Sobre les celebracions de la selecció espanyola

D'entrada dir que, en principi, ni m'alegra ni em desalegra que guanyi la selecció espanyola, simplement no és la meva, no m'hi sento identificat.

El factor que provoca que no em faci cap gràcia que guanyi, és la utilització que s'en fa des del nacionalisme espanyol, començant per la presència als carrers de Catalunya de gent amb banderes espanyoles, fet que tota persona que viu a Catalunya sap que es tracta d'una provocació, o com a mínim d'una acció de mal gust, ofensiva per bona part de la gent que hi viu pel que històricament representa i ha representat per Catalunya aquest símbol.

El pitjor, per tant, era veure com podia reaccionar Catalunya, què podia passar, diumenge passat en guanyar l'Eurocopa la Selecció espanyola després de 44 anys de no fer-ho. I crec que podem sortir-ne bastant satisfets dels resultats.

Tancat a casa a pany i clau, vaig poder escoltar l'esclat de petards en acabar el partit, i uns minuts després botzines dels cotxes, però no masses, i al cap de cop ja no s'en sentia ni una. Res de l'altre món.

Per les imatges vistes per televisió, i notícies seguides, malgrat la magnificació que se li ha volgut donar, les celebracions a Catalunya han estat més aviat discretes, quatre gats a tot arreu, i a Barcelona, poc més de quatre gats dividits entre Canaletes, Plaça Espanya i la Plaça Artós. Alguns amb normalitat, altres provocant. L'endemà la por a les banderes als balcons, només vaig aconseguir veure'n dues, i les dues al mateix balcó.

El ressò mediàtic, força correcte a TV3 en aquest cas, sí que ha estat propens a la manipulació. A banda de silenciar-se els greus incidents haguts a Barcelona (que són magnificats quan són per victòries del Barça), la manipulació que n'ha pretès fer el nacionalisme mediàtic espanyol sí que ha estat evident. Des del Periódico, que parlava de Les Rambles desbordades, fins a ABC, Mundo i companyia, aquest últim destacava la massivitat i normalitat de la celebració a Barcelona, sota el crit unitari de "Visca Espanya", quanta mentida junta, digna de les millors dictadures. Si alguna cosa segur no van cridar els qui celebraven la victòria de la Selecció espanyola diumenge era aquest "Visca Espanya" en català.

Finalment, el comentat fet que una part important del mèrit triomfador espanyol hagi estat català (Xavi, Cesc, Puyol, Capdevila...), simplement ens demostra que una selecció catalana seria prou competitiva a alt nivell. En aquest sentit no em molesta que jugadors catalans juguin amb la selecció espanyola mentre no n'hi hagi de catalana. S'entén en un sentit de promoció professional, sempre i quan sapiguen representar Catalunya allà dins.

El que personalment no tolero és que es neguin, o acatin la pressió o prohibició, que és el mateix, a jugar amb la Selecció catalana, això no és tolerable. Molt bé que Xavi, Puyol i companyia juguin amb la Selecció espanyola, però amb la catalana també, i quan fa que no hi juguen?. Això és el que no és tolerable i caldria recordar-los-hi, així com alguna sortida de tò, més aviat forçada però sortida de tò igual, com el "Viva España" de Xavi de l'altre i que li pot costar, hauria de costar-li, algun maldecap al Camp Nou.

Sort que d'aquí 44 anys ja no haurem de patir, la selecció dels Xavis i Puyols d'aquell moment, i de bona part dels mateixos que sortien a celebrar la victòria d'Espanya l'altre dia, serà la catalana.