Nebrera, Zapatero, Laporta
Cap de setmana de votacions i congressos amb tres principals protagonistes: Montserrat Nebrera, Jose Luís Rodriguez Zapatero i Joan Laporta:Em trec el barret davant de Montserrat Nebrera. Ha plantat cara a la imposició que Madrid volia fer al PP català a través d'Alícia Sanchez Camacho. I ho ha fet amb un llenguatge modern, renovador, regenerador i democràtic en un partit que no té cap d'aquests adjectius en el seu bagatge. Amb tot en contra, Nebrera ha tret el 43% dels vots dels delegats del PP, donant una lliçó al PP de Madrid, i també a l'aparell del partit, i qui sap si als aparells de tots els partits, que sovint imposen candidats sense valorar realment la bondat d'aquest fet.
El PP surt d'aquest Congrés per tant, també en fals, com ERC, amb sensació de divisió, imposició i espanyolització novament, però també amb la idea que, poc a poc, les seves bases es van democratitzant.
El Congrés del PSOE ha estat una farsa, si no calia, no calia. Zapatero no té rival, i per omplir l'obligació de fer un Congrés, han venut equip partitari, renovat etc... o sigui, allò que en política es ven quan no es té realment res a vendre. Fa uns dies un company m'ensenyava un titular de diari: "El PSOE busca una mujer joven de portavoz" . No busca un o una portaveu en funció de la seva vàlua, sinó una "mujer joven", és igual si val o no.
Segur que no m'equivoco si la conseqüència de tot plegat és 10 ó 15 persones, majoria homes, que porten 10 ó 20 anys sent els millors en un camp, però per equilibris, paritat, territoris i altres tonteries, s'han de quedar a la banqueta per tal que algú, que sí respon a la imatge física que es vol donar, ocupi el seu lloc figurant com a "florero". A mi m'ensenyaven de petit que l'esforç i el mèrit era el que valia. Eren altres temps.
Mentre el políticament correcte, i l'opinió creada pels mitjans, sigui favorable a aquestes barbaritats, poc hi podrem fer.
I finalment Laporta, que ha rebut un vot de càstig espectacular, més del que pensava i desitjava que rebés. Tanta llegenda fosca el darrer any sobre la seva persona, avalada, almenys, per la seva nefasta gestió d'aquest darrer any, ha passat factura cara, i sort que els darrers dies hi ha hagut cert repunt de Laporta a l'opinió pública, especialment en el món nacionalista.
Crec que queda molt tocat, i amb els resultats recent sortits del forn no m'atreveixo a opinar sobre si moralment ha de seguir o no. En qualsevol cas desitjo que l'actual junta directiva, amb Laporta o sense, continui els dos anys que li resten, i si és amb Laporta, espero i desitjo que hagi entès el missatge: ni un sòl error més (desitjar que comenci la temporada dient que el Barça ja té un gran equip quan la majoria de fitxatges són de segona fila, anar a veure la final de l'Eurocopa i anar avui a votar amb Cruyff són els tres darrers), ni una Laportada més, centrar-se a nivell personal i de gestió del Barça, demanar perdó per tot, reconèixer el que hagi de reconèixer i desmentir el que hagi de desmentir, retorn a la política fresca dels primers dies, i retorn a la gestió pel benefici del Barça i del soci, no pel seu benefici.
publicat per Carles Agustí at 01:18
2 Comments:
Certament en Laporta ha rebut un vot de càstig importantíssim, potser hagués hagut de plegar o deixar la junta directiva en mans d'algú altre. Difícilment, si la pilota no entra, podrà recuperar part del prestigi perdut o evitar que l'ambient continui enrarint-se tot i que ara tindrà un temps de tranquilitat, com a mínim fins que el Barça acabi la primera volta de la lliga. D'altra banda interessant el tema de la Nebrera, és per treure'ns el barret, s'ho ha jugat el tot per el tot i ha aconseguit seguir dins del partit en termes futbolístics, i em sembla que està disposada a ser una corredora de fons i, ves a saber, a la llarga pot ser l'as a la màniga del PP a Catalunya per recuperar vots al PSOE. I compte, que amb una persona com la Nebrera podria fins i tot arribar a disputar-se una part de l'electorat de CiU sempre i quan aquesta senyora fos menys beligerant en alguns temes. Realment el PP de Madrid o són burros, perdó per l'expressió, o no en volen ser conscients de les posssibilitat de la Nebrera... Potser la lliçó que se n'hauria de prendre, pel conjunt dels catalans tal com apuntes és que si a un partit com el PP una part de la gent es rebel·la contra les imposicions de candidats, vol dir que ja ningú pot menystenir el fet d'afavorir processos d'elecció més transparents i democràtics, amb totes les limitacions i particularitats com es va veure en el cas d'ERC per exemple. La societat així ho demanda, i qui sàpiga traduir-ho als diversos nivells de presa de responsabilitats i d'articulació de consensos hi té força cosa a guanyar. Ja s'anirà veient...ara us toca a vosaltres fer el vostre congrés...Ara per ara el congrès de cada partit ens ha dut una sorpresa o altre dins d'uns climes ben mogudets,...el vostre sembla ser que serà tranquil, no ho dic pas pels debats probablement, segurament per les formes i la manca de crispació. Potser ara ens falta veure quina serà la sorpresa - o novetat - que ens proposareu a la ciutadania, que no necessàriament serà aquella que recullin els mitjans de comunicació, perquè ja sap que fer arribar el missatge principal no deixa de ser complicat. Que tingueu una bona feina.
Crec que el nostre Congrés serà més de lideratge (Mas) i missatge renovat (Casa Gran i Dret a decidir), que no de noms i sorpreses.
Cert és que aquest seguit de congressos, com a mínim estan obrint el debat sobre la democràcia interna dels partits. A un extrem hi hauria ERC, dividida en quatre partits interns amb logo propi i tot. A l'altra banda el PP, imposant el candidat des de Madrid. Segurament al mig dels dos hi ha el correcte.
Efectivament, molt millor per tots que la candidata i cara visible del PP a Catalunya sigui una imposada i debilitada Alicia Sanchez Camacho, que no pas la renovació i regeneració que representa Nebrera. Ja s'ho faran.
Publica un comentari a l'entrada
<< Home