnica de l'Ajuntament de Gràcia, eficient, gran relacions públiques i peça clau de l'equip d'Espriu.


Bones Vacances ¡¡¡