Autocortocircuitats
És el triomf del nacionalisme espanyol sense fer res, per suicidi o KO propi momentani dels catalans.
Regalar un vot massiu al partit i persones responsables de quantes desgràcies han passat a Catalunya els darrers anys (crisi aeroport, paràlisi RENFE, TGV, Carmel, esfondrament de part del port de Barcelona, estancament de l'Estatut...) no és gratuit, i té els seus efectes.
Quan ara un tren de RENFE rodalies s'espatlla, i segueixen espatllant-se a diari, la Ministra Magdalena Àlvarez i Rodriguez Zapatero deuen estar-se fent panxades de riure al seu llit o sofà. Si els hem regalat el vot després de tot, de què preocupar-se doncs?.
La contradicció electoral del poble català és digna d'estudi internacional. Som capaços de sortir 700.000 persones al carrer demanat la independència (de fet era això), haver una majoria identificada amb el catalanisme real o el nacionalisme català, també a les enquestes surt que avui es guanyaria un referèndum d'autodeterminació... I alhora de votar però, donem majoria absoluta a un partit nacionalista espanyol com el PSOE.
No cal fer gaires enquestes per saber que la majoria d'usuaris de les línies de RENFE sempre espatllades i que no van funcionar durant setmanes, són votants socialistes. Aquella gent que surt als Telenotícies despotricant contra els polítics i queixant-se perque són usuaris i paguen i no se què, els mateixos, després quan van a les urnes fan servir pensaments com "es que sinó ganará la derecha", o "el que sigui per aturar el PP", o "yo soy de izquierdas". Sense comentaris.
Les enquestes ens diuen que la gran majoria de ciutadans de l'Eixample estan en contra de que el TGV passi per sota de les seves cases, i els resultats electorals diuen que la gran majoria d'aquesta gent va votar al PSOE. Sense comentaris. De què es queixen em pregunto.
Al Carmel el PSOE arrassa, a les zones que es van quedar a les fosques a Barcelona també, donem majoria absoluta als qui tenen l'Estatut aturat i volen retallar-lo. Sense comentaris.
El resultat és un absolut autocortocircuitament de Catalunya davant de qualsevol reivindicació. Amb quina força podem queixar-nos 10 diputats de CiU i 3 d'ERC d'avaries a la RENFE o de que el TGV sigui un perill per no se quanta gent i monuments?. Ben poca.
A clar, ja ho entenc, és que sinó venia el PP. I quanta gent deu estar a casa ben contenta de que no hagi vingut el PP i alhora queixant-se dels polítics, de rodalies, de l'aeroport, del TGV o de l'Estatut?.
Que uns quants es posin davant del mirall i es pessiguin o es donin un cop a la cara i despertin si us plau. Catalunya ho necessita.
0 Comments:
Publica un comentari a l'entrada
<< Home