Desnacionalització

Mentre el PSC-PSOE fa proclames suposadament catalanistes al seu Congrés (fet que provoca entre hilaritat i ràbia), els propis fets desautoritzen les proclames de cap de setmana, fetes amb l'únic objectiu de cercar titulars interessants.

Com deia el propi eslogan de Montilla, seran els fets, i no les paraules, les que demostraran les intencions.

Els fets passats no mereixen ja ni tan sols l'anàlisi o el dubte: la campanya espanyolista de Montilla mirant d'aixecar el vot immigrant dels 60, la ràbia de Montilla l'endemà d'aprovar l'Estatut del 30 de setembre i anunciant ja esmenes del PSOE, el vot de Montilla a Bono al Congrés del PSOE, l'incompliment de Zapatero de respectar l'Estatut que sortís del Parlament de Catalunya, la retenció de l'Estatut al Tribunal Constitucional, el descens de la inversió de l'estat a Catalunya, el dèficit fiscal, la proposta Solbes de finançament, la crisi de les infrastructures, la RENFE, el retràs del TGV, cap traspàs important, les paraules del PSC dient que acataran els que digui el Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, la pèrdua d'internacionalitat (i per tant de vida) de l'aeroport del Prat, el tancament de TV3 al País Valencià, els vivas a España de la Ministra "florero" Chacón... semblen exemples més que suficients.

Els fets a partir d'ara seran els qui diran si hi ha o no un canvi al PSC-PSOE. D'entrada la cúpula és la mateixa, trufada de sang espanyolista fins a les venes: Montilla, Zaragoza, De Madre, Iceta... amb la concessió simbòlica a Isidre Molas, sense poder real.

I l'estratègia real socialista i del tripartit al Govern de la Generalitat és la guia que ens mostra per on van realment els trets. Desnacionalització és la principal estratègia dels socialistes, i el tripartit per extensió o omissió del socis, al Govern de la Generalitat.

Certeres i prou demostratives van ser les declaracions de Joan Ferran referents a la crosta nacionalista, i aquest és l'objectiu real, treure la crosta nacionalista del Govern, dels mitjans, i per extensió de la societat, convertint Catalunya en una simple regió més d'Espanya, i ofegant la nostra nació, llengua i cultura en el marasme del multiculturalisme, pluralisme cultural etc... que tan coneixem i hem patit la gent de Barcelona.

La lenta destrucció de TV3 (quarta ja en audiència) i de Catalunya Ràdio (a punt de ser superada per la SER), la tercera hora de castellà a l'escola, la defenestració de periodistes catalanistes (Antoni Bassas n'és el darrer), la manipulació informativa, l'entrada del castellà a TV3, la destrucció de la política internacional de Catalunya, l'entrada de l'estat a tots els patronats de totes les institucions de Catalunya, el no traspàs de cap competència... són l'estratègia real del PSC-PSOE i el tripartit, la desnacionalització de Catalunya.